CHIKILICUATRE II

RECTIFICAR és de savis o bé de precipitats ?

Vaig gravar el programa previ a l'Eurovisión i he pogut veure la connexió de TV1 amb el poble de Castelldefels.

Haig de dir públicament que no m'ha fet vergonya, que la gent es va portar tant bé com es podia en una festa així. Hi havien frikis, famílies amb criatures, gent gran... El que no em va agradar tant va ésser la miqueta d'entrevista que li van fer a l'Alcalde. Pobre home!! crec que no es trobava gents còmode en aquell acte.

CHIKILICUATRE

- ¡Señora! ¿Puede decirme dónde hay una papelería para comprar cinta adhesiva?

M'ho ha preguntat aquest matí un noi que enganxava papers per les façanes.

- ¿Tienes que pagarlo tú?

- Sí claro, a mí sólo me dan la publicidad... ¿Tiene hijos?

- Sí, una hija

- Pués tenga, un cartelito para ella

El "cartelito" era aquest:

M'ha semblat impressionant. Com per continuar criticant Ajuntaments de poblacions "discretes" (per ser suau) que convoquen als seus ciutadans per donar suport a participants d'Operación Triunfo, cridant com si el dimoni els hagués entrat al cos i pagant missatges perquè guanyi (encara no sé si el cantant o la comanyia de telefonia) A Castelldefels no s'enviaran sms ja que no es pot votar al teu país. País???

Fa un momentet m'he connectat al web de l'Ajuntament per veure si realment era una cosa oficial i sí, ho és.

N'he copiat un troç:

"El municipi donarà suport al veí de Castelldefels el proper 24 de maig durant el Festival d'Eurovisió (n) amb un acte que comptarà amb pantalla gegant i connexions en directe amb el geni del Chiki Chiki.

Castelldefels es bolcarà amb Rodolfo Chikilicuatre, personatge interpretat pel veí David Fernández (per cert el veig molts cops passejant el gos i la gent no el coneix). A partir de les 19 hores a la plaça de l'Església, tindrà lloc un acte de suport popular al candidat espanyol a Eurovisió (n).

L'acte, abrigallat (quina paraula més culta!) per diverses activitats d'entreteniment, comptarà amb una pantalla gegant per veure la gal·la. Està previst que Televisión Española connecti en directe amb la plaça de l'Església (quina sort! Serem reconeguts!) en un programa especial previ a la gal·la d'Eurovisió per reflectir l'ambient de suport a Chikilicuatre per part de la seva ciutat. A més, es connectarà amb Belgrad i els veïns i veïnes de Castelldefels tindran l'oportunitat d'animar i parlar personalment amb Rodolfo. També està prevista una nova connexió quan finalitzi el festival.

A més, tot aquell que vingi (deuen voler dir "vingui") disfressat de Chikilicuatre (això si que donarà categoria a l'acte) serà obsequiat amb una Luciana, l'emblemàtica guitarreta que usa el mestre del Chiki Chiki."

Continúa, però passo de comentar més.

Aquest pobre noi (o no) representa a España. Per tant, per quedar a l'altura de las circunstancias hauriem de sortir per la tele (la uno) plens de banderes espanyoles amb el toro d'Osborne per què, és aquesta la bandera d'España per concursos, curses, etc... no?

Ja veig els titulars:

ESPAÑA ENTERA, Y CASTELLDEFELS EN PARTICULAR, SE VUELCA CON CHIKILICUATRE.

David Fernández, et desitjo molts èxits en la teva carrera com actor. Espero que no et superi tot aquest muntatge i com a mínim que guanyis molts calés, que no es quedin tots en els intermediaris com passa amb les verdures i la fruita.

AQUELL 18 DE MAIG...

Avui fa 40 anys d'un gran dia per els antifranquistes. Molts madrilenys van poder d'assistir a un concert memorable d'en Raimon que va marcar també un abans i un després en les conciències ciutadanes i en la repressió de la dictadura.

.

.

.

.

.

Avui fa 40 anys, a la Facultat d'Econòmiques de Madrid un Raimon cantant "Al vent" i "Diguem no" va transmetre força i significat.

Raimon,valencià de Xàtiva,va dedicar a aquell dia aquesta cançó:

.

.

.

"18 de maig a la villa"

I la ciutat era jove,

aquell 18 de maig.

Sí, la ciutat era jove,

aquell 18 de maig

que no oblidaré mai.

Per unes quantes hores

ens vàrem sentir lliures,

i qui ha sentit la llibertat

té més forces per viure.

De ben lluny, de ben lluny,

arribaven totes les esperances,

i semblaven noves,

acabades d'estrenar:

de ben lluny les portàvem.

Per unes quantes hores

ens vàrem sentir lliures,

i qui ha sentit la llibertat

té més forces per viure.

Una vella esperança

trobava la veu

en el cos de milers de joves

que cantaven i que lluiten.

No l'oblidaré mai,

no l'oblidaré mai,

aquell 18 de maig,

no l'oblidaré mai,

aquell 18 de maig

a Madrid.

Què se n'ha fet d'aquell Madrid?

Com està la justícia !

El president de l'Audiència Provincial de Barcelona, José Luis Barrera, durant una roda de premsa a la prengunta:

Aixecaria la prohibició de fer fotografies als passadissos del Palau de Justícia?

"La meva feina també és protegir el justiciable. ... Hi ha coses que les entenc. Però hi ha coses que per més que les entengui no puc fer. És com aquell a qui li diuen:

¿I vostè per què va matar la seva dona?' I ell respon: ¿Vostè no n'ha tingut ganes mai? "

Ho va explicar com acudit graciós.

Aquest senyor més tard va emetre un comunicat en què negava que hagués "ironitzat sobre la plaga social que suposa la violència domèstica" i afegia que la seva intenció "mai ha estat trivialitzar sobre un tema tan greu"

Però no es va quedar aquí. Debia tenir el dia "divertidet"

Sobre la dificultat d'entendre -per el gruix dels ciutadans- el llenguatge judicial, es va tornar a cobrir de glòria. Va posar com a exemple que la ciutadania creu que els "Serveis Comuns" (les dependències que comparteixen diversos jutjats en un edifici) són una cosa així com "urinaris bisexuals".

Ja es menjarà les paraules vegades. Realment calladets estan més macos.

Això és lapsus lingue? Noooo! Això és haver-se de passar la vida mesurant les paraules. Haver d'ésser políticament correctes. Haver d'anar en peus de plom per no ferir susceptibilitats.

Això és una falta de professionalitat.

CERVESA MORITZ

Catalunya i el catalanisme continuen sent l'objectiu predilecte de l'armada mediàtica "madrilenya i/o espanyola"

Cada dia col·leccionen nous enemics.

Cada català és un dimoni en potència i ells fan d'àngel exterminador de bèsties...

Aquest mes la víctima propiciatòria és la cervesa Moritz.

Por tierra, mar y aire -és a dir, des de la televisió, la ràdio i la premsa-, els mitjans de comunicació de la gran capital han començat a disparar contra els propietaris de la marca catalana, per haver subvencionat l'organització Plataforma per la Llengua.

Es deuen pensar que deu ser una plataforma atòmica.

Com que Corea del Nord ha pactat, ara el gran perill nuclear són la Plataforma per la Llengua i la cervesa Moritz, que etiqueta exclusivament en català.

La família cervesera ha fet una nota pública en que surten al pas contra la campanya i proclamen "el profund compromís amb Catalunya des de 1856. Per això donem suport en la mesura de les nostres possibilitats a diverses iniciatives adreçades a la normalització de l'ús del català i a la cultura catalana"

Com els fabricants afirmen, Moritz etiqueta en català perquè és l'idioma propi del país en el qual té l'origen, la seu social i el cent per cent del mercat.

Que n'és de difícil, ser normal...

SETMANA DE LA POESIA

DIES

Aquests dies
que s'esllavisen entre les meves mans
i la meva força no pot
retenir-los.

Dies que m'indiquen que n'han existit altres
i que altres existiran
en jocs de vint-i-quatre hores esmolades.

Si de sobte jo digués que tot ha passat,
que vivim en una repetició de coses iguals,
que el néixer i el morir no arriben
a omplir un dia
i que un dia ple només és un somni
sense gestació ni fi.

Aquests són els nostres dies

Aquests dies de sol i de lluna,
de matí i de nit,
no indiquen res més que un avís
positiu i cert
que falta menys per partir.

LLUÍS LLACH

60 anys. Felicitats!

MERCÈ SALA SCHNORKOWSKI

Gràcies per haver estat LA Presidenta de RENFE

Gràcies per les Rodalies

Gràcies per les freqüències horàries

Gràcies per apropar Barcelona als pobles del costat

Gràcies per fer-nos els trajectes més amables

Mercè Sala, descansi en pau.

Socoooors !

És urgent trobar pel programa

.






un personatge de la "categoria" de





l'Acebes






Ho ténen fatal. En poquets dies s'han quedat sense dos personatges ideals.

Per favor senyora Esperanza Aguirre no agafi la baixa voluntaria de la política activa del PP, només ens queda vostè!!

Guerra de l'aigua???? III

Notícies.

No sé ni quina hora era. Fan menció de la gran quantitat de denúncies que hi ha hagut a Catalunya referent al mal ús de l'aigua de boca per regar jardins, plantetes i NETEJAR UNA CATIFA a Castelldefels.

S'emporten la palma Tiana i Castelldefels i, a qui han entrevistat? Noooo, ningú de Tiana. Han entrevistat a la meva Regidora preferida, la de Governació i Via Pública. S'ha expresat en "catañol" (suposo que s'estava esforçant a parlar en català) tot dient que: "malgrat les denúncies, no s'ha multat ningú. Que no hi ha persecució tot i que ho pot semblar..."

Fa poc temps era una persona desconeguda per mi i des de l'afer del jardí dels meus familiars i 23 veïns més que m'estic fixant que li encanten les càmares i els micros.

Suposo que un vol treta dels mitjants de comunicació la meva super Ministra de Fomento, Maleni Alvarez, necessito buscar-me a algú de la política a qui tenir mania. Ep! sóc super crítica amb els professionals de la política d'idees progressites ja que me'ls considero més propers a mi i, per tant, em fan més mal.

Estic acabada. Potser m'ho hauria de fer mirar per algú que hi entengui.

RUBÉN VELA

Santa Fé, Argentina, 03/05/1928



Que no me digan
que escriben simplemente,
que dicen el poema
sin pensarlo siquiera.


Que él nace porque sí.

1er de Maig

Vaig començar a treballar el 21 de març de 1977 (dia de la primavera) en una empresa protegida pel règim franquista i amb uns directius i "jefecillos" afins a la dictadura. Tot i que als treballadors rasos no ens dirigien la paraula i haviem d'obeïr sense qüestionar res teniem un bon horari i bones instal·lacions.

De seguida i d'amagat vàrem formar un grupet (ens deien "los 7 magníficos") que anàvem pels sindicats a demanar informació. Semblavem tontos, no teniem ni idea de per què servia un sindicat. Només creiem que si l'empresa era "anti" nosaltres haviem de ser "pro". Què bàsics!!

Durant molts anys he sortit al carrer per conmemorar la Festa del Treball per convicció absoluta.

El famós "Estat del Benestar" he de confesar que em va portar a deixar de sortir a reivindicar res. Què havia de reivindicar si jo estava bé? Ara a l'escriure ho veig com una falta de solidaritat i un excès de comoditat i mandra.

El Primer de Maig és un dia per mirar i reflexionar sobre la realitat dels homes i dones que viuen del seu treball. Mirar és fer-nos conscients de les condicions laborals que marquen les seves vides i comprometre’ns a treballar perquè siguin dignes.

Fa uns quants anys que anem enrera pel que fa a condicions de treball i sous. Com que la llei és la llei es busquen sistemes alternatius.

Persones que m'envolten (em constat que cada cop n'hi ha més) ténen contractes firmats de 40 hores setmanals però han de treballar 10 hores diàries i dissabtes al matí. Nòmina de no arriba als 1000€ (per estalviar-se l'empresari/a la Seguretat Social) i sobre a part amb un complement en efectiu.

Jo mateixa vaig estar en aquestes condicions econòmiques en el meu darrer treball. Pel que vaig observar cap treballador té la nòmina real. Els més estimats ténen nòmina i sobre. Altres només sobre.

Ho vaig qüestionar i la resposa va ser: "La culpa la tiene la Administración, si las empresas no tuvieran que pagar tanto dinero en impuestos y Seguridad Social no tendrían la necesidad de actuar así"

No cal dir que em van fer fora, això sí, dient-me que era una molt bona treballadora però que la crisi econòmica feia que haguéssin de prescindir d'una nòmina.

He començat dient que al 1977 no es podia qüestionar res a l'empresari o caps d'empresa i acabo dient que actualment tampoc. Em tornat 30 anys enrera pel que fa a les condicions laborals. Treballs precaris, sous molt baixos, horaris molt llargs i si no t'agrada... porta!! hi ha un munt de persones disposades a exceptar-ho ja que no treballar és pitjor.