diumenge, 20 de març de 2011

Torna a ser primavera

Aquesta nit comença la primavera meteorològica. Farà bon temps? Segur que sí. Sempre fa bon temps. La pluja és mal temps?

La primavera està associada a la vitalitat, a la joventut, la bellesa i el color verd. El color verd és freqüent a la natura i la primavera és natura.

Pensem en poemes, en flors, en canviar la roba dels armaris, amagar la grisor de l'hivern i donar la benvinguda als nous colors, adonar-te'n que, sense proposar-t'ho, has comprar-te una peça de roba (o dues) de color mare-selva que, segons els gurus de la moda serà el que inundarà els aparadors. Diuen que serà el primer any i que en durarà molts ja que a les dones, dones? els queda molt bé. Que és un color rosa barrejat amb vermell però que s'allunya del fúcsia. Ai, no sé, tot plegat ho trobo una solemne tonteria. Als homes no els queda bé aquest color?

M'he posat a parlar de roba perquè en el fons o potser no tant en el fons, crec que m'hauré de comprar de tot. Més per necessitat que per gust, que també. Segur que aquell vestit tan ideal de la temporada passada em ve petit, o no. Per no entrar en una depre passo d'emprovar-me'l. Uf!.

M'acabaré comprant sabates i bosses. Ho sé.

Bé, com que sóc una desordenada a l'hora d'escriure i vaig mig saltant de tema a mesura que se m'ocorreix, deixo la roba i recordo, marededéusenyor!, que el 21 de març de 1977 vaig començar a treballar i a cotitzar. Vol dir que demà, farà 34 anys que estic en el món laboral i de la manera que estan les coses, que pinten bastos del revés per tot arreu, gairebé és una sort tenir tanta cotització feta. Llàstima que va acompanyada d'una edat i de que em falten per treballar els anys més importants de cara a la jubilació :((

Feia un grapat de mesos que no escrivia res. Entre estudiar per les opos, que no em va servir per aprovar però sí per a descobrir tot un món que m'era aliè, estudiar per treure'm el nivell C de català per tenir un títol oficial i el Facebook que amb la seva immediatesa et fa agafar mandra d'escriure res més llarg... Dies i dies dient: ara m'hi poso i escric alguna cosa. Res, ni una sola idea. Fins avui, que m'he dit: encara que sigui una xorrada, fes-ho!

Penso: podries penjar una cançoneta però com que les penjo al FB no cal. Una frase tonta tampoc, també és ideal el FB. Un enllaç d'aquells que fan riure? també és perfecte el FB. La foto d'aquella truita de patates que em va sortir tan bé... pel PB i què queda pel bloc? doncs haver de pensar una mica més què vols escriure, ser més coherent i estructurar el text.

Com que ara mateix tinc mil fronts oberts dins del meu cap, sóc incapaç de fer res més del que acabo de fer i el curiós és que em sento de conya!!


2 comentaris:

Miquel Casellas ha dit...

m'agrada molt que hagis tornat. vinga enhorabona i a seguir donant vida al blog. petonets

Salva ha dit...

Hola, despues de dos años sin ni siquiera abrir el Blog, veo que todavia continuais en la brecha. Un saludo!!