COSES MEVES

Avui tinc un dia...

Em desperto amb la notícia de que la noia que ha tret millor nota de la selectivitat és la Berta Cusó. Possiblement no us dirà res aquest nom, però és una brillant alumna de Súnion ICC. Podrà fer la carrera que vulgui i on vulgui. Ha triat arquitectura tot i que no descarta fer, també, filosofia. La seva mare es mestra i el seu pare actor.

És protagonista de la portada i de les pàgines 31 i 32 de La Vanguardia conjuntament amb els millors de Tarragona, Lleida i Girona. També el noi núm 1 d'Espanya.

Per mi és important aquesta notícia, ja que Súnion és l'escola que vàrem triar per la meva filla. Ella no és una estudiant tan maravellosa com la Berta, tot i que ha acabat prou bé la secundària, però el que si puc dir amb rotunditat es que a Súnion els nois i noies han de treballar molt i de vegades la puntuació és realment baixa. En aquesta escola no només s'imparteixen classes, els dónen cultura i educació. Més a favor de la Berta.

Després sento la notícia de que el Molt Honorable ha parlat . Ha decidit que demanarà el traspàs de Rodalies Renfe. Sempre l'encerto!!! Fa uns dies escribia que no trobava oportú parlar de traspasos fins que la inversió estés feta i les obres acabades (coincidia amb el Sr. Montilla) i ara resulta que jo segueixo pensant el mateix i el Govern ha canviat d'opinió. I dic, és un mal assumpte: El "Gobierno" no executarà les obres en els terminis establerts ni deixarà anar tots els diners mai a la vida. Si els dóna i després els catalans demanen la transferència què? l'hauran pagat "ells" i no ho gestionaran com si en el concepte "ells" no figuressim tots els catalans amb el pagament d'impostos.

Ahir en el Congrés dels Diputats representa que s'havia d'homenatjar a les víctimes de l'atemtat al Líban. Dic representa ja que, com és habitual, els protagonistes són els retrets, insults i el "tu més" Que pesat és el PP sempre intentant treure rèdit dels morts.

AEROPORT

Avui m'ha entrat un correu electrònic que m'ha agradat.

Després de donar la meva opinió en diferents fòrums respecta l'estat de les infraestructures a Barcelona i rodalies, l'he trobat oportú.

Resulta que hi ha un web en el qual pots adderir-t'hi per demanar que l'aeroport de El Prat sigui com hauria d'èsser, és a dir intercontinental.

El que no és normal, a dia d'avui, es que a Barcelona no hi hagi un aeroport com a mínim com el de Madrid. No es tracta de fer un pols de quina ciutat es millor, primera, segona, etc. sinó de sentit comú. Econòmicament fa falta.

Esteu tots convidats a participar-hi. http://www.aeroportintercontinental.cat/web_catala/catala_INICI.jsp

SI VOLS VIATJAR DES DE BARCELONA A TOT EL MON, SENSE PASSAR PER MADRID, NOMES AMB UN CLICK PARTICIPA EN LA CAMPANYA QUE HA INICIAT L'ASSOCIACIÓ CATALANA DE PROFESSIONALS, QUE RECLAMA UN AEROPORT DE BARCELONA AMB VOLS INTERCONTINENTALS.

JO JA HO HE FET.

Renfe

Avui ha estat un altra dia caótic.

Aquest mati, a les 7,30 h per la ràdio donaven la notícia del descarrilament d'un Euromed, per sort sense passatgers, entre Viladecans i El Prat.

Ara llegeixo a El Periódico digital que la línia C2 de Gavà a Barcelona estarà tancada tot el cap de setmana. Bona revetlla de Sant Joan, si senyors! per qui tenia pensat desplaçar-se amb els suposats reforços previstos per RENFE (anunciats amb "platerets i bombo") en aquesta senyalada festa. Tots en cotxe i compte amb la beguda!

Ja fa molts mesos que estem enfadats i per això, ara, el que no hem de fer els catalans, és demanar el traspàs de rodalies. El que hem d'exigir és que per part del Ministerio corresponent (que paguem entre tots ELS ESPANYOLS) s'arreglin tots els desperfectes. Quan tot, tot, tot funcioni, aleshores serà quan hem de solicitar el traspàs i gestionar les rodalies des d'aquí. Si es fa ara, els ciutadans de mala memòria culparan al Govern català de tots els mals de RENFE al cap de pocs dies del traspàs.

Mentres tant tenim tres opcions: No agafar tren, No pagar o empassar-nos tot el que vulguin

CIUDADANO KANE, segons llegeixo a la premsa d'avui

està considerada la millor pel·lícula d'Estats Units, per segon cop en una dècada, en una enquesta feta per l'American Film Institute. Una bona pel·li per descomptat, però realment la millor? De quina edat son els votants? Em costa creure que la gent jove voti aquest film, per molt que agradi.

AVUI ÉS "EL DIA CONTRA LA DESERTITZACIÓ"

L'ONU l'any 1984 va aprovar la Convenció de Nacions Unides Contra la Desertització en els paísos afectats per aquest procés o bé per sequeres greus.

Tot i que les causes poden ser naturals, degut al canvi climàtic, també hem de tenir en compte que la ma humana és la que més estralls provoca.

He anat buscant algunes definicions que m'han semblat addients pel dia d'avui.

DESERTITZACIÓ: Avenç de les condicions desèrtiques fora dels límits dels desert, o intensificació d'aquestes condicions dins dels límits.

DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE: El desenvolupament que satisfà les necesssitats de la generació present sense comprometre la capacitat de les generacions futures per satisfer les seves pròpies necessitats.

CANVIS EN L'US DEL SÓL: Al construir indústries, serveis, habitatges, es destrueix el sól i s'amplia l'efecte a l'haver de construir infraestructures: carreteres, hotels, etc. per donar serveis a les noves zones. També passa al construir plantes d'escombraries a on han d'anar a parar tots els residus procedents de les activitats humanes.

ELIMINACIÓ DE LA COBERTA VEGETAL: Degut a la tala per produir fusta i paper, els incendis forestals i la crema de matolls, es deixa el sól sense protecció davant els agents erosius. També, l'evaporació d'aigua és més intensa.

L'AGRICULTURA: Quan s'apliquen tècniques agrícoles poc addecuades a la zona de cultiu, sobre tot referent a tècniques de rec, poden provocar salinització del sól. La sobreexplotació agrícola porta a l'esgotament dels nodrients de la terra i provoca que s'hagin d'utilitzar fertilitzant artificial, que en molts casos provoquen problemes de contaminació de l'aigua.

ABANDONAMENT DE LES TERRES DE CULTIU: Deguda l'emigració de les persones del medi rural a les ciutats, queden abandonades les terres de cultiu, gairebé sempre sense prendre mesures de conservació ni de recuperació d'espai abandonats.

M'ha semblat un bon dia per parlar d'això amb tots vosaltres.

ERMITA DE BRUGUERS

Diu la llegenda que un pastor trobà la imatge de la Mare de Déu de Bruguers en una cova l'any 1193 i l'agafà per ensenyar-la als amics. Però quan va arribar al poble ja no la tenia. L'endemà estava al mateix lloc, l'agafà i la lligà al sarró. Quan va arribar a Gavà, havia tornat a desaparéixer, només el braç, trencat, continuava en el sarró. Davant el miracle, tots els veïns anaren a la cova, on retrobaren la imatge amb el braç trencat. Vista la voluntat divina de quedar-se a la muntanya, edificaren ben a prop una humil capella.

Quan els Marc esdevingueren senyors del Castell d'Erampunyà promogueren el culte a la Mare de Déu de Bruguers i entre 1364 i 1387 feren obres a l'edifici. El cavaller i poeta Jaume Marc II encarregà la preciosa talla que encara avui es conserva al Museu Diocesà. Més reformes al segle XV, però la guerra civil catalana de 1462 a 1472 va destruir el castell de l'Erampruyà i l'ermita de Bruguers.

L'any 1500 els jurats de Gavà i Castelldefels van reconstruir el vell oratori. Pagaren l'ampliació, que avui existeix, a la banda de l'entrada, el cor, i la portalada goticorrenaixentista. L'any 1509, acabades les obres i en processó van treure la Mare de Deú de la cova i la van instalar a l'ermita.

La doble administració de l'ermita (uns clergues nomenats pels Barons d'Eramprunyà i uns ermitans nomenats per l'Ajuntament i el rector de Gavà) provocà llargs plets.

Actualment l'ermita i algunes terres circundants pertanyen a la parròquia de Sant Pere de Gavà. La capella fou destruida durant la revolució de 1936 i la seva restauració es realitzà l'any 1960.

AQUESTA PETITA HISTÒRIA VA DEDICADA A TOTES LES PERSONES QUE, QUAN DIC QUE EL MEU NOM ÉS BRUGUERS, PENSEN QUE ÉS UN COGNOM.

ECOMEME

Socors i auxilis !!! La Carme Sánchez m'ha enviat un ECOMEME i representa que haig de seguir divulgant-lo. No tinc ni idea de com fer-ho. He entrat a la seva plana, l'he llegit, he enllaçat, he respost de manera equivocada i segueixo sense saber-ho fer. No es pot ser "novata" a cap preu.

He copiat la bandera i la mostro a tothom.

M'han demanat un eco-propòsit i és quests: He decidit esforcar-me per apagar del tot els aparells i no deixar-los mai més 'stand by'. No sé si amb la tele de l'habitació ho aconseguiré ja que hauré de triar entre aixecar-me quan em vingui la son o deixar-la que es desconnecti sola passats els minuts programats.

Gràcies per pensar amb mí. La meva llisteta d'amics bloquers s'acaba amb vosaltres (els que m'heu deixat un comentari) ja que les meves amistats personals estan convençudes que els ha passat l'edat d'aprendre "aquestes coses"

UNA HISTORIA

Quiero contar, amigos,
una historia muy simple.

Y hablar simple no es fácil.

Cuando tuve hambre
creí que dejar de tener hambre
era conquistar la libertad.

Cuando tuve sed
creí que dejar de tener sed
era ganar la libertad.

Orgulloso,
ya sin hambre ni sed
edifiqué mi casa solitaria
en una ciudad sin hombres.
Encerré mi libertad.

Pero ella fue mía
sólo por un instante.

Nadie tuvo la culpa.

Para su inmenso amor
la casa era muy chica.

Su amor una ventana
más grande que la casa.

Una ventana era libertad.

Rubén Vela

M'han visitat!!!

Estic encantada, avui he rebut la primera visita. No serà per l'atractiu d'aquest bloc? Des de primera hora del matí que vaig fent proves per veure si trobo una estètica i estructura que m'agradi, també canviaré el nom... o no. Vaig saltant de bloc en bloc per agafar idees. No trobo res en català (deu ser normal)

He mirat el perfil de la persona que m'ha visitat i he vist que li agrada escriure, a mi també però sempre m'ha fet "cosa" penjar res a la xarxa. Tinc un bon sentit del ridícul però no descarto fer-ho.

La imatge que he penjat és la que es va crear per la conmemoració del 'Dia de la Terra' M'he propossat ésser sostenible i divulgar-ho tot el que pugui. A casa som reciclaires (bona paraula) tot i l'esforç que comporta.

Ahir vaig assistir a una xerrada-col·loqui al Centre Frederic Mompou adreçada a dones més aviat grans que encara no han donat el pas de navegar per internet. Explicaven a l'audiència que és més fàcil del que es creu i el fet de que se li pot treure un bon rendiment. Des de llegir un diari gratuitament, passant per fer la compra a qualsevol super, informació de salut, viatges, fer amics... En fi, el que et puguis imaginar.

Jo sóc usuària des de fa anys però en aquestes xerrades sempre trobes alguna cosa interessant, ahir vaig conéixer d'un web que em va sembla super interessant www.donesenxarxa.cat

Avui donant un "passeig" per aquest web, he vist que potser podria aportar alguna cosa (encara que sigui conversa) el problema és que no se ben bé com fer-ho.

Aquest "blog" (en català suposo deu ser bloc) l'estic construïnt. Veurem que surt!