Llums de Nadal

Malgrat la polèmica que envolta l'enllumenat de Nadal a pobles i ciutats, jo també vull dir la meva:

Puc entendre que és una despesa energètica. Puc deixar dir, sense contradir, als que opinen que és contaminació lumínica. Puc entendre, sense compartir, que és una despesa econòmica que no serveix per a res. Puc tolerar al qui diu que es pengen motius cristians i que s'ha de tenir en compte la pluralitat religiosa i que Espanya és aconfessional, etc...

Ara bé, el que no entenc és per què a Castelldefels s'han penjat uns llums de Nadal que omplen de lletjor el poble. Almenys al meu barri.

M'estimaria més no tenir llumetes que una cenefa escanyolida i amb bombetes foses. També puc parlar de llums que diuen "Bones compres" o "Bones Festes" escrit amb lletres del revés sense cap tipus de gràcia.

L'il·luminació nadalenca transmet optimisme i l'optimisme ens fa falta.

Festa Major d'hivern a Castelldefels

Ahir diumenge (10h), proposo als meus nebots bessons de recient estrenats 6 anys anar a donar un tomb per la Festa Major.

Baixant de casa seva, ens trobem

l'Ambibús. És una unitat mòbil d'educació ambiental del Departament de Medi Ambient i Habitatge que, dóna suport a les activitats de sensibilització ambiental.
En el seu interior hi ha instal·lada una exposició temàtica molt entenedora.
Com que no hi havia gent, vaig poder donar les explicacions a la meva manera als dos nens. Van sortir molt contents i convençuts de que el millor és utilitzar el transport públic.

Després de la visita ens donaven l'enquesta de grau de satisfacció de la mostra i entraves a formar part del sorteig d'una bicicleta plegable. També van sortir convençuts de que ens tocaria.

Després varem anar a la Pl. de l'Església,

Moltes paradetes per visitar: Bijuteries, terrissa, embotits i formatges, caramels i herbes, pa recient fet amb forn de llenya, espelmes, pedres esotèriques, molta mel i per suposat tot tipus de motius nadalencs per guarnir la casa com Déu, la tradició i el gust de cadascú mana.

Jo volia passejar tranquil·lament però els nens corien i corrien, de fet els aburria molt.

Vaig portar-los a la zona de jocs tradicionals infantils i va estar solucionat. Vam fer una partida de parxís (era gegant) compartint amb altres nens i nenes i després varem ballar en rotllana unes quantes coreografies de les establertes per animació infantil. Encantats!!!

Amb tot això s'ens va fer tardíssim i haviem de solucionar el dinar. No cal dir que quant els vaig convidar a casa l'alegria va ser inmensa. Menú inmillorable: pollastre rostit amb xampinyons, patates fregides, croquetes i gelat.

Després de dinar migdiada per carregar piles per tornar a sortir al carrer.

Tocava veure la Cercavila pels carrers del centre de Castelldefels.

Com sempre, tenen molta il·lussió per veure el ball de diables però són uns "caguetes" i fugen en sentir el primer trò.

Són nens "pessats i cansats" però només que els hi deixis una miqueta de llibertat, t'adones que realment són macos i carinyosos. Amb mi es porten bé.

Per cert, on és la gent del poble???

Quina escala volem?

Crec que es veu clar. Una escala convencional al costat d'una de mecànica. Totes dues serveixen tant per pujar com per baixar. És habitual trobar-les a les estacions de tren i metro.

Si optem per la mecànica, per què hem de posar-nos en fila índia per poder deixar passar als que volen fer-ho utilitzant els esglaons? Per què s'ha establert que qui ocupi la part esquerra de la mecànica és una persona insolidària?

Normalment, les escales mecàniques són estretes i per molt que t'arraconis a la banda dreta, tothom que puja o baixa a peu i de pressa, va donant-te trompades. Mentre estant, les escales d'obra ... buides!

Joan Baptista Humet

A través de RAC1 i en veu de la Marina Rossell, m’acabo d’informar que en Rossel que Joan Baptista Humet ha mort. La notícia era esperada ja que estava a recta final de la malatia que patia. La notícia m'ha deixat mal cos. El proper dia 16 al TNC se li rendia un hometage (han/hem arribat tard)

Aquest noi (a la foto) va acompanyar Lluís Llach durant dos anys. Realment no se com s'entenien.

Recordo que vaig deixar de seguir-lo quan va decidir continuar la seva trajectòria en castellà (sembla que faci milers d'anys) i em va fins i tot fer ràbia que tinguès tant d'èxit amb "Clara" - la noia enganxada a les drogues- tot i que la cançó sempre em va agradar i m'agrada.

Ara penso que, per caràcter, no encaixava amb el grupet de cantautors de la època. Ell potser, no tenia necessitat de compromís polític i sí de fer poemes i cantar-los.

TONADES (1970)

Sento el gemec de l'ocell

que canta a la gàbia

sento el crit darrer del pres

que la mort reclama.

I fins avui ni tu ni jo hem après

que això també és una tonada.

Vaig conéixer un home gran

envellit de ràbia;

tant sentir el mateix xisclar

de portes que es tanquen!

Però ara ens cal seguir endavant

amb la veu, sinó amb les mans,

que hem volgut canviar les coses

amb quatre paraules buides,

i altrament n'hi han de malferides

que deixem que es tanquin soles.

Quan la veu d'un poble es perd

i acceptem les causes,

tant com diem sobre els demés

i ens traïm nosaltres.

Un "dard" de bon rotllo

Avui he rebut un regal de part dels meus amics virtuals de Beneixama. Ells, com molts altres, m'aporten coneixements i -per què no dir'ho- distracció. M'agrada llegir-los, la seva opinió m'importa i fan que coneixi més a fons una part de València molt propera a mí.

Aquest premi, ara, l'he de donar a qui cregui que transmet els valors que marquen les bases (escrites en portuguès) que us deixo al final del post.

El "Dard" el lliuro a persones que fan que en algun moment del dia, em connecti per saber què expliquen.

Anna: Perquè sé que voldria escriure més però els estudis no li permeten. La poso la primera (no et queixaràs eh???) per favoritisme. Carme: La primera persona que va deixar-me un comentari. Podria dir moltes coses bones, però seria fer-li la "pilota" És increible com troba temps per tot. Edmòn: Cada dia troba un moment per escriure els seus pensaments. És canviant i entranyable. Montse: Va començar explicant-nos el seus progressos en la recuperació de la salut i ara ens parla de tot. Blumun: Manté vius uns quants blocs i sempre està fent obres. Vaig rebre el primer premi de les seves mans quan no sabia que existien aquestes coses. Francis: Aquest premi li dono només pel fet que "ha tornat" Va tancar el bloc i em vaig quedar sense "llibre" per llegir. Peretor: Cada cop que em connecto miro què ha dit. Vaig començar-lo a seguir arrel de la descripció que feia de les "caminates" Civisliberum: Escriu una mica de tot i m'il·lustra sobre art. Lucía: Reivindicativa i sensible. Penja cançons i poemes del meu gust. Víctor: Fill d'uns amics meus que té moltes, moltes coses a dir. El llegeixo sovint i m'agrada. Brie: Cada cop que escriu m'arrenca un somriure.

No ni sou tots però havia de triar.

«Trata-se de um prémio que está a correr mundo, reconhecendo aqueles blogues que consideramos transmissores dos grandes valores humanos, com a qualidade conferida por uma consequente militância em torno das grandes causas, como seja o património e a liberdade, as pessoas e a qualidade de vida, o ambiente e as tradições, a memória e a dignidade, a cultura e o lazer.
«Estes selos, foram criados com a intenção de promover o salutar convívio entre os bloggers e como forma de demonstrar carinho e, reconhecimento por um trabalho, que agregue valor à Web.» (citando o Café Portugal)»
Para explicar o critério utilizado, cito e subscrevo este texto do Rui Dias José: «Fica claro (expressamente afirmado e dito!) que as minhas escolhas para os "Premios Dardos" têm na base relações de amizade, proximidade ou identificação. Sou humano como os demais e, na teia de relações na net, gosto, quero, apaixono-me... Tudo é portanto subjectivo. E ainda bem!»

Violència vers les dones

Avui 25 de novembre es conmemora el Dia Internacional de l'Eliminació de la Violència vers les Dones.

Per qui tingui dubtes de l'origen i el perquè d'aquest dia internacional us enganxo l'explicació que ens han fet arribar des de la Direcció General de Polítiques d'Igualtat en el Treball.

.

Diu així:

"La violència de gènere és, potser, la més vergonyosa violació
dels drets humans. Mentre continuï, no podem afirmar que estem
assolint progressos reals cap a la igualtat, el desenvolupament i la pau".
Kofi Annan, Premi Nobel de la Pau 2001,
ex secretari general de les Nacions Unides 1997-2006

L’any 1999, durant el mandat de Kofi Annan com a secretari general de les Nacions Unides, l’Assemblea General va declarar el 25 de Novembre “Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra les Dones”. D’aquesta manera, Nacions Unides convida als governs membres, a les organitzacions internacionals i a les organitzacions no governamentals a organitzar tots els 25 de novembre activitats dirigides a sensibilitzar l'opinió pública respecte el problema de la violència vers les dones.

Aquesta data va ser triada com a commemoració del brutal assassinat l’any 1960 de les tres germanes Mirabal activistes polítiques de la República Dominicana, per ordre del dictador Rafael Trujillo (1930-1961). Aquestes tres germanes, conegudes com les "papallones inoblidables", es van convertir en el màxim exponent de la crisi de violència contra les dones a Amèrica llatina. Amb la celebració del 25 de novembre es vol commemorar la vida d’aquestes tres dones i promoure a nivell mundial el rebuig social de la violència de gènere.

Atenent-nos a la Declaració sobre l’eliminació de la violència contra la dones de Nacions Unides, entenem per violència vers les dones “els actes basats en el gènere que puguin tenir com a resultat un dany o patiment físic, sexual o psicològic per a la dona, així com les amenaces d'aquests actes, la coacció o la privació arbitrària de la llibertat, tant si és produeixen en la vida pública com en la privada".

Quan parlem d’aquesta violència, normalment la denominem de gènere per assenyalar que la causa central per la qual es produeix es situa en la construcció sociocultural del gènere. Entenem per gènere tot un seguit de construccions socials i culturals que estructuren i divideixen la societat en àrees específicament femenines i masculines, i que encara avui continuen jerarquitzant els valors i activitats vinculades a la masculinitat.

Aquesta definició ens ha permès comprendre que la violència sobre les dones és un fenomen estructural (no aïllat i individual) propi de les nostres societats actuals i que constitueix un dels mecanismes utilitzats actualment per a mantenir les desigualtats entre dones i homes.

És important saber que la violència vers les dones pot adoptar múltiples formes: violència domèstica-familiar; agressions sexuals; assetjament sexual i/o assetjament per raó de sexe en els àmbits laboral i social; violència exercida per màfies explotadores; pràctiques tradicionals i convencionals perjudicials per a la salut i la sexualitat de les dones i els menors; violència derivada dels conflictes armats, etc. Tanmateix, una de les característiques de totes aquestes pràctiques, i que més dificulta la seva eradicació, és que han estat tradicionalment tolerades i acceptades en les nostres societats com un fet “natural” i que són transmeses en l'educació i socialització de nens i nenes, així com en els mitjans de comunicació. Encara avui dia, podem observar com la societat no rebutja totalment aquesta conducta i reacciona de forma diferent davant les agressions de gènere que davant altre tipus d’agressions, encara que els danys siguin similars.

Sens dubte, per superar aquesta terrible realitat, és imprescindible que tots i totes, des de les nostres respectives posicions, refusem i actuem davant la violència de gènere. No podem oblidar, tal i com dèiem al principi, que la violència vers les dones suposa una vulneració dels drets humans i un gran obstacle per a poder assolir la igualtat d'oportunitats de dones i homes. Des de la Direcció General d’igualtat d’Oportunitats en el Treball creiem que sense igualtat no hi ha llibertat, i sense llibertat la nostra democràcia és incompleta.

Dit això, marxo corrents cap a la manifestació-concentració que es fa amb el lema "Les dones i els homes de Castelldefels contra la violència de gènere". La sortida es a les 18,30 h des de la seu del Grup de Dones de Castelldefels, que està lluny de casa meva i vaig a peu, i l'arribada serà a la Plaça de l'Església, on es llegirà un manifest.

Eutanasia en los jóvenes ;)

Anoche mi mamá y yo estábamos sentados en la sala hablando de las muchas cosas de la vida. Entre otras, estábamos hablando del tema de vivir/morir.

Le dije: 'Mamá, nunca me dejes vivir en estado vegetativo, dependiendo de máquinas y líquidos de una botella. Si me ves en ese estado, desenchufa los artefactos que me mantienen vivo. PREFIERO MORIR'

Entonces, mi mamá se levantó con cara de admiración y me desenchufó el televisor, el DVD, el cable, el Messenger, Internet, el PC , el mp3/4, la Play-2/3 , la PSP, la WII, el teléfono fijo, me quitó el móvil, la ipod, la Blackberry y me tiró todas las cervezas.
¡¡La madre que la parió!!...¡¡¡¡CASI ME MUERO!!!!

Aquesta historieta la vaig rebre per e-mail i avui llegeixo al diari que el 25% dels joves es creuen addictes a internet i que els seus pares no se n'adonen (?)

Del 24 al 28 de novembre se celebra la VII Setmana d' Investigació de la Facultat de Psicologia de l'UNED.

S'han presentat 60 treballs dels professors en els quals queda palès que existeix, per variar, diferència de gènere. Els pares evaluen de forma diferent si és fill o filla i consideran que aquestes conductes addictives són més pròpies de nois (?)

Els estereoptis de gènere també es troba en les modalitats de batxillerat. El prototip de batxillerat tecnològic és masculí i té un perfil negatiu si és una noia qui el tria. En canvi, si el batxillerat triat per una noia és el de Ciències Naturals i de la Salut es convertirà automàticament en una noia amb qualitats "molt positives"

Si els pares/mares creuen això i a les escoles també es fa orientació sexista encara que sigui per comoditat, com volem igualtat?

S'accepta més una dona metgesa que enginyera. Potser perque la dedicació professional de la cura de la salut és una prolongació de la cura familiar.

Sense títol

La setmana passada varen demanar-li a la meva cap la possibilitat de que una de les seves auxiliars administratives pogués desplaçar-se per tal d’ajudar en el III Congrés Nacional per Racionalitzar els Horaris Espanyols que tindria lloc a Tarragona els dies 18 i 19 de Novembre al Palau de Congressos i concretament a l’Auditori Eutyches.
L’auxiliar que més coneix l’organització de jornades, etc... seria de vacances, per tant... descartada. Una altra, la més jove, està fent una feina que corre pressa, per tant... descartada. Total, que fent càbales les dues que quedàvem i sense cap motiu ens va semblar que hi aniria ella.
La sorpresa va arribar dijous a l’hora de plegar. Sóc jo la que hi he d’anar!!!.
El que em feia més mandra de tot, era haver-me de llevar a les 5 del matí, agafar un tren a les 6 que em portés a Barcelona, caminar fins a la Plaça de Catalunya i allà agafar un autocar (habilitat per tothom que ho volgués) fins a Tarragona. Passar el dia fent no sé què (ningú m’ho havia dit) i al vespre tornar a fer tota la ruta però a l’inversa.
No volia ni pensar com estaria l’endemà per tornar a fer el mateix camí, però tornant encara més tard.
La feina meva va ser senzilleta tot i que estressant per culpa de no conèixer la piràmide de protocol (si trobés un curset gratuït m’apuntava ara mateix) Fa gràcia veure com es fan valer els càrrecs per asseure’s a una cadira.

Us deixo informació sobre els temes que s'han tractat.

.

.

La qüestió es que com que sempre he d’estar en tots els “fregaos” vaig trobar-me dimecres amb la meva càmera de fer fotos i llegint el testimoni d’una doctora. La presentació anava a càrrec de la Sílvia Coppulo (de vermell) que, professional com és, va fer-me una intro que jo mateixa semblava qui sap què.

La veritat es que vaig conèixer gent interessant i això no m’ho treu ningú.

.

.

.

La cloenda va anar a càrrec de la Consellera de Treball, la Directora General d'Igualtat d'Oportunitats en el Treball i el President de la Comissió Nacional.

.

.

.

No he posat fotografies de companyes de feina que realment van treballar ja que no els he demanat permís.

A estudiar!

.

.

Jo a partir de demà.

.

.

Un grupet de companyes de feina s'han apuntat a classes de preparació per oposicions. Les classes són els dijous de 4 a 8 del vespre. Durant una setmana llarga m'han anat animant perquè donés el pas i jo... dubtant.

La tarda dijous és la única que treballo i a més a més la vaig triar jo. No sé fins a quin punt em servia d'excusa per no apuntar-me!

Avui, aprofitant que estava reunida amb la meva cap, m'he decidit. Li he demanat si podia fer canvi de tarda i, com era d'esperar, m'ha dit que sí.

No sé si estar-li agraïda o bé odiar-la de per vida :) Ara no tinc escapatòria!

Ja estic apuntada i demà començo.

M'agradaria estar al marge d'algunes coses

Una de les meves veïnes entra a la porteria en el moment que un home estava mirant els comptadors d'aigua de la comunitat. De sobte li diu:

"Se está cometiendo un fraude y si no descubrimos quién es el que no paga cortaremos el agua a todos"

La noia molt amoïnada ve a demanar-me que truqui a la companyia de l'aigua per aclarir el despropòsit ja ella ha d'anar a treballar.

Truco a atenció al client d'Aigües de Barcelona per dir-lis que si tenen un client que no paga no és assumpte de la Comunitat de Propietaris, que és un problema entre ells dos i que els que tenim els rebuts al dia no tenim perquè quedar-nos sense aigua ni, per suposat, delatar ningú.

La persona que m'aten em demana disculpes per les molèsties que puguin ocasionar-nos i a la vegada m'explica que pot donar-se el cas de que s'hagi modificat l'intal·lació de manera que el consum d'un pis quedi prorratejat a la resta de veïns sense possibilitat de detectar-ho ja que de vegades només es tracta d'uns quants euros més per factura però que sumats fan el consum exacte del veí que no paga. També diu que el veí pot subministrar-se directament d'Aigües de Barcelona i llavors els veïns no estariem afectats en quant a facturació però sí per la tallada d'aigua fins que s'arreglés l'escomesa.

Jo que de vegades semblo tonta del tot, li pregunto: Però això deu ser obra d'algun professional, no?

Mentre estava dient això, em ve al cap el possible veí que pot haver fet el frau i em sap molt de greu i a la vegada ràbia ja que tenim molta relació. Li dono voltes al tema i finalment decideixo anar a casa seva amb la intenció de prevenir-los pel tall de l'aigua i una mica esperant que em digués que ells no han estat.

Després d'explicar-los-hi tot això només van dir-me: "Algun dia havia de passar"

Al cap d'uns minuts ja no tenien aigua.

L'endemà van anar a Aigües de Barcelona per veure com podien restablir el subministrament. Cap problema. És tant senzill com multiplicar el consum mensual d'una família tipus pels anys de frau, pagar-ne el 50% al comptat i la resta a durant no sé en quants terminis dins de la factura trimestral. No hi ha ni multa ni pagaments addicionals. Ho van acceptat (només faltaria!) i per la tarda ja tenien aigua.

.

El frau ha consistit en donar-se de baixa del subministrament d'aigua, com si la casa estés deshabitada. Els de l'empresa de servei retiren el comptador i posen un tap, llavors el veí espabilat fa una connexió directa a l'aigua general i té tota l'aigua que vol gratuïtament.

.

És molt difícil de detectar aquesta estafa ja que ha de donar-se el cas poc habitual de que la persona que "llegeix" el consum comprovi que la quantitat de veïns de la finca coincideix amb el número de comptadors i que faci esment de possible frau. En aquest cas han trigat anys.

Ara que han de pagar l'aigua vigilen de no consumir-ne gaire.

S'ha de tenir morro!

WALL STREET I ELS MICOS (L'he rebut per e-mail)

Un dia va arribar a una petita comunitat caribenya un senyor molt ben vestit que va instal·lar-se a l’únic hotel que hi havia. L’endemà molt aviat, va dirigir-se a inserir un anunci al diari local

“Estic disposat a comprar cada mico que em portin de la selva per 10$ “

Els pagesos, que sabien que el bosc era ple de micos, van sortir de pressa a caçar-los. L’home va comprar-los tots.

Al dia següent, donat que ja quedaven pocs micos a la selva i era difícil caçar-los, els pagesos van perdre tot l’interès.

Llavors l’home va decidir oferir 20$ per cada mico. Els pagesos tornaren a sortir corrents de cacera. L’home ben vestit va tornar a comprar tots els micos.

La quantitat de micos va seguir disminuint i l’home va millorar l’oferta fins a 25$ El resultat va ser immediat: els pagesos van tornar a la selva.

L’home va haver de marxar cap a ciutat i el seu ajudant va dirigir-se als pagesos:

“Mireu la gàbia plena de milers de micos que el meu cap us ha comprat per a la seva col·lecció. Us els ofereixo a vosaltres per només 35$ i quan arribi el meu cap de la ciutat podeu tornar-los-hi a vendre per 50$”

Els pagesos van agafar tots els estalvis que tenien i van comprar tots els micos. Contents de l’operació mercantil, van asseure’s a esperar que el senyor elegant tornés al poble.

Només van veure una gran gàbia de micos comprada amb tots els estalvis de la seva vida.
Aquesta és una noció del que és la Borsa i el Mercat de Valors.

No estem mai contents

Com som les dones! Ara resulta que l'Angela Merkel presuntament s'ha queixat de que Nicolas Sarkozy té unes "maneres" massa carinyoses. No estem mai contentes!

El que aquest home de mida petita i ego gran no enten és que una dona vulgui ser tractada d'igual a igual. Ni més ni menys. Si creu que ha de petonejar i abraçar Merkel també hauria de fer-ho amb Zapatero, per exemple.

I parlant de Zapatero, com president del govern d'Espanya, creu que seria interessant participar a la cimera del 15 de novembre a EEUU on intentaran buscar solucions a la crisi financera mundial per tan d'evitar-ne altres en un futur. Resulta que Espanya no ha estat convidada perquè no és ni un país ric ni emergent. Què és?

Sarkozy que ara és "amic" sembla ser que intercedirà perquè Espanya pugui participar-hi tot i que creu que Polònia no voldria ser menys i demanarà assistir-hi.

A l'estat espanyol hi ha que s'ha ofès per la comparació. Per què?

Als catalans no ens ofen que ens equiparin a Polònia. De tota la vida ens han anomentat "polacos"

Si assisteix Espanya i Polònia, potser ens sentirem representats en algun moment de la cimera.


Sense acritut.

"El Planeta"

El filòsof i escriptor basc, entre altres coses, Fernando Savater ha guanyat el premi Planeta amb la novel·la "La hermandad de la buena suerte".

Aquest home, visceral, maleducat, intolerant, intransigent... Un home amb un odi tan profund a Catalunya i a l'idioma català, ha aconseguit venir fins a Barcelona, entendre els rètols de les carreteres, carrers i d'algunes botigues (poques) Potser fins i tot ha sentit a gent parlar en català tot arriscant-se a agafar una urticària. En definitiva, què no serà capaç de fer pel mòdic preu de 601.000€ ??? Sí senyor! Això són conviccions!

La finalista ha estat Ángela Vallvey amb la també novel·la "Muerte entre poetas"

A aquesta dona, només la coneixia de tertulies de la TV i em cau gairebé tan grossa com Savater (si és possible) No fa gaire, deia que li molestava molt que la gent pensés que tenia afinitat amb el PP i la veritat és que jo també m'emprenyaria. No només té afinitat, és la millor comunicadora de les idees del trío calavera (Aznar, Acebes i Zaplana)

No coneix la llibertat d'expresió. Bé la seva llibertat sí. De vegades de tant radical-nacionalista-espanyola que és, em resulta còmica.

Aquest any ni tan sols regalaré aquests llibres.

Què passa quan cau una dent?

-Bruguers, quan cau una dent passa el "Ratoncito Perez"? - va preguntar-me un nebot meu de 5 anys fa uns quants mesos.

-A casa meva no. A casa, sempre han passat els "angelets"

-I per què no et passa el "Ratoncito Pérez"?

-I jo contesto rient: Com ha de passar un ratolí i que a sobre es digui Pérez per aquest poble?

El nen rumia i deixa la conversa.

Ahir un company de classe (quina peça!) d'una estrabada va arrencar-li una dent i al vespre va recordar la conversa i demanava a la seva mare que "passés l'angelet" però no, ha passat el "Ratoncito"

Segons tinc entès el "Ratoncito Pérez" és un personatge d'un conte escrit per un jesuita dedicat a Alfons XIII per celebrar que li va caure una dent quan tenia 8 anys.

El ratolí (Pérez) vivia amb la seva família dins una caixa de galetes de la "Confitería Prats" a Madrid.

Aquest ha estat el primer personatge fictici al que se li ha fet un homenatge.

Quan jo era petita no crec que els meus pares haguéssin sentit a parlar mai d'aquest personatge i com que no hi havia gent "forastera" les tradicions d'altres llocs ni les coneixiem. Jo vaig saber d'ell bastant gran. Suposo que el fet de ser un "angelet" el que porta (portava) els regals de les dents als nens i nenes seria per misteri religiós. Ni idea.

Trobada

Aquest era l'aspecte de l'Avinguda Mistral avui al migdia. Tot apunt per informar a qui ho desitgés sobre l'eurodirectiva de les 65 hores de treball a la setmana.

.

La veritat és que no sé si hi havia gaire gent ja que desconec les espectatives de l'acte.

Després de les petites xerrades informatives hi havia una butifarrada pel mòdic preu de 2 €.

Espero que dimarts dia 7 a la manifestació que hi ha convocada acudeixi més personal.

.

.

...

.

Realment, el que més gràcia m'ha fet és conéixer els amics blocaires de la foto.

Si us sap greu que estigui penjada m'ho dieu i la retiraré.