El intercambio

Em va agradar fins i tot la protagonista!

Us deixo la pàgina oficial.

Una frase

"Ahora lo único estable es la inestabilidad:

aprovéchenlo"

Ben Schneider (La Contra 21/01/09)

Ciclogènesi explosiva

O un vent de tres parells de ...

Un fenòmen meteorològic poc habitual en el que els vents poden arribar als 180 Km/h També l'anomenen "La tempesta perfecta" (aquest títol em recorda George Clooney)

A Castelldefels, que no tinc ni idea a quina velocitat anava el vent, només en un moment que he sortit per anar a comprar unes coses imprescindibles, he vist amb els meus propis ulls com queia un motxo d'un balcó veí com si fos una javalina; també un tobogà de joguina potser d'un metre i mig d'alçada i un matalàs amb el llençol posat (les dues coses a la Pl. 8 de març); branques d'abres al mig del carrer i una llista inacabable de porqueria volant pels aires.

Les coses grosses, que sé que han passat, les deixo per les notícies de la tele i dels diaris tot i que vull mencionar les criatures mortes al caure el sostre i una paret del camp de bèisbol de Sant Boi.

Sí, ha pogut

Escoltant els altres :(

Dues conegudes o amigues en el tren:

"... Es que teneis delito los catalanes. Con la que está cayendo en toda España con la crisis económica y seguis pidiendo más y más dinero al gobierno. Ya está bien, como broma al principio hacía gracia pero ya la estáis llevando demasiado lejos... bla, bla bla..."

l'altre li contesta:

"... ¿Es posible que creas que el dinero que se pide en el nuevo Estatuto los catalanes, entre los que me incluyo, lo queremos para gastarlo en fiestas? bla, bla, bla..."

Anar en Metro

Cada dia agafo la Línia 1 del metro a l'estació "Plaça de Sants" per anar a treballar i diàriament em pregunto: per què pago? i de seguida tinc la resposta: Ho he de fer ja que és la meva obligació. No és un sevei grautït i, a més a més, perquè a l'utilitzar el títol integrat ja porto el bitllet "pagat" al cancelar-lo a Castelldefels. Ja veieu que és un diàleg súper profund :)

Això ve al cas ja que estic convençuda, després de molts dies de fixar-m'hi, que sóc la única persona que al voltant de les 7:30h del matí cancel·lo el bitllet en aquesta estació. Persones de totes les edats obren la porta de sortida amb total normalitat i sense immutar-se. Com si fos la cosa més natural de món. Val a dir que no hi ha personal ni a taquilla ni vigilant. Realment em sento idiota, però...

Ahir, cosa insòlita, a l'andana vaig trobar-me a una parella de "seguretat" i vaig preguntar-lis per aquest fet. Van contestar-me que ja ho sabien però que tenien ordres de no increpar ningú. Què ells vigilen per la integritat de les persones, però no els interessa si paguen o no.

Un d'ells va permetre's el luxe de recomanar-me que no pagués ja que "tot el que pugui sortir gratis s'ha d'aprofitar" també va dir-me que "és una vergonya el que s'ha apujat el preu del transport públic"

Hi ha qui diu que és un acte de protesta ciutadana per cridar l'atenció dels responsables polítics davant els abusos que patim els ciutadans per part de les empreses de tranport públic (autobús, metro i tren) que donen un servei mediocre a preu de categoria.

Seré antiga però, mal em senti com d'un altre planeta, seguiré pagant el meu bitllet.

Creences personals

Barcelona engegarà dilluns que ve, una campanya atea als autobusos.

Circularan amb una inscripció publicitària animant els ciutadans a gaudir de la vida sense preocupar-se per l'existència de Déu. Veig que en castellà perquè sigui "universal"

Diverses entitats atees catalanes, imitant una campanya realitzada recentment a Londres per Richard Dawkins, han contractat a través de l'agència que s'encarrega de gestionar la publicitat de TMB, que dos autobusos circulin amb anuncis amb el lema que veieu.

És una campanya que segurament no deixarà indiferent ningú. No pel fet que sigui molt visible ja que dos autobusos i durant poquets dies no poden fer gaire "feina" Sinó que els mitjants de comunicació provocaran més rebonbori que la publicitat en sí, i, àu, a criticar a tort i a dret. Que si Déu existeix, que si Déu no existeix.

El que més gràcia em fa és el "probablemente"

Per un creient Déu existeix i per un ateu Déu no existeix. Què vol dir aquest dubte?

L'Home dels nassos

L'home dels nassos és un personatge català que té tants nassos com dies li queden a l'any.

La meva àvia em deia: "corre, surt al carrer i intenta trobar a un home amb tants nassos com dies té l'any"

Jo sortia amb les meves germanes i veïnes i ens imaginavem un personatge amb 365 nassos.

Quan li deiem a l'àvia que no el trobavem, sempre ens deia que algú l'acabava de veure pel carrer del costat o bé girant la cantonada de casa i nosaltres corriem i corriem.

Sabiem que si no aconseguiem veure'l el dia trenta-u de desembre ens hauriem d'esperar tot un any.

Per tant, sortiu al carrer i intenteu veure'l. Animeu les criatures a fer-ho. Només es pot veure avui.

És una de les nostres petites tradicions que ara, de gran, recordo amb il·lussió.

No se'ns va ocórrer pensar que el 31 de desembre a l'any li queda només un dia per acabar i per tant els "homes" només porten un nas.

Santa innocència!

Bon Any 2000 ... Nou !

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

Amb un any 2008 que més val oblidar, almenys hem de mantenir la il·lusió de que tot pot millorar.

LOST / PERDUTS / PERDIDOS

Aquest any el Tió de casa ha estat original, a part de torrons, vi, cava i altres cosetes,

ens va cagar la quarta temporada de la sèrie de televisió Lost. Gràcies Anna !!

A casa ens agrada molt a tots tres i si em d'esperar-nos a que TV2 torni a programar-la podem inclús oblidar-nos de la trama. Amén de la quantitat d'anuncis que t'endinyen per un capítol de pocs minuts.

A les teles d'àmbit estatal només pots veure, en "prime time", produccions pròpies sobre adolescents que realment no voldriem dins de casa (ordinaris i mal educats) o d'adults de baixa cultura i de poc tresillat.

Si la sèrie requereix més de dos dits de front (A dos metros bajo tierra, Los Soprano, Sexo en Nueva York, etc) o la mires a la matinada o te la desprogramen a la primera de canvi.

Al nostre país passa el mateix. On està la sèrie Herois??? Hi ha vida més enllà de Ventdelplà???

Tanta diversitat i pluralitat i a la tele tots bén uniformats.

Tornant al tema que m'ocupa,

el dia de Sant Esteve varem posar-nos 3 capítols i ahir 2. Ens els dosifiquem per poder assaborir-los.

El 21 de gener s'estrenarà la cinquena temporada als Estats Units amb l'emissió dels dos primers capítols.

INNOCENTS

La tradició cristiana ens explica que el rei Herodes quan va saber del naixement de Jesucrist va fer matar tots els nens i nenes menors de 2 anys que havien nascut a Betlem. Els historiadors diuen que milers d’infants innocents van morir degollats i en record d’aquests tràgics successos es celebra avui la festa dels Sants Innocents.

Es practiquen diferents "innocentades"

Les llufes: Ideal pels més jovenets. Només es tracta de penjar la llufa a algú en senyal de burla. La llufa no és res més que un troç de paper amb silueta humana que s’enganxa a l'esquena de qualsevol persona sense que se n’adoni i s'el tilla d'innocent.

Les bromes: A molts pobles es mantén la tradició de les gamberrades i bromes de prou mal gust que van destinades a persones conegudes o/i amigues que s'ho han anat "guanyant" durant tot l’any. Normalment s'accepten de bon grat quan s'adonen que és 28 de desembre.

Les bromes poden ser generalitzades, quan jo era petita eren habituals el llançament de bombes fètides dins del cinema o al bus.

Falses notícies: El dia del Innocents també els mitjans de comunicació (diaris, televisions, ràdios) crean una notícia falsa perque els oients o lectors intentem endevinar. Normalment l’endemà, fan pública la broma.

Ruleta Russa a Castelldefels :'(

La vigília de Nadal, un noi va morir jugant a la ruleta russa amb un amic. La notícia m'ha provocat esgarrifances. Feia anys que no sentia a parlar d'aquest joc macabre que m'ha fet recordar la magnífica pel·lícula "El Caçador"

Segons redacta Maika Navarro per a El Periódico de Catalunya

"En totes les ocasions, els jugadors prémen el gallet convençuts que el revòlver estarà buit. Sense bales. A Castelldefels no. El mort, que els veïns descrivien dimecres com un home conflictiu, va dinar dimarts en companyia d'un grup d'amics. Estaven de gresca i la festa es va traslladar a casa de la víctima. Dos dels amics van decidir anar-se'n. Però l'home va convèncer el tercer amic perquè es quedés amb ell. Van consumir drogues, barrejades amb alcohol i medicaments. La nòvia, disgustada, se'n va anar a casa de la seva mare. L'home, que té nombrosos antecedents, va treure un revòlver i va proposar jugar a la ruleta russa. No era la primera vegada. En aquest joc, el participant introdueix una bala al tambor d'un revòlver. Fa girar el tambor i acosta la boca del canó a la seva templa. Dispara. El cor del jugador s'atura uns segons fins que comprova que la detonació és sorda, sense bala. A Castelldefels, l'últim tret va ser letal.

L'amic va telefonar als altres dos homes amb els quals havia dinat. Un cop a la casa i al comprovar la gravetat dels fets, van alertar la policia. La primera a arribar va ser la policia local de Castelldefels. Després se'n va fer càrrec la unitat d'investigació dels Mossos de Gavà i finalment la unitat d'investigació de la regió metropolitana sud. L'arma va desaparèixer en un primer moment. Però els investigadors van acabar trobant quatre armes de foc, inclosa la que es va utilitzar per al joc. Davant de les estranyes circumstàncies en què es van desenvolupar els fets, els mossos van optar en un primer moment per traslladar a la comissaria els tres homes. Dos d'ells, aquells que van arribar al pis amb posterioritat, van quedar en llibertat i sense càrrecs després de declarar. El tercer home, aquell que jugava amb la víctima, continuava dimecres a la nit detingut a la comissaria de Sant Feliu. Els investigadors estaven a l'espera de decidir amb el jutge de guàrdia de Gavà quin delicte se li imputava en cas que finalment es decidís que passava a disposició judicial. No serà un atestat gens fàcil de redactar. ¿Es tracta d'un suïcidi o bé d'una mort accidental? ¿Es volia matar? "

A la pel·lícula "El Caçador" els tres protagonistes són agafats presoners per el Vietcong i són obligats a jugar a la ruleta russa mentre els seus captors aposten per qui sobreviurà.
El patiment que tenia veient aquesta escena feia que la mirés de reüll tapant-me la cara.

Gran pel·lícula de Michael Cimino i premiada amb 5 Oscars.
A Castelldefels ha estat un fet real.

A tots i a totes us desitjo,

La loteria de Nadal

La "grossa" (femení en català) el "gordo" (masculí en castellà) va caure en el número 32365 i quan vaig sentir cantar-lo una mica més i tinc un no se què.

Doncs bé, el número de casa nostra és el 32375 regal de la meva sogra.

En un instant varem passar de poder tenir 300.000 € a tenir-ne 120 €

"HALLELUJAH"

Llegir una petita notícia al diari m'ha fet tirar endarreda una pila d'anys.

No recordava que Leonard Cohen va mig trastocar-se mentalment amb aquesta cançó per la dificultat de composar i de cantar més de 80 versos amb tant aguts.

L'Hallelujah serveix per a tot. Casaments, funerals, música de fons, festes nadalenques. En definitiva, cançó comodí que no tothom pot cantar-la i que es destrossa sovint. Forma part de la banda sonora d'Shrek i d'alguna sèrie de TV.

Recordo, també, a Jeff Buckley cantant l'Hallelujah. Per mi el millor de tots.

El que no sabia és que els seus fans s'estan organitzant a través de Facebook i pagant! perquè la seva versió sigui número 1 al cap d'onze anys.

A tot això el que surt guanyant és Leonard Cohen que, vellet com és, guanya un dineral de drets d'autor ja que és propietari de qualsevol versió que es faci.

Si us ve de gust escoltar la cançoneta d'un o altre, podeu fer-ho clicant la portada dels disc.