divendres, 20 de juny del 2008

QUÈ MÉS ENS HEM DE CREURE?



Petites frases de Celestino Corbacho davant la proposta de treballar 65 hores setmanals:

  1. Se parece más al siglo XIX que al siglo XXI
  2. Creo que es una regresión en la agenda social, me ha sorprendido mucho que se hable de 65 horas laborables a la semana y que además se diga que es un avance social
  3. Es algo que a los ciudadanos y a las ciudadanas les va a costar entender
  4. Que Europa no se sorprenda después si los ciudadanos se distancian cada vez más de la Unión.
  5. La propuesta permite negociar individualmente al empresario con cada trabajador la jornada laboral.
  6. Es una contradicción (la propuesta) ya que una de sus bases debería ser garantizar la salud y la calidad de vida de los trabajadores y trabajadoras
  7. España va a trabajar para que la propuesta sea modificada en su tramitación al Parlamento Europeo y que los eurodiputados tengan en cuenta que el próximo año hay elecciones europeas y tendrán que pedir el voto.

Ara parlo jo:

  • Si ho troba tan fatal, per què no ha votat en contra? No ens féssim malveure oi?
  • Amb l'adopció d'aquesta mesura, fotem enlaire tot el procés històric que ha portat als treballadors a tenir una mica de vida pròpia i no viure només la de l'empresa contractant.
  • El limit de 65 hores setmanals serà un xec en blanc per les empreses. Elles decidiran quantes hores voldran que passi un treballador a les seves dependències (tot i que això no vol dir necessàriament treballar)
  • Diuen que l'ampliació de la jornada ha d'ésser amb el consentiment per escrit del treballador ja que sinó es trobarien en una situació de desproteció.
  • El sindicats espanyols sembla ser que han posat el crit al cel. Jo, personalment no he vist cap gran movilització, tret d'una de mini que va aconseguir CC.OO.
  • Si als països subdesenvolupats es treballa dia i nit a preus d'esclavatge i sense cap dret mínim, no serem pas nosaltres menys?
  • Hem de tenir en compte de que encara que se signin contractes de 40 0 45 hores setmanals, la pràctica habitual és de treballar-ne moltes més pel mateix preu. I no et queixis que ja t'ho han dit verbalment a l'hora de pactar.
  • Una bona manera d'estalviar diners per part de les empreses en hores extres (això qui les cobra) ja que fins 65 h seran considerades jornada ordinària.
  • També he sentit que per protegir als treballadors de possibles presions de l'empresari, la nova legislació contempla que s'ha d'obtenir el consentiment de l'empleat. Que el document tindrà una durada màxima d'un any i mig i no val obtenir-lo en el moment de la signatura del contracte ni durant les quatre primeres setmanes de relació laboral. D'aquesta manera els empresaris hauran de mantenir correctes els registres de les hores treballades per cada empleat.
  • MENTIDA PODRIDA! la realitat és: Has de donar gràcies a Déu per haver trobat una feina de merda. Encara que al contracte posi 40 hores treballaràs les que jo et digui i content, o no veus la cua de gent que hi ha disposada a fer aquesta feina?
De totes maneres s'ha de tenir en compte de que jo no he entès res i el ministre no ha dit res del que hem sentit i llegit.
Ara ens ha sortit un home, Manel Camós Grau, Director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona (no està gens malament el títol) que ho desmenteix tot en una carta a El Periódico, la transcric

"Els 27 ministres de Treball de la UE van arribar a un acord, la setmana passada, sobre la directiva d'ordenació del temps de treball, cosa que significa un avanç dels drets dels treballadors i potencia el diàleg social. Alguns mitjans de comunicació van presentar el pacte com un pas enrere basant-se en informacions errònies. S'ha malinterpretat l'acord dient que suposaria augmentar la jornada laboral fins a 60 o 65 hores setmanals. Res més lluny de la realitat. Unes altres veus suggereixen que aquesta és una nova regla de Brussel.les, quan el text va ser votat pels ministres de Treball --de diferents signes polítics--, sense que cap s'hi oposés. La jornada laboral seguirà limitada a 48 hores, i si alguns països volen establir un màxim per sota d'aquest sostre, ho podran fer. Per tant, cap treballador podrà ser obligat a fer més hores.
El que fa la directiva és fixar un temps màxim de jornada laboral per a les professions que, per la seva naturalesa, poden presentar jornades més llargues (sanitat pública, seguretat i indústria, per exemple). Així, aquests treballadors podran sol.licitar, individualment, quedar al marge del màxim de 48 hores. Per donar-los més garanties i evitar que siguin obligats a firmar la clàusula d'exempció del límit de 48 hores, la clàusula no es podrà firmar durant el primer mes de contracte. Fins ara no hi havia límits màxims de jornada laboral per als que acceptessin treballar més de 48 hores a la setmana. Amb la nova directiva, es fixa un màxim de 60 hores en tota la UE"

8 comentaris:

Francesc ha dit...

Hola! Aquest post teu i totes les reflexions que fas, haurien de ser de lectura obligada de molts de sindicats a veure si es mobilitzen contra aquest nou entrebanc en els nostres drets com a treballadors/es. I jo que em pensava que l'esclavatge estava prohibit!

Unknown ha dit...

Hola bruguers, tens un detallet al meu blog, al blumuneando.
Felis nit de Sant Joan
Petonets

Brie ha dit...

Yo, la verdad, no lo entiendo... que dejen las cosas como están, y quien quiera o necesite pluriemplearse, ya lo hará... porque ese aumento de horas... irá seguido de un aumento de sueldo equivalente?? seguro que no. Madre mía la que nos espera!

Montse ha dit...

Ei Bruguers, molt bé aquest post, a veure si un d'aquests que cobra tant, i sobretot els sindicalistes, ell llegeixen.
Jo em pensava que voliem conciliar la vida laboral i la familiar, però veig que donem un pas endavant, i deu enrere.
Petonets.

Unknown ha dit...

Ahora el detalle lo tienes en mis crónicas. Que siga la fiesta!!!
Un abrazo.

Montse ha dit...

Ei Bruguers com ha anat la prova?

Bruguers ha dit...

Montse,
No tinc ni idea de com m'ha anat. Ho he contestat tot però soc una mica pesimista ja que crec que les meves contrincants eren millors, amb estudis superiors i experiència en el tipus de feina.
Segurament dilluns em diran alguna cosa. Bé "apta" o "no apta".

Francesc ha dit...

Et desitge moltíssima sort. Te la mereixes. Besades des de València.;)