Bé, estic bé

Quin club de fans més xulo que tinc !!!. Els artistes el voldrien per ells. Gràcies a tots pels ànims i suport que m'heu donat.

Avui ha estat el meu segon dia de la nova feina però en realitat és com si hagués estat el primer ja que ahir només van ser presentacions i xerradetes diverses. Ja he vist que no és fàcil perquè m'esperen un parell de mesos de parlar per telèfon (i deixar-los contents), atendre personalment (i deixar-los contents) i teclejar ordinador (i no equivocar-me) tot alhora... i com diu el tòpic "cada persona és un món" però bé, crec que sóc comunicativa i el que m'he de proposar és que quan acabi la paciència tornar-la a començar.

Aquest matí per no atabalar-me, abans de sortir de casa m'he pres una pasti tranquilitzant (fluixeta) i m'ha donat una son i una relaxació que la meva nova companya m'ha dit que m'envejava la seguretat que tinc en mi mateixa (no he rigut de pur miracle)

Si demà no acabo molt tard donaré una ullada als vostres blocs per posar-me al dia, però ara estic fent macarrons per demà dinar. Jo no dino a casa però el meu marit i la meva filla si, per tant... Visca la conciliació laboral i familiar!!!!!

i demà... a treballar !!!

Només quatre paraules:

ESTIC
MORTA
DE
POR

No literalment, es clar, però després de 30 anys començar de nou és un senyor pas.

Tot el dia que estic feta un embolic. Em preocupa si dormiré aquesta nit o no. Em preocupa què em posaré demà de roba. Si em maquillo o vaig natural com és habitual amb mí. Si donaré la talla (no admeto bromes) Em preocupa ser el centre de totes les mirades...
Bé, bona nit.

SALVEM MONTSERRAT !!!!

Avui he rebut un e-mail que m'ha semblat interessant de divulgar i aquesta és una gran finestra.

No conec als que han promogut aquesta moguda, però tot el que es pugui fer per salvar natura i cultura em sembla poc. Per tant sigui qui sigui el que ho ha tirant endavant, té el neu suport.

El correu diu així:

"La marea de l'especulació urbanística ja ha arribat a la muntanya de Montserrat, símbol de la naturalesa i la cultura del nostre país. A Collbató, als peus de la muntanya, l'Ajuntament ha aprovat inicialment la requalificació de 21 hectàrees de sòl agrícola per construir-hi un gran polígon amb més de 140 naus industrials que podran acollir activitats altament contaminants. Tot això, en uns terrenys que limiten amb el parc natural de Montserrat i la zona d'especial protecció de les aus (ZEPA) Roques Blanques-Montserrat-Llobregat de la Xarxa Natura 2000. Tot per satisfer la voracitat financera dels empresaris "amics del Partit".
A Collbató, poble de 3.500 habitants, ja s'han recollit més de 1.200 al·legacions contra el projecte de zona industrial. Diverses entitats han posat en marxa la recollida electrònica de signatures per mostrar el nostre desacord amb una especulació que atempta contra el Patrimoni de tots.
Si t'estimes Montserrat, si creus que el futur no és destruir el territori, fes clic a l'enllaç, signa amb nosaltres i envia-ho a un amic/amiga. Són 20 segons. Gràcies."

http://correo8.telefonica.net/cp/ps/Mail/ExternalURLProxy?d=telefonica.net&u=josepestrade&url=http://www.infomontserrat.com/salvemmontserrat&urlHash=-2.793947920230577E21

Vacances, recta final.

El meu marit i jo hem tingut la quantitat d'un dia de vacances tots dos sols i fora de casa. Èxit total. L'any passat no en vem tenir cap.

Qui necessita més dies per fer de tot?

Matí a deixar la filla a Cadaqués. Aprofitem per fer una ullada al poble (ja el coneixiem), seguir cap a Port Lligat (pluja, pluja i pluja) fer unes quantes fotos i... cap a Colera (pluja, pluja i pluja) És un poble que ens agrada molt i que ens porta bons records. Hi hem estat sols i amb amics dels de veritat. Per ser sincera el tenim una mica idealitzat. Fem un dinar de tapes i busquem allotjament. Resulta que els amos de l'hotel s'han barellat amb els del restaurant (entenc problema d'herències) i això es tradueix bàsicament en que si volem dormir no esmorzem i a més a més tenen el valor de demanar-nos 80€ per una habitació que no val res. És l'únic hotel.

Passegem, anem a prendre un gelat (pluja, pluja i pluja) i decidim anar a Llancà a provar sort.Trobem aparcament inmediatament (això promet), veiem el rètol d'un hotel, La Goleta, http://www.hotellagoleta.com/ preguntem, tenen una habitació d'uns que no s'han presentat, 70€ amb esmorzar. L'hotel és una monada totalment recomanable. Fem la reserva. No para d'arribar gent demanant allotjament. A tots els diuen que acaban de donar l'última habitació. És la nostra.Passem la tarda passejant pel poble. Ha parat de ploure però hi tornarà.

Veiem un restaurant "d'etiqueta", Els Pescadors .

Casualment els amos són els mateixos de l'hotel. Ens gastem els diners que tenim en un sopar? Gran dilema. Tornem cap l'hotel, ens arreglem, fem la reserva i... a sopar bó. L'hem encertat de ple. Boníssim. Què bé que viuen els rics!!!! Tornem a l'hotel més satisfets que ningú.

L'endemà després d'esmorzar, anem cap a Figueres. Visitem el Castell de Sant Ferran, la fortalesa més gran d'Europa. Ja ens ocupa fins les 4 de la tarda. Cotinuem fins Girona. Visitem el call jueu i la catedral. No hem dinat i estem morts de gana. Agafem la carretera, passem de l'autopista i arribem a casa. Una amanida i una pizza Tarradellas al forn.

Hi ha algú que no envegi el nostre dia de vacances?

Dedicat a tu, Garmir...

Et vull regalar aquestes "txutxes" galàctiques, perquè no et facin mal a les dents .

També et desitjo que els teus flamants 36 anys siguin el començamen d'una nova vida... laboral, familiar, amb més amics...sense ensurts i feliç.

Després de gairebé 3 mesos, ja em considero amiga bloquera i per això et regalo una cançoneta:

Anys i anys per molts anys

a la una per molts anys

Anys i anys per molts anys

a les dues per molts anys

Anys i anys per molts anys

a les tres per molts anys

Volem que súper t'ho passis...

bufis fort i les apaguis!

Anys i anys per molts anys

a la una per molts anys

Anys i anys per molts anys

a les dues per molts anys

Anys i anys per molts anys

a les tres per molts anys

A la una a les dues a les tres!

Per molts anysss!

tum tu tum tum fiiiu!

T'he muntat una festa infantil, segur que feia anys que no anaves a cap.

La vida dels altres (HGW XX/7)

Avui hem anat a dinar a un restaurant coreà i després m'ha agafat la dèria de llogar una pel·lícula de video. En tinc moltes de pendents.

Després de fer un repàs a la llista del video-caixer (alfabètica) he parat en aquesta i no he volgut mirar més.

Ens ha agradat a tots tres, això que tenim gustos molt diferents. Trobo que t'identifiques amb el personatge malgrat el seu treball i els seus ideals. Darrera l'uniforme de l'Stasi s'amaga un home sol i sense vida, només subjecte a la disciplina del partit. Bé, no tinc ganes de comentar l'argument que m'enrotllo molt.

L'entrevista de El Periodico

d'avui, és a la Carina Mejías, Portaveu del Partit (Partido?) Popular al Parlament. Diu moltes coses. Cap m'agrada. Suposo que ja vaig predisposada a que sigui així.

Seguint en la línia d'aquest partit i la de Ciutadans (Ciudadanos?) ella diu textualment :

"A Catalunya no hi ha llibertat perquè no pots triar la llengua en què escolaritzes els teus fills ni la llengua en què retoles la teva botiga. Si hi ha sancions és que no hi ha llibertat. Hi ha un intervencionisme absolut en el tema de la llengua"

En el tema de les escoles, no m'ha interessat mai esbrinar-ho ja que la meva opció és la d'escola catalana, de bon nivell pedagògic i com més idiomes aprenguin, millor.

Si la meva filla arriba a anar a la universitat, li impartiran les classes amb l'idioma que el profe consideri oportú. Ella no tindrà cap problama. Sap els dos. El castellà està al carrer, TV, cinema, premsa, etc. Els no catalans o l'aprenen a l'escola o no el sabran mai a la vida. És la seva opció. Pitjor per ells.

En quant a les botigues, em faig un tip de riure amb el que declara (ho prediquen tant que ja s'ha instal·lat com cert en l'imaginari de molts no catalans) Si a Castelldefels se sancionessin les botigues pel fet de no retolar en català, l'Ajuntament no sabria què fer amb els diners (i no tenen ni un cèntim) Si no hi ha llibertat, com és que a Castelldefels (repeteixo) cada dia s'obren comerços retolats i anunciant els seus productes només en castellà?

Ara a obert un altre restaurant amb el suggerent nom de "La Mafia en la mesa" M'encanta. Quina imaginació!! Un nom que et convida a entrar!! Per favor...

No hi ha manera de que

dormi una nit sencera. És pesadíssim.

Dimecres vespre, vaig sortir per veure la mascletà de la plaça de l'Església. Em trobo amb amics i anem a fer unes caipirinhas (boníssimes) Marxo de pressa perquè a les 2-2,30h he d'estar a Barcelona per recollir la meva filla que és a les festes de Gràcia. Mentre busco aparcament només veig la part lletja (nois pixant per terra o a las parets dels vàters!!!, nois i noies que no s'aguanten drets, els serveis de neteja no donant abast, molts furgons de policia, porros a dojo, llaunes i ampolles plenes de vés a seber què, etc.) A la porta de Vinçon trobo la meva filla i un amic. Són mega puntuals i estan serens i amb cara d'haver-s'ho passat bé sense haver de tirar de cap substància. Uff, quin descans!! Porta al noi a casa i caminito de Castelldefels. Arribo a casa amb els ulls totalment oberts i a les 7,30h sonarà el despertador. Dijous tinc un munt de coses a fer. Les faig i acabo el dia amb un sopar de tapes.

A les 3,30h estic desperta. Només he dormit dues hores tot i prendre una pasti per dormir i estar super cansada. Li dono les culpes a les tapes del sopar. Torno al llit però a les 6,30 em plantifico davant l'ordinador i aquí estic, redactant aquesta xorrada. Paro per llegir els diaris i el correu. Ara son les 8 i aquí estic acabant això. Us deixo i vaig a esmorzar.

Estaré cansada tot el dia. Procuraré fer la siesta després de dinar.

Bon dia a tothot, espero hagiu dormit bé.

ESTEM DE DOL

Avui he rebut flors!
No és el meu aniversari ni cap altre dia especial.

Vam tenir el nostre primer disgust ahir

i em va dir moltes coses cruels

que, realment, em van ofendre.
Però sé que està penedit i no
les va dir de debò, perquè avui m'ha
enviat flors.
No és el nostre aniversari ni cap altre dia especial.

Ahir em va llençar contra la paret i
començà a ofegar-me.
Semblava un malson,
però dels malsons despertes i

saps que no són reals;
m'he llevat aquest matí adolorida i

amb cops als costats.

Però jo sé que n'està penedit;
avui m'ha enviat flors!

No és el día de Sant Valentí ni cap altre d'especial.

Ahir em va pegar i m'amenaçà de mort;

ni el maquillatge ni les mànigues llargues podien
amagar els talls i els cops que
em va propinar l'última nit.
No he pogut anar a treballar avui,

perquè no volia que se n'adonessin.

Però jo sé que n'està penedit,
perquè ell m'ha enviat flors avui.
No era el dia de la mare ni cap
altre dia especial.

Ahir a la nit em va tornar a pegar.
Però aquest cop va ser molt pitjor.

Si aconseguís deixar-lo, què faria?
Com podria jo sola
tirar endavant els meus nens?
Què passarà si ens falten els
diners?
Li tinc tanta por!
Però depenc tant d'ell... que em
fa por deixar-lo.
Però jo sé que està penedit ,

perquè avui m'ha enviat flors.
Avui si que és un dia molt especial:

és el dia del meu funeral.
Aquesta nit per fi ha aconseguit matar-me.
Em colpejà fins a morir.
Si hagués tingut el valor

i la fortalesa de deixar-lo...
Si hagués acceptat l'ajuda
professional... avui no hagués
rebut flors!
Anònim
PER UNA VIDA SENSE VIOLÈNCIA DE GÈNERE.

avui hi hagut la víctima número 49 de l'estat espanyol
Compartiu aquest missatge a fi de crear consciència i RESPECTE

Començo el dia

27 a treballar!!!

Avui he tingut la darrera entrevista i ens hem posat d'acord. Evidentment que tot és millorable, però tenint en compte el que s'està oferint a persones de la meva edat i sense estudis superiors els meus objectius s'han complert satisfactoriament.

Estic contenta i espero que l'empresa també quedi contenta amb la meva incorporació.

¿Cómo se genera una crisis?

Erase una vez un ciudadano
que vivía al lado de una carretera,
donde vendía bocadillos.

Era sordo y, por tanto
no escuchaba la radio.

No veía muy bien
y, en consecuencia,
no leía los periódicos,
pero, eso sí,
vendía buenos bocadillos.

Arrendó un trozo de terreno,
levantó un gran letrero en él
y pregonaba su mercancía
gritando a todo pulmón.

¡ Compre deliciosos bocadillos calientes!
Y la gente compraba.

Aumentó sus adquisiciones
de pan y carne.

Compró una parada mayor
para poder ocuparse mejor de su comercio
y, tanto trabajo tenía, que llamó a su hijo
para que volviera de la Universidad,
donde estudiaba Ciencias Económicas y
Empresariales para que le ayudara.

Entonces ocurrió algo importante,
Su hijo le dijo:
Papá, ¿No escuchas la radio ni lees
los periódicos?
Estamos atravesando una gran crisis.

La situación está francamente mal,
no podría estar peor…

El padre pensó, “Mi hijo está en la
Universidad, lee los periódicos y
escucha la radio. Debe saber de que se habla”

Así que compró menos pan
y menos carne, desmontó el letrero,
dejó el arrendamiento del terreno
para eliminar gastos y ya no
pregonaba sus bocadillos.

Sus ventas disminuyeron día a día.

¡Tenías razón, hijo!
Le dijo al muchacho,
verdaderamente estamos
atravesando una GRAN CRISIS.

¡¡¡¡EVITEMOSLA!!!!

ADÉU PER SEMPRE

Ahir al començament del TN-vespre els va entrar la notícia de la mort de Lluís M. Xirinacs. No tenien gaires detalls, però a mi em va colpir. Feia temps que no es parlava d'ell, potser no havia res a dir després de la seva detenció mentre renovava el DNI.

Un profe ens va parlar d'ell i altres polítics clandestins o encara poc coneguts quan teniem 14-15 anys. Ens deia que haviem de conéixer opcions polítiques ja que tots erem nascuts durant el règim franquista i no teniem criteri. Evidentment ho feia d'amagat de la direcció de l'escola.

L'havia anat a veure d'amagat dels meus pares a la presó Model. Em va agradar que sortís elegit Senador. Algunes altres coses (que ara no recordo) no em van agradar tant, però... a algú li agrada el 100% d'una persona?

Descansi en pau.

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idtipusrecurs_PK=7&idnoticia_PK=432173

Habemus President !!

Tot i ser reàcia a fer comentaris polítics avui no puc estar-me'n. El nostre President ha interrumput les vacances al "pueblo" per treballar una miqueta i donar la cara pel desgavell que hi ha a Barcelona i rodalies.

És cert que tothom te dret (i només faltaria) a fer vacances, ara bé durant tota la meva vida laboral ningú de l'staff directiu o bé responsables de centres les ha fet quan ha volgut sinó quan ha pogut i davant de qualsevol problema les ha deixat i s'ha posat al front.

Ahir vaig llegir el bloc de Salvador Sostres (el llegeixo per pur masoquisme) i no sé què em va fer més ràbia si la conducta i verborrea grollera de Sostres o la conducta i invisilibilitat de Montilla.

Uff !!!!

Ja estic una mica més, més, més a prop.

Dilluns torno a tenir entrevista de treball. Aquest cop per perfilar diners i horari. Casi res!!

Van demanar-me disculpes per haver allargat tant el procés de selecció. Fent-me la "pilota" i dient que jo era la persona ideal; que donava totalment el perfil (???) i que comptaven amb mi per començar el dia 27 d'agost.

La meva resposta va ser cordial i educada encara que deixant entreveure que per molt que "ells" comptéssin amb mi, jo no podia compromete'm fins que no estés tancada la negociació.

Cafè sol o amb ell?

A desarrollar el cervell...

Pots trobar a l’home que hi ha a la imatge en 3 segons?
Segons uns experiments mèdics:
Si el trobes en tres segons, el teu cervell es desarrolla més ràpid que el de les persones normals.
Si el trobes en un minut, el teu cervell es desarrolla en normalitat.
Si el trobes entre un 1 i 3 minuts, el teu cervell reacciona lentament, ingerir proteïna, et pot ser útil.
Si el trobes en més de 3 minuts, el teu cervell és molt lent i l’únic suggeriment és que practiquis amb altres imatges d’aquest tipus per a desarrollar aquesta zona del cervell.
No és una broma, realment l’home està allà!