Festa Major 2008 - La meva

Dissabte 9 - Representació de la "Llegenda del Gar-i-Got"

— Fa molt, molt de temps, els camperols i pescadors de Castelldefels van veure alterada la seva pacífica vida amb l’aparició d’un drac, el nom del qual no volem recordar. Arribà amb les “Legions del Mal” dirigides pel mateix Llucifer i van sembrar la mort i la destrucció a tota la comarca...

En Gar i Got és un descendent d’aquell drac, viu entre nosaltres i ens explica què va succeir exactament. La representació de la Llegenda del Gar i Got és tot un clàssic de la Festa Major i ens marca l'inici.

Estava ple de gom a gom i realment, cada any que passa és més bonic de veure.

Dimecres 13 - Focs artificials

Un bon castell de focs a la Plaça de les Palmeres. Un lloc bonic de la platja on hi cap molta gent. Bona organització d'autobusos llançadora des del poble.

Després l'actuació de la Salseta del Poble Sec que no vaig veure per haver de matinar l'endemà.

Dijous 14 - Lectura del Pregó

Aquest any ha estat un privilegi. La meva cap, sabedora de l'admiració que tenim a casa pel Calixto Bieito va convidar-nos a conéixer-lo personalment. Va ser un luxe.



El pregó vàrem seguir-lo des de el pati de l'Ajuntament i en sentir-lo vaig pensar: Mare meva!!! com està deixant Castelldefels!!! Tot el que deia ell és el que he pensat sempre jo i en aquell moment em savia greu que ho digués en veu alta. Bieito és un provocador nat. A mida que anava concloent el pregó anava remarcant les coses bones del poble i fent especial ènfasi que viu a Castelldefels primer per amor a la seva dona (és d'aquí) i després perquè li agrada realment el poble.

En acabar el pregó, el Director de Teatre, va saludar personalment i va canviar impressions amb els assistents. Jo estava més contenta per la meva filla que per a mí mateixa. En Calixto li va signar un autògraf en el programa de "Tirant lo Blanc" i tenim fotos xules que les posarà en el seu blog.

A continuació va actuar a la Plaça de l'Església l'orquestra Nueva Etapa. Déu meu!!! feia anys que no veia una actuació treta de "l'España caní" Quin repertori!! Quina posada en escena!! Segur que tenien clar on actuaven?? La Regidora de Festes sabia què contractava?? Vaig marxar cap a casa al·lucinada.

Divendres 15 - Res

No vaig veure res. Pensava anar al costat de casa a veure Festival Dance amb cançons de Boney M, Baccara i Abba però no vaig poder.

A la tarda vàrem portar la filla a Barcelona i el meu marit i jo ens vam quedar a la Festa Major de Gràcia. Vam veure tota la cercavila del carrer Gran de Gràcia amb desfilada de Moros i Cristians i tot (eren de les comarques de Lleida) uns quants carrers guarnits (els més senzillets) i cap a casa.

Dissabte 16 - Gran Correfoc

Sempre m'agrada. Anys més llarg i anys més curt.

A les 22,30h actuava l'Antonio Orozco. Aquest noi canta bé tot i que no m'agrada el gènere ni ...

La meva filla era al camp del Barça convidada en un palco VIP (quina sort!!) i nosaltres vàrem anar a veure el partit a casa d'uns amics i en el descans vam pujar al terrat per veure l'eclipsi.

Diumenge 17 - Tràfic i fi de festa

M'encanta. És un grup que versiona cançons dels Rolling, Beatles, Springsteen. Queen, etc. de forma impecable i amb gran professionalitat. Fa més de 20 anys que van pel món i lluny d'apagar-se, cada cop tenen més èxit. Van ser els primers en aconseguir atreure el públic jove i fer-los cantar i ballar. A Castelldefels poca gent però, què vols fer-hi? Som així!!

Van estar cantant des de les 22h fins la 01h i la festa es va acabar amb una gran mascletà.

Fins l'any que ve !!

De bars i de propines

Des de que estic a la nova feina, surto a esmorzar cada dia. És un plaer del que no n'havia gaudit mai i veig que és tota una experiència.

Les meves companyes d'esmorzar, que no són cada dia les mateixes per qüestió horària, ténen molt clar el "qui és qui" de cada bar de la zona.

Tenim el dels entrepans petitons a preu de grans, el dels preus abusius en la beguda, el caríssim en tot, el que li fa ràbia que juntem dues taules, el que no serveix més a poc a poc per que no n'és capaç, el que li fa mandra haver de servir a tot de grupets a la mateixa hora i dijous vàrem descobrir-ne un altre: El que d'un dia per l'altre ens canvia els preus, envidentment a l'alça per que sí, per alló de "si cuela, cuela"

Tot això ve al cas, perquè l'únic bar que té la mida dels entrepans, la qualitat i el preu ajustats fa vacances i no podem anar-hi. Estem parlant de 2,80 € que no és cap misèria.

A la vista de tanta "professionalitat" en el sector, tanta cara dura a l'hora de cobrar (malgrat els preus siguin lliures) nosaltres hem posat enginy:

Cadascú compra l'entrepà o els dolços a l'establiment que li sembla oportú i després quedem en el bar on les begudes ténen el preu més ajustat.

Això, els primers dies em feia vergonya, però ara no. També veig que a les persones que porten els bars tampoc els importa.

Queda clar que la crisi no perdona ningú, bé ningú assalariat, si algú s'escapa serà algun adinerat llest.

Han sortit diferents estudis en els quals es conclou que un dels sectors més afectats per la crisi és el de les propines. L'hàbit de la cervesa, l'entrepà, la pasteta o el cafè es manté, amb la pujada del preu i l'arrodoniment inclosos. La propina, en canvi s'ha suprimit (jo només en dono en casos molt especials)

Hi ha països que l'obliguen per llei i es motiu de discusions entre patronal i sindicats. Els primers la defensen (així s'estalvien sous i cotitzacions) i els altres estan per la supresió.

A Espanya, diuen, es diferent (com sempre) La propina no és una part de la nòmina, no! Ens ho sembla! És una gratificació voluntària pels serveis que el cambrer ha prestat al client. Potser per això en deixem poquetes ;)

Els assalariats del gremi de l'hostaleria no deixaran que es perdi el complement salarial que comporta la propina i es convertirà en obligatori per a l'empresari. Només faltaria!

L'empresari d'hostaleria, sigui de categoria o no, ofereix unes nòmines molt minses amb "l'estadística" de la quantitat de diners extres que s'enduran els treballadors gràcies a les propines dels clients i ara es troben que no fan ni cinc de calaix.

Això és una roda: Els clients no deixem propina perquè tot és molt car i hem perdut poder adquisitiu i, habitualment estem mal atesos. Els empresaris alcen els preus per poder mantenir el negoci obert i contracten personal per poquets diners obviant la professionalitat.

Buscar l'equilibri és difícil.

La Xina esclata

Després d'uns quants mesos manifestant-me en contra de que els JJ.OO. se celebréssin a Beijing ahir vaig volguer veure la cerimònia d'apertura.

No tenia cap dubte de que seria una maravella. Un gran desplegament de l'últim crit en tecnologia, al voltant de 60.000 figurants dins de l'estadi que van fer conéixer al món els grans invents de la Xina, la seva cultura i la seva historia.

En canvi no podia relaxar-me per poder gaudir de les imatges plàstiques i visuals que m'oferia la tele ja que, en comptes de veure una gran posada en escena, només veia gent adoctrinada. En lloc de gaudir de la sincronització dels figurants, em venia al cap que potser castigarien brutalment al voluntari que no ho fes prou bé.

En fí, si la cerimònia en qüestió serveix perquè el govern xinès aprofiti per obrir el país, donar un pas endavant en els drets humans i la població por viure més bé...

Ja s'anirà veient amb el pas del temps. Avui només veig una gran "operació maquillatge"

Rectificar és de ...

savis o potser és de mal informats o de precipitats.

En el meu post anterior feia referència a una notícia de violència contra les dones al barri de la Sagrada Família de Barcelona, doncs bé, avui han dit en els noticiaris que malgrat que la parella havia discutit molt és podia confirmar que la mort de la dona era per causes naturals (?)

Per cert al barri de l'Eixample ha "caigut" una noia d'un tercer pis. Falta esbrinar què ha passat.

Violència contra les dones

Ahir la notícia de la brutal pallissa i vexacions de tot tipus que van propinar-li un individus d'estètica skin i procedents de l'Europa de l'Est a una noia de Barcelona que "només" havia sortit de casa seva.

A la tele no es van estalviar detalls. Vinga repetir el que li havien fet. Vinga morbo!!

Avui la notícia d'un noi jove que ha mort la seva parella a Figueres (Girona) Ja s'han afanyat a dir que era espanyol, no tinguéssim mals pensaments, tot i que la víctima era estrangera. Suposo que la deu haver assassinat per que n'era el propietari i alguna cosa no li quadraria d'ella. La va posar al maleter del cotxe com si fos un fardo.

Avui la notícia d'un home jove, 36 anys, que ha mort la seva parella a Barcelona, al barri de la Sagrada Família. Cap veí sospitava que alguna cosa anés malament. Cap dels dos era espanyol.

De fet, la nacionalitat de la víctima i del botxí m'importa un rave. Dues dones han estat assassinades i l'altra difícil ho tindrà per recuperar-se.

Ja no sé quantes dones han mort a mans de les seves parelles aquest any. Encara que només hagués estat una...

El que realment vull dir es que el que es considera com "violència contra les dones" porta més víctimes que el terrorisme i com si res. Una notícia de la crònica de succesos de qualsevol telenotícies o bé dels programes de xafarderia. Això si, bén explicats els detalls i poc comdemnats els assassins.

Què passa quan un grup terrorista comet un atemptat, hagi víctimes o no? Tots els polítics del signe que sigui a comdemnar-lo enèrgicament, i pobre el que no ho faci!! Tots els mitjants de comunicació audio-visuals obrint les informacions amb la notícia. Portada de tots els diaris. Tots esgarrifats!!

Bé. Esgarrifem-nos amb les morts violentes. Esgarrifem-nos amb els maltractaments. Esgarrifem-nos sempre. No segons qui mati o qui sigui la víctima.

"Trabajo ocasional de una esclava"

Aquest és el títol d'una de les pel·lícules que es vàren estrenar ahir.

El títol és en castellà perquè, per variar, no s'ha distribuit en català, tot i que el difícil serà poder veure el film ja que no és passarà en sales de gran public. Potser creuen que no iteressarà ningú. Quina pena!

La pel·lícula és alemanya i de l'any 1973. No és en cap cas una reposició. És una estrena total. En el seu moment no va ser distribuida, com la majoria de treballs d'Alexander Kluge ja que es considerat un personatge radical, per minories amb "poca moral" i les pel·lis reservades per a sales d'art i assaig. En definitiva no donen diners.

A España només han estrenat dues pel·lícules de Kluge: Una muchacha sin historia (1966) i Ferdinand, el radical (1975)

Si a això li afegim que Kluge va ésser el més políticament actiu del manifest d'Oberhausen d'on va sortir el Nou Cinema Alemany i que va ser l'encarregat de demanar ajudes a les autoritats del moment per aconseguir diners per un cinema que incomodava, ja s'enten perquè les seves pel·lícules son en un calaix a l'espera que algú pensi en elles.

Trabajo ocasional de una esclava (1973) és um film mític de la cinefilia europea i ara, 35 anys després, s'estrena a Espanya i en ple estiu conjuntament amb pel·lícules de dibuixos animats i superherois.

Pel·lícula/documental que irrita o fascina, no té terme mig. Totalment vigent ja que indaga sobre el paper de la dona en la societat contemporànea i que mostra una manera de fer cinema que ja no es practica. És en blanc i negre.

Dit tot això us deixo una petita sinopsi:

Roswita, la protagonista (la dona del realitzador) es guanya la vida practicat abortaments il·legals (Kluge en filma un en primer plànol tot ensenyant el raspat i l'extracció del fetus que pot ferir la sensibilitat dels espectadors) per poder mantenir al seu marit que encara és estudiant i poder tenir els seus propis fills. La policia intervé i Franz (el marit) és l'arrestat.

A causa de la intolerància social del país i particularment la del seu marit, Roswita s'entrega a l'activisme polític i social convertint-se en una solitària combatent, armada només amb pamflets.

Lluita per generar una revolució a la societat i mai aconseguirà introduïr-la dins la seva pròpia família.

No l'he vist, encara, però només per la temàtica, l'any que va estar feta, la polèmica que l'envolta i que sigui alemanya... ja tinc feina. Buscar en quina sala puc anar-la a veure.

ESTALVI ENERGÈTIC

En el seu moment no vaig criticar al ministre Miguel Sebastián per l'affaire de la corbata només pel fet que el que va propiciar el gag va ésser Bono i perquè realment ho considerava una xorrada, però ara no s'escapa al meu comentari.

El ministre d'indústria ha descobert la sopeta d'all i ara s'ha fet el propòsit en ferm de fer que estalviem energia. Ha decidit que limitem, encara més, la velocitat (un 20%) d'entrada a les grans ciutats. Bé, potser com que Catalunya va per lliure i l'àrea metropolitana de Barcelona ja està limitada a 80 Km/h ens en lliurarem. Però... tenint en compte que és una mesura impopular, igual es pot afegir a la que ja tenim. No ho sé. Els descomptes de les botigues mai podem acumular-se però les mesures represives potser sí. Ho deixo aquí.

Per cert, seguirem pagant els peatges per anar com els cargols?

També ha tingut una altra bona pensada, regalar una burrada de bombetes d'estalvi energètic i que costaran una burrada (m'agrada la redundància) de diners a l'Administració, o sigui a nosaltres mateixos. Jo penso... perquè ell les regali i quedi com un senyor, primer les haurem de pagar entre tots. I qui no les vulgui? Ai!! que espesa que estic.

A veure, si jo tinc voluntat per preservar el medi ambient, vull estalviar energia i vull estalviar diners, què faig? doncs reciclo, vaig en transport públic, intento mantenir la despesa energètica al mínim possible i faig bastant cas de les campanyes informatives.

Senyor ministre: guardi els diners de les bombetes pel dia 9 d'agost que s'ha de desplegar l'Estatut i potser no tindran diners ;)

Tele 5

Transcripció d'un e-mail que vaig rebre fa uns dies. Que cadascú faci el que cregui oportú.

La cadena de televisió Telecinco s'ha adherit al "Manifiesto por la lengua común", que el passat 23 de juny va presentar un grup d'intel·lectuals a Madrid.

Tele5 comparteix les exigències d'aquest grup d'intel·lectuals, entre els quals hi ha Mario Vargas Llosa, Fernando Savater o Álvaro Pombo, que demanen que el parlament espanyol elabori una normativa per fixar que el castellà sigui la llengua oficial de tot el territori i l'única que pot ser-li suposada als seus ciutadans.

Telecinco és la primera televisió que s'adhereix a aquest manifest. A més, Telecinco ha dit, a l'informatiu del migdia, que "posa a disposició del col·lectiu que porta aquesta iniciativa el seu canal de televisió per donar suport a aquest projecte".

Si ells s'adhereixen al manifest, nosaltres ens adherirem a una vaga que consisteix en no mirar telecinco.

Això no és un boicot, sinó una vaga.

Per a qui no ho sàpiga T5 és líder d'audiència a Catalunya. Ells a canvi d'això s'adhereixen a un manifest que preten que el català (entre altres llengües) sigui relegat i menyspreat.

Si els catalans ens uníssim podriem aconseguir fer-nos respectar. En el seu dia ho vàrem aconseguir am la marca "Pascual"

Ja va sent hora d'impedir que la gent que no enten el que significa el respecte a una llengua igual de vàlida que la seva ens segueixi prenent el pèl. Ja està bé!

Per què agrada tant agredir Catalunya en general i la seva llengua en particular?

Grup d'Intel·lectuals? Veien la fauna que ha signat el "Manifiesto" potser que li busquin un altre adjectiu. Ara mateix em vénen uns quants al cap.

He anat al súper

quan he arribat a Castelldefels.

Volia poqueta cosa així que m'he decidit per anar al Caprabo.

És un supermercat que té els preus alts a no ser que només agafis les ofertes i tot i així ... He comprat unes bosses ja preparades per fer amanida i una capseta amb barretes de cereals per portar-les a la feina. No he volgut mirar la marca, només m'he deixat guiar per el preu més barat tot pensant que si no m'agradava no en compraria mai més i ja està.

A la noia que m'ha cobrat només l'he dit "bona tarda i què li dec" i m'ha contestat "¿me lo puede repetir que no he entendido nada? llavors he recordat que fa dies vàren trucar-me d'una empresa d'aquestes d'opinió per fer-me una enquesta sobre el tracte que rebia del personal de Caprabo. Vaig contestar favorablement a tot tret de la catalanitat argumentant que:

Malgrat que sempre han publicitat que és una empresa catalana (suposo perque paguen els impostos a Catalunya) i que la retolació de dins dels supermercats està tota en català i la propaganda també, el català s'acaba en el moment que t'has de dirigir a alguna dependenta o caixera (no hi ha dependents ni caixers) És més, la majoria d'empleades no l'entenen tot i que és "requisit indispensable per optar a un lloc de treball"

Les noies estrangeres no s'esforcen gens ja que en castellà s'entenen amb tothom i les nascudes a Catalunya que ténen contractades no puc creure'm que cap sàpiga català tot i haver estat escolaritzades en plena inmersió lingüística.

La senyora de l'enquesta em va dir que "era molt extrany que em passés això, ja que tots els empleats i empleades de Caprabo-Catalunya tenien l'obligació de parlar en català i que obriria un full d'incidència" Apa que jo m'ho crec!!!

A la pregunta de si tenien ordre de dirigir-se al cliente PRIMER EN CATALÀ, va dir-me que no, això no, que estan obligats a obrir conversa en castellà. Per tant nosaltres que estem tan acostumats a canviar d'idioma inmediatament fomentem la desaparició del català i que no podem donar les culpes a ningú més.

Volia queixar-me d'ells i resulta que la culpa és meva per no insistir en parlar en català :(

A l'arribar a casa m'adono que els dos productes que he comprat són de la marca blanca Eroski i que aquesta empresa va comprar Caprabo fa temps tot mantenint la marca i també observo que aquesta empresa del País Vasc comercialitza els seus productes retolant-los amb els quatre idiomes de l'estat espanyol, castellà, euskera, català i gallec per aquest ordre.

Què voleu que us digui? Els productes no els he tastat però m'ha fet il·lusió deixar de veure només la descripció en castellà i portuguès.

FELICITAAATS !!!

He estat pensant una bona estona en el regal addient i m'he decidit per un pomet de violetes. Flor d'un blau intents o morat claret que despren un olor molt apreciat en perfumeria i per damunt de tot, és la flor símbol de la modèstia ja que les seves petites flors s'amaguen entre grans fulles. Serà per això que és el color de les feministes?

Per molts anys "CUARENTAÑERA" Ens veiem demà.

Catalunya Ràdio

Antoni Bassas, responsable des de fa una pila d'anys de El Matí de Catalunya Ràdio, va anunciar que la pròxima temporada no presentarà aquest espai per "punts de vista diferents amb la direcció sobre com hauria de ser el futur del programa"

El "seu programa" ha estat líder d'audiència als matins i el més escoltat de l'emissora. I jo no l'he escoltat mai.

Després de moltes especulacions que ja es veurà quines són certes i quines no, sembla ser que estava sent "atacat" per el PSC per ser massa nacionalista. Hi ha qui va fer servir la paraula "crosta" M'encanta la crosta, sobre tot del pa si és cruixent :)

Vist des de fora (ni periodista ni política) crec que Catalunya Ràdio és un bombonet pel partit que governa en cada moment. Ja s'ha trigat massa en fer fora a la gent del partit sortint.

A Antonio Basses se li critica el que diu (no ho he sentit mai) al començar l'emissió. Suposo que deu ser, per fer un símil, com Jiménez Losantos (COPE), Luis del Olmo (PUNTO RADIO) o Jordi Basté (RAC1) hi ha qui ho troba genial i altres d'urticària.

Representa que Catalunya ràdio és una emissora pagada per tots els ciutadans i ciutadanes i no pot ser nacionalista. Ha d'ésser una emissora per totes les sensibilitats (la nacionalista és una sensibilitat????) Jo que no sóc políticament correcta ho tradueixo ràpid: Els i les nacionalistes quedarem fora per no ferir susceptibilitats als no nacionalistes.

Ara bé, estic contenta per el nou nomenament: la Neus Bonet.

Justament quan vaig ver 40 anys, van regalar-me una ràdio fantàstica i vaig aficionar-me a escoltar una emissora nova que es deia "Ona Catalana" La Neus Bonet era Directora de Continguts i Directora i Presentadora d'un magazin matinal que es deis "Accents" A mi m'agradava molt.

Aquesta periodista de dilatada carrera dirigirà i presentarà "El matí de Catalunya Ràdio" a partir del mes de setembre.

Ha estat nomenada Cap de la Direcció General de Programes de Catalunya Ràdio. Tindrà competència sobre les 4 emissores de ràdio de la CCRTV.

El fet que Neus Bonet dirigeixi El matí de Catalunya Ràdio ho considero un avenç important. Els matins sempre han estat adjudicats a periodistes homes i amb tertúlies majoritàriament d'homes per donar rigor als comentaris i a les notícies. Les tardes, per contra, habitualment estan adjudicades a dones per parlar una miqueta de tot però primant més la distracció que la profunditat dels continguts.

Per tant, benvinguda Neus Bonet. Que tot surti bé i fora comparacions. Cada persona té el seu estil i no es pot agradar a tothom. Però sisplau: rigor informatiu, tertúlies plurals i... catalanitat. Si és així, potser deixi RAC1 i em passi a Catalunya Ràdio.

Petit resum d'una gran setmana

Què potser havieu pensat que ja no escriuria més? Doncs no. He tornat :)

Dilluns dia 7 vaig incorporar-me a la nova feina. Estava com un nen petit, vull dir nena petita el dia abans d'anar a l'escola, feliç i a la vegada molt molt molt nerviosa.

Volia triar la roba adequada per fer bona impressió, però resulta que m'he aprimat i la roba més maqueta ara no em va bé. La setmana que ve aniré de rebaixes.

Després de l'emoció del primer dia, vaig arribar a casa literalment feta pols. Només tenia ganes de descansar i dormir. No vaig aconseguir-ho. Ara ja porto una setmana i sóc una veterana. Espero fer-ho bé. Les ganes les poso totes tot i que no tinc gens d'experiència i és una gran desventatja.

Dimarts volia explicar-ho però no em funcionava el bloc. Ni idea del per què. Els contactes em van desaparèixer i no us podia ni llegir. Pànic total!!!! Sort que us tenia desadets en un altre lloc i us he pogut recuperar ara mateix. Per cert Francis Black, a tu no. Has marxat sense dir-me adéu? Pensa que ets el meu llibre de lectura.

Volia parlar de les balances fiscals tot i que no hi entenc gens. Quina comèdia mediàtica!!! Els que paguem més del que rebem diem "ja ens ho pensavem" "teniem raó" però dubto que això s'equilibri ja que seria un drama electoral per qualsevol partit polític. Maltractar Catalunya ven molt. Els que reben més del que paguen diuen "Esto no es la España que queremos" "Queremos una España solidaria donde pagan las personas y no los territorios" "Solbes ha empezado una guerra entre pueblos" ... i seguiran igual que fins ara, amorrats al biberó.

Realment la sorpresa me l'ha donat Asturies. No m'esperava que fos una de les Comunitats febles per no dir pobres. Sempre he tingut caps asturians (el clan de los pelayos els deiem) que eren uns creguts i sempre es miràven el melic. Tenien terror que els confonguessin amb gallecs per la cantarella a l'hora de parlar. Es creien una especie superior i ara mira, gairebé estic contenta de que siguin senzillets econòmicament, encara que només sigui per la mania que els tenia sense saber ben bé perquè. Els anys que s'han tirat els meus ex-caps a Barcelona (per millorar professional i econòmicament) s'han permès el luxe de criticar a Catalunya, als catalans, les seves tradicions, la llengua i tot el volien només pel fet de "manar" dins l'empresa i tenir la certesa de que els deixarem dir. Jo els veia provincians i carrinclons, però tenien un ego tan pronunciat que en algun moment havia pensat que potser tenien classe.

Ja m'he quedat a gust. Un petó als asturians que no siguin així.

La resta de comunitats que reben "solidaritat" dels Paísos Catalans o bé de Madrid ja les tenia clares.

Una amiga meva de Badajoz m'havia explicat que si una determinada indústria volia establir-se a Extremadura i no era prou "neta" es desestimava "porque es más importante ver un cielo azul que unos cuantos empleos. Cuando lo necesitemos de verdad ya se planteará" M'explicava que només eren el 2% de la poblacio española. Surrealista!!! Com has de sacrificar alguna cosa si ets un mantigut? Ella era del PSOE però no suportava a Rodríguez Ibarra. Jo tampoc. Un petó als extremenys d'un altre opinió.

Un altre dia més. Vaig endarrerida.

TOTS NECESSITEM PARLAR

Avui necessitava agafar l'autobús 41 al carrer de Tamarit. Han passat sis 24. El primer ple de gom a gom i la resta buits.

A la parada una senyora em demana si puc cordar-li una cadena amb un penjoll ja que ha sortit de casa sense per no atinar. Em diu que té molta dificultat amb les mans a causa de l'artrosi i que avui al fer mal dia s'ha aixecat amb dolor a les articulacions.

He cordat la cadena i he fet una amiga de trajecte.

M'ha explicat que té una néta de 19 anys molt maca i "sana" que a la revetlla de Sant Joan va tenir un problema molt greu en un xiringuito de Lloret de Mar ja entrada la matinada. Ella i un amiga van demanar dues llaunes de refresc, l'amiga va beure mitja llauna d'un glop i al cap de poca estona tenia reaccions violentes del pal de voler mossegar tothom i que estava mig fugida. La seva néta i els del voltant no entenien res del que passava.

Algú va suggerir que potser havia alguna cosa a la beguda, però elles van dir que no consumien res i que a més a més havien de conduïr.

Pensant, pensant, la néta va decidir anar a comunicar-ho als Mossos d'Esquadra. Van haver de lliurar les llaunes de refresc i van veure amb una lupa que tenien petites punxades a la part de dalt. Una patrulla va anar cap al xiringuito a prendre mesures i una altra va acompanyar-les a casa.

Aquesta historia m'ha semblat una mica llegenda urbana, però la dona estava tan amoïnada pel mal que poden fer alguns individus que diu que ara no viu de tant de patir per els seus néts.

He pensant amb el que li diem el meu marit i jo a la nostra filla: "Vés en compte on vas i què fas. Nosaltres confiem amb tu, però vigila que altres persones poden fer-te mal"

DILLUNS COMENÇO A TREBALLAR !

GRÀCIES, gràcies, GRÀCIES, gràcies, GRÀCIES, gràcies i moltes més gràcies.

Gràcies a la meva amiga bloquera CARME SÁNCHEZ que es va posar en contacte amb mi per fer-me saber d'un procés de selecció de personal que s'obria a Treball de la Generalitat i, concretament, pel Departament de la Igualtat d'Oportunitat en el Treball, he pogut accedir a una feina amb cara i ulls en uns mesos molt difícils per la situació econòmica general, la por que genera i, per què no dir-ho, en la legislatura que s'estrena el Ministerio de Igualdad.

Espero no fer-te quedar malament.

Un petó.

ESTIC A UN PAS

d'obtenir una feina i ploro, ploro i ploro com una:

bé, ja sé que la magdalena no era aquesta però no tinc ganes de posar una foto de la Maria Magdalena ja que és més depriment.

Demà al matí he de portar tota la documentació que m'han sol·licitat i si està tota correcta em faran el contracte per començar dilluns.

Quan ho tingui tot lligat us explicaré alguna cosa més.

Ara tinc por de no estar al nivell.