IR A TRABAJAR. UNA AVENTURA

Si alguien no tiene claro quien es esta persona, decirle que es el Presidente del Gobierno de España (PSOE), José Luis Rodríguez Zapatero, y que cada vez que visita Catalunya adolece de la misma enfermedad: INCONTINENCIA VERBAL, véase Estatut y ahora obras AVE.

Viernes 19: En algunas emisoras de ràdio catalanas dan la noticia de que, probablemente, la próxima semana cerrarán las líneas C2 y C10 de Cercanías Renfe. Es decir Sant Vicenç de Calders - Barcelona y la del aeropuerto.

A las 21,30 horas del mismo viernes, pregunto en la estación de Castelldefels y me dicen que ¡¡¡¡NOOOOOO!!!! Que es "radio macuto" y solo hay ganas de poner mala sangre.

Sábado 20: Mi hija ha quedado para comer en Barcelona. Estación de Castelldefels: aparente normalidad.

Cancela en billete, sube al primer tren que llega y.... sorpresa!!

Debe bajar en Gavà y allí un autocar la llevará a Barcelona. Desconcierto de los usuarios por culpa de la falta de información. El autocar la deja en la Av. María Cristina muy cerca de la Font Màgica de Montjuïc, hay bastante distancia hasta la parada del metro L1, luego debe hacer transbordo en la estación de Sants (donde hubiera bajado del tren) coger la L3 hasta su parada de destino. Resultado alrededor de 2 horas de trayecto donde normalmente son 45 minutos. Para que pueda volver a casa con "normalidad" dado que es jovencita, la vamos a buscar.

Si alguien no tiene claro quien es esta persona, decirle que es la Ministra de Fomento del Gobierno de España (PSOE), Magdalena Alvarez. Graciosilla y dicharachera comparó el caos que sufrimos los usuarios de RENFE con la anécdota de quedarse (élla) atrapada en un ascensor cuando visitó La Vanguardia. ¡¡Por favor!! No hace falta que se ría. Su humor andaluz yo no lo comprendo y además agradecería que cuando hablara la subtitularan ya que no entiendo lo que dice. Seré grosera: parece que lleve un calcetín en la boca y a mi parecer por muy inteligente e ilustrada que sea me transmite "catetismo". Aún así, no quiero que dimita ni que la dimitan hasta que se acaben las obras.

Si alguien no tiene claro quien es esta persona, decirle que es Francisco Alvarez Cascos, Ex-Ministro de Fomento del Gobierno de España (PP) Ingeniero de Caminos y responsable de las obras del AVE durante el mandato de Aznar. Recordaros el tramo de Zaragoza. En su mandato hubo montañas de problemas, desprendimientos, socavones, accidentes laborales... Los ténicos del momento aconsejaban que no se hicieran las obras por el trazado marcado ya que el terreno, calizo, puede deshacerse y, además, los "agujeros" naturales podían presentarse en cualquier tramo y se presentaron. No hizo caso a nadie. Decía que eran los adversarios políticos que difamaban.

Actualmente el PP pide depuraciones (dimisiones) de dirigentes del PSOE por mala praxis, en cambio éllos se mantuvieron pegaditos a sus sillas. ¡Que asco de política!

Si alguien no tiene claro quien esta persona, decirle que es Joaquim Nadal, Conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Govern de Catalunya (PSC)

Este hombre insiste que la máxima prioridad son los usuarios, no la llegada en una fecha concreta del AVE. Pero no se queja demasiado de sus compañeros de partido. Corporativismo ante todo. Eso sí, deja claro que pedirá responsabilidades (económicas) a la empresa constructora por los desperfectos gravísimos en la línea de Ferrocarrils de la Generalitat a la que ha dejado 40 días sin servicio.

Los usuarios también queremos compensaciones económicas por los desperfectos ocasionados en nuestras mentes.

Empresa sospechosa de no entregar las obras en el plazo establecido para forzar al Gobierno de España una indemnización millonaria por expropiación de una mina propiedad de una filial del Grupo Villar Mir situada en Galícia. La constructora lo niega rotundamente e indica "pone todos los medios a su alcance para ejecutar la obra en el mínimo plazo posible y con las mayores garantías de seguridad"

Los de mentes retorcidas (como yo) vemos ganas de fastidiar al PSOE dada la tendencia política del Sr. Villar Mir aunque ¡¡¡Dios me libre de acusar!!!

Estoy hecha polvo (como todos los usuarios). He tenido de recurrir al plano del metro ya que ni siquiera sabía como llegar al trabajo desde la Plaça d'Espanya. Ahora ya sí. Llevo 3 días de excursiones por Barcelona y sus alrededores. Pensad que desde Gavà no nos llevan en línea recta a Barcelona ya que incomodaríamos al tráfico habitual. Nos pasan por polígonos industriales hasta llegar a la Anilla Olímpica.

Hoy al no poder escuchar música por quedarme sin batería, me he dedicado a contar los escalones (¡Vivan las barreras arquitectónicas!)

• Metro "Espanya" antes de cancelar billete = 118 escalones
• Transbordo de L1 a L2 "Universitat" = 37 escalones
• L2 "Sagrada Família" hasta la calle = 100
• TOTAL = 255 escalones

Esta noche contaré los escalones de vuelta. Quizá varíe su número.

Una vez acaben las obras (si alguna vez se acaban) cogeré mi bandera y saldré a la calle a reivindicar de inmediato el traspaso de Cercanías RENFE a la Generalitat.

Que nadie piense que el traspaso sea garantía de funcionamiento y que seremos felicísimos con el cambio de gestores. Simplemente prefiero que sea gestionado desde aquí, que los errores sean de aquí y que, "los buenos y los malos" sean de aquí. No tener que estar agradecidos al Gobierno de España por unas obras (o lo que sea) efectuadas con dinero ya recaudado de nuestros impuestos desde tiempo inmemorial y encima ser criticados (por otras Comunidades Autónomas).

EN EL FONDO SOMOS UNOS INOCENTES




Hoy nos dicen que ya dejan de existir las cacareadas "devoluciones exprés" y que aunque no ofrezcan el servicio debemos pagar el viaje. Me informan de que cuando reanuden el servicio y siempre presentando los títulos de transporte (T10, 50x30, TMes, etc...) cancelados nos los canjearán por otros. Los viajeros no ganaremos nada (por supuesto) y RENFE sacará tajada de las personas que pierdan el billete gastado, lo tiren por no acordarse de guardarlo o, simplemente, no puedan perder su tiempo en reclamar.

Diumenge...teatre

El musical se desarrolla en 1931 dentro del Kit Kat Klub, un nitgt club berlinés. En "Cabaret" se sienten las sensaciones de un pueblo entrando en un momento crítico y un lugar en el que se pretende eludir toda realidad, disfrutando de la vida con una increíble ironía. En este ambiente, el maestro de ceremonias nos presenta la Alemania nazi de la época y lleva al espectador por dos historias de amor, la de la casera y uno de sus inquilinos y la de los dos protagonistas.

El párrafo no es mío. Es del programa que normalmente deberían darte al entrar en el teatro y que esta vez nos lo hicieron (¿hicieron?) pagar a un 1€. Quizá lo encontréis normal, pero yo nunca había pagado por un pequeño programa y, además lleno de publicidad de la productora de la obra. En fin, lo compré porque quise. Nadie me obligó.

La verdad es que me da un poco de repelús ir a ver musicales (parece que ahora tienen un buen momento) ya que los considero bastante ñoños pero este en concreto me dejó satisfecha. Una adaptación moderna del clásico de la Minelli y según publicitan, de producción original y dirección de Sam Mendes.

Los actores más que correctos y con buen chorro de voz. Y el maestro de ceremonias memorable.

QUIM MONZÒ

www.monzo.info/bioc.htm

Us deixo aquest web per si voleu fer un passeig.

Per mi, hi ha gustos per tot, és un gran escriptor, articul·lista, polemista, "cuentista", traductor ...

És una persona lúcida, planera, enrevessada, senzilla, complicada, trista, riallera, engoixada, optimista... Com es pot ser tot això? Ni idea.

Avui he escoltat a www.rac1.net el seu discurs de viva veu i m'he emocionat. Els catalans i catalanes ja tenim (per fi) un altre Pau Casals.

Us deixo el discurs en word per si us interessa

http://web.lavanguardia.es/lavanguardia/docs/20071009/fdiscursmonzo.doc

M'agradaria tenir la traducció al castellà (no interpretat ni versionat) per poder-lo oferir a persones no catalanes.

¿Estudias o trabajas?

La expresión ha perdido vigencia. Ya no sirve para ligar. Y eso que en mi época ya era tonta la pregunta.

Los jóvenes de ahora prefieren abordar preguntando cualquier otra cosa. Y no me extraña.

Nuesta juventud descubre amargamente que su mundo es mucho más competitivo que el de sus padres y por ello se preparan a fondo. Estudian en buenos colegios, universidades, se reenganchan a nuevas licenciaturas, masters, postgrados, cursos de doctorado...pero siguen sin tener ninguna garantía de éxito. Ni siquiera éxito precario para ir tirando.

Más les vale no sacar el tema trabajo ya que seguramente habrá un contrato-basura en alguna empresa. Trabajo de canguro por unos pocos euros la hora. Clases particulares al mismo precio.

Tienen dinero para poder salir a divertirse pero no para independizarse. Podrían comerse el mundo pero el mundo se les come a ellos.

Dicen por ahí que la familia ha abdicado de responsabilidades. La escuela ha perdido la identidad. El profesorado se siente desmotivado y sufre depresiones, pero nuestros jóvenes estudian más que nunca. Compiten por la matrícula de honor. Saben que compitiendo pueden acceder a un supuesto buen trabajo.

Lo que sí les queda es la noche. Su reino. También las madrugadas.

No saben lo que les depara el futuro y se preparan por si acaso...

Desde aquí quiero felicitaros, jóvenes, por lo que hacéis y desearos mucha suerte.

LA TARDOR

Què bonica és !!!!

Fulles grogues que cauen dels arbres deixant una catifa daurada a terra.

Pluja fina que va caient mentre tu mires per la finestra.

Bolets al Berguedà.

La castanyera que torna als carrers dels pobles i ciutats.

Les sopetes calentes i els estofats (s'han acabat les magres amanides)

Estrenes de cinema, teatre, exposicions...

Un dia fa fred i un altre calor.

Els constipats.

El canvi d'hora (uf)

SUCCESSIONS ?

Jo vull ser rei

ser per collons cap de l'Estat

tenir-ho tot fet

només per ser fill de papà

fer-ho tot bé,

mai ser escollit, mai ser votat

sempre trobarla moto amb el botó engegat.

Tan avorrit d'estar envoltat

per una colla de llepons

suant infal·libilitat

com un cacic o un dictador.

Fotre un polvet

amb la total seguretat

de que el xiquet

tindrà el futur encaminat.

Tenir a en Porcel

per poder-me defensar

o fer un discurs

que ben segur que aplaudiran.

Tan avorrit d'estar envoltat

per una colla de llepons

suant infal·libilitat

com un cacic o un dictador.

Si és cert que som iguals davant la llei

per què collons jo mai podré ser rei.

Reivindicar

al que em va col·locar on sóc

sense parlar

res que no sigui l'espanyol.

I viatjar molt

sigui oficial o per plaer

que ja se sap

que a Suïssa s'esquia molt bé.

Tan avorrit d'estar envoltat

per una colla de llepons

suant infal·libilitat

com un cacic o un dictador.

Si és cert que som iguals davant la llei

per què collons jo mai podré ser rei.

Els Pets

1. La COPE els tracta de "tarats genètics".
2. La COPE demana la desaparició inmediata de la monarquia.
3. Alguns joves de Girona cremen fotos.
4. ERC demana comptes.
5. El jutges deixen el que estan fent (suposo que res) i corren a processar als nois i deixen a la COPE per un altre moment (mai)
6. Els que viuen de la política (ja que hi ha eleccions) surten en defensa de la monarquia. El que pensen en privat no ho sabré mai.
7. El rei es defensa (ven) des d'Asturies dient que amb la monarquia (amb ell) hi ha hagut més pau i tranquil·litat.
8. ... No puc continuar que marxo a treballar.

Resumint: Que deixin al Sr. Borbó, que treballa de rei, que pugui treballar i viure en el seu lloc de treball fins la seva jubilació o mort.

La vidua, si es dona el cas, que percebeixi la pensió que li pertoqui pel que ha cotitzat a la Seguretat Social o en el seu cas el 40% de la pensió del seu marit.

Els fills que es reparteixin l'herència personal (que no patrimoni de l'estat) segons el testament del pares o com ells decideixin.

I que el noi els trobi una feina aviat ja que té una família que promet ser nombrosa per mantenir.

Jo no he heredat la feina del meu pare (era bona) ni m'ha mantingut el poble. Això que sóc "muy campechana"

Hola!!!!

Gràcies, gràcies a tots i totes pel que m'heu trobat a faltar :D

Heu notat que he estat uns quants dies fora? Dieu-me tots que sí, sinò m'agafarà una depre.

Us faré una mica de "tomate" del que m'ha passat,

Primer de tot dir-vos que els meus pares el dia 28 celebraven les Noces d'Or, 50 anys casats!!! No seré jo que digui que és un mèrit, que ara les parelles difícilment poden celebrar aquesta festa ja que es divorcien abans o bé a l'unir-se més grans per llei de vida no hi arriben. Bé, ja ho he dit! La qüestió es que he estat molt enfeinada amb els preparatius de la festa, restaurant, llista de convidats, menú... com un casament tradicional.

Quan ja ho teniem (les meves germanes i jo) tot lligadet va el meu pare i es posa molt malalt i quant dic molt vol dir molt. Ingressat d'urgències, dues bosses de sang i pronòstic reservat. La meva mare al·liena a la gravetat vivint només per la celebració del casament... suposo que us fareu a l'idea.

El meu pare amb l'entrada de sang es va reanimar moltíssim i el vàrem portar a casa super animat i amb ganes de celebració. La veritat és que està bé. Només hem de vigilar constantment amb analítiques l'anèmia i la falta de defenses.

Bé, divendres 28 va ser un dia maravellós. Centres de flors, visites de familiars i amics. Tots fecilitant-los pels 50 anys. Dissabte al vespre van fer una cerimònia religiosa renovant els vots i confirmant el seu amor. Estaven pletòrics i la família només veient-los també. I diumenge el dinar celebració. Tot perfecte. Existeix la perfecció? Donç aquests dies si. Bon ambient, família unida, la mala salut de ferro dels meus pares va acompanyar de conya i la festa tal i com es volia. Ara els hem de buscar alguna fita per l'anys vinent.

Quin rotllo us he clavat!!!!

És festa

Avui com que és la Festa Major de Barcelona, no he anat a treballar però... he treballat?

Feina ingrata i sense remuneració.

NOMÉS FALTARIA !!!

"Zapatero" dixit:

• Se hará un esfuerzo inversor para que Catalunya funcione como un reloj y con infraestructuras de primera.
• Asumo los frecuentes fallos en cercanías Renfe (Tot i tirar les culpes, com tothom, als anteriors)
• El AVE llegará a BCN en diciembre y a 300 Km/h
• El aeropuerto de El Prat será ejemplar para Europa (no ha dit si serà exemple bó o dolent)

Tot això amb el públic de sempre i al mateix lloc de sempre.

P.D. Què bé parla Montilla en castellà i quina fluidesa!! Almenys m'ha quedat clar que no és un aturadet sinó que no sap l'idioma...

Parlant d'idoma, l'altre dia vaig dir-li a una noia que em disculpés per no parlar-li en castellà ja que només portava 40 anys a la ciutat i no havia tingut temps d'aprendre'l gaire. És va quedar de pedra.

Conversa profunda després...

de sopar a casa d'uns amics.

"- Aquesta planta del rebedor és natural?
- Sí
- Sense llum no es mor?
- No, què va !!! Hi va molt bé aquí. Nosaltres sempre comprem la mateixa"


Els he dit que la penjaria per què la llegís tothom :D

Vaya tela

“Escenas de Matrimonio” a Tele 5… Arrassa. L’índex d’audiència d’avui parla d’un 29,6 % Ufff.

La meva salut mental no em permet un programa d’aquestes característiques però potser no hauria de menysprear-lo. Hi ha 4 milions de persones que el veuen diariament.

Vaig llegir que l’actor que fa d’Avelino (l’home gran) diu que hi ha molts matrimonis com el que ell parodia i per això l’èxit (?) Si és així… quina llàstima!!

S'acosta la Diada Nacional de Catalunya...

Qui diu que la identitat no interessa, vol dir que a ell o ella li interessa una altra identitat.

J.Ma. Terricabras

Sense reflexionar gaire

Als anys 70-80 quan anaves a la platja trobaves tot de famílies amb taula, cadires, para-sols, “ensaladilla”, pollastre i llom arrebossats, melons i síndries, en definitiva, neveres inacabables. La “yaya” (es deia així) amb la seva bateta arremangada mullant-se els peus. L’avi, no portava barret, no, portava un mocador de butxaca amb quatre nusos per protegir-se del sol, la meravellosa samarreta imperi i pantalons de carrer.

Un clàssic de l’estiu eren els radiocassets. Cada grupet tenia el seu i amb la música “pachanga” que li convenia i a tota pastilla. Es parlava a “grito pelao”

Evidentment, les deixalles es deixaven on primer et venia, tant podia ser al mateix lloc de l’acampada platgeril com a fora de les poques papereres que havia i que sempre estaven plenes

Això va durar ben bé fins arribar als anys 90 que, de cop i volta, tots ens varem tornar educats, cívics, cultes, moderns i tot allò que era normal, va deixar de ser-ho.

Que, per què se m’ha acudit parlar d’això ara? Doncs perquè dono per finalitzat l’estiu 2007 i el comportament de molts joves que ara tenen la mateixa edat que jo tenia en aquells moments torna a ser incívic i cridaner (diria que més) però amb coneixement de causa ja que saben que el que fan està malament. Fa més ràbia.

Els radiocassets ja no són aquells. Ara són mòbils de tercera o quarta generació amb Mp3 penjadets del coll amb cadenes grosses i estridents (or, plata, xapats) i amb els altaveus ben forts, oferint la seva música a tothom encara que no la vulgui. Curiosament és gent de flamenquito i reggeton (com s’escriu?)

Les famílies que fan l’acampada ara són, majoritàriament, famílies llatines carregades de criatures i amics propers que van a la seva bola. Realment se senten com a casa. Es comporten com ho farien al seu país. És bo? És dolent? No m’ho plantejo, simplement, és.

Les escombraries tornen a quedar-se a terra tot i que ara hi ha molts contenidors i sabem que no s’ha de fer però... quina mandra!!! Si a primera hora del matí el servei de neteja ho traurà.

El nou look és biquini mínim per les noies i banyador per sota els genolls pels nois (visca la igualtat).

Ha tornat l'escopir i tirar les coses a terra.

El vocabulari, pitjor. Abans moltes persones no podien accedir a l’ensenyament per diferents raons (sobre tot econòmiques) Ara, tots estan escolaritzats mínim fins als 16 anys, per tant no poden evitar saber alguna cosa, però es parla malament i groller expressament i el fet de comportar-se com marranots és un plus de popularitat i de lideratge de molts grupets.

Paro aquí, necessitaria un parell de blocs. Diuen que la humanitat evoluciona, potser sí,però el comportament en societat ha retrocedit.

BURKA

Al·lucinada, ofesa, insultada... així me sentit quan he llegit una petita notícia "sense importancia" al diari 20 minutos.

Resulta que uns empresaris de l'Índia han fabricat uns burka amb teixit "aiurvèdic"(*) i que l'estan venent magníficament a l'Aràbia Saudí.

Diuen que és tot un èxit perquè està fabricat amb plantes medicinals i amb poders curatius i jo dic, portar burka és cultura? És tradició? És què? És una putada, així de clar.

Fins quan han d'haver dones tancades en una presó de roba? I ara surten amb la xorrada "aiurvèdica" aquesta. Com si fos el gran benestar. Com que el teixit té poders curatius encara caldrà menys anar al metge, ja es curaran sóles!!!

Una bona màquina de fer calés han trobat aquests empresaris.

(*) Massatge aiurvèdic: Massatge originari de l'Índia per aconseguir un total estat de relaxació i benestar. No és necessari que tinguis dolor. És la resposta a un món d'estrés i pressa. És molt important donar al cos un tractament per donar-li salut mental i física, l'energia i la pau que necessita per funcionar millor. El massatge aiurvèdic traballa les emocions i el dolor a través del cos. Combat la depressió, angoixes, insomni, els dolors d'esquena, el cansament, augmenta l'autoestima i l'ànim.

I nosaltres sense portar burka, tan bé que estariem!!!

De compres

Una vegada comprades les coses bàsiques, passejo una miqueta i, de sobte, quin espectacle de flascons!!! Quina decoració!!! Quina barreja d'olors més encertada!!! Quin festival de llumetes al·lògenes!!! Sembla que siguis cridada a entrar des de la porta.

Fa dies que li dono voltes a la idea de comprar-me potingues de l'eterna juventut. Vull enganyar-me a mi mateixa. NOOOOO!!! Se perfectament, ho sé, de veritat , que el tema les cremes anti-aging, efecte lifting, esculpidores de rostre, etc. son un "placebo" com tants d'altres.

El cas és que no n'he comprat una, ni dues, sinó TRES.

A més a més no eren unes cremes qualsevols, no, són cremes d'alta gama. La dependenta m'ho ha repetit mil cops perquè m'entrés en el cap. La de dia, la de nit i una específica per les bosses dels ulls. També m'ha recalcat que "en aquestes edats ens hem de cuidar especialment ja que la cosa sempre va a pitjor" L'he mirat volguent dir: "Tu que sabràs si no tens més de 25 anys"

La puc haver mirat de la manera que sigui, però la noia m'ha endossat 3 boniques cremes de no tan bonic preu i jo més contenta que ningú, he sortit de la bonica perfumeria.

He arribat a casa m'he tancat al bany, m'he dedicat a mi mateixa una horeta: Dutxa, llet netejadora de cara, tònic, l'específic dels ulls (són uns pegats que representa relaxan) la crema de dia (vitamica C) m'he assecat el cabell i... tatxan!!! No tinc ni idea si això funciona per la pell, però el que està clar es que m'ha funcionat pel cap. He sortit del bany sentint-me de conya i amb ganes de fer coses.

A partir d'ara creuré més en les cremes. És qüestió de fe.