divendres, 2 de maig del 2008

RUBÉN VELA

Santa Fé, Argentina, 03/05/1928



Que no me digan
que escriben simplemente,
que dicen el poema
sin pensarlo siquiera.


Que él nace porque sí.


4 comentaris:

Pere Tor ha dit...

Hi ha una tira cómica al Periódico d'avui (03/05/2008) que ho diu molt clar.
La tira és refereix a la pintura abstracta, però es aplicable també a la poesia i a la literatura en general.
El dificil no es pintar o escriure, els uns tindran més encert i els altres en tindrem menys, el dificil, el que de debó te merit, és que algú et compri el que escrius.
I dic compri en un sentit ampli, em refereixo no solament que algú pagui per les teves paraules, que aixó deu de ser la ostia!.
Si no que algú compri en el sentit de que estigui d'acord, de que pensi que pots tenir una mínima porció de raó i que fins i tot estigui disposat/ada a llegir-te fins i tot si tornes a fer un altra escrit.
Bé, de moment no és aquest el cas i tampoc crec que arrivi a passar mai, em conformaria que en el un petit cercle d'amistats és mantingui viu un cert esperit de debatre sobre qualsevol tema i amb unes bones ganes de polemitzar, tal com comentaves.
Salut 2.

Unknown ha dit...

Un pensament molt apropiat.
Besades.

Unknown ha dit...

Tienes un premio en mis crónicas, pero ya sabes que aceptarlo es libre.
Besos.

Montse ha dit...

Hola Bruguers, ja estic activada, bon pensament, i bones paraules.
Estic preparant un recital de poesia per aquest estiu, ja ho comentaré a tots.
Jo també us trobava a faltar, però he estat d'exàmens.
Una abraçada