ESTALVI ENERGÈTIC

En el seu moment no vaig criticar al ministre Miguel Sebastián per l'affaire de la corbata només pel fet que el que va propiciar el gag va ésser Bono i perquè realment ho considerava una xorrada, però ara no s'escapa al meu comentari.

El ministre d'indústria ha descobert la sopeta d'all i ara s'ha fet el propòsit en ferm de fer que estalviem energia. Ha decidit que limitem, encara més, la velocitat (un 20%) d'entrada a les grans ciutats. Bé, potser com que Catalunya va per lliure i l'àrea metropolitana de Barcelona ja està limitada a 80 Km/h ens en lliurarem. Però... tenint en compte que és una mesura impopular, igual es pot afegir a la que ja tenim. No ho sé. Els descomptes de les botigues mai podem acumular-se però les mesures represives potser sí. Ho deixo aquí.

Per cert, seguirem pagant els peatges per anar com els cargols?

També ha tingut una altra bona pensada, regalar una burrada de bombetes d'estalvi energètic i que costaran una burrada (m'agrada la redundància) de diners a l'Administració, o sigui a nosaltres mateixos. Jo penso... perquè ell les regali i quedi com un senyor, primer les haurem de pagar entre tots. I qui no les vulgui? Ai!! que espesa que estic.

A veure, si jo tinc voluntat per preservar el medi ambient, vull estalviar energia i vull estalviar diners, què faig? doncs reciclo, vaig en transport públic, intento mantenir la despesa energètica al mínim possible i faig bastant cas de les campanyes informatives.

Senyor ministre: guardi els diners de les bombetes pel dia 9 d'agost que s'ha de desplegar l'Estatut i potser no tindran diners ;)

Tele 5

Transcripció d'un e-mail que vaig rebre fa uns dies. Que cadascú faci el que cregui oportú.

La cadena de televisió Telecinco s'ha adherit al "Manifiesto por la lengua común", que el passat 23 de juny va presentar un grup d'intel·lectuals a Madrid.

Tele5 comparteix les exigències d'aquest grup d'intel·lectuals, entre els quals hi ha Mario Vargas Llosa, Fernando Savater o Álvaro Pombo, que demanen que el parlament espanyol elabori una normativa per fixar que el castellà sigui la llengua oficial de tot el territori i l'única que pot ser-li suposada als seus ciutadans.

Telecinco és la primera televisió que s'adhereix a aquest manifest. A més, Telecinco ha dit, a l'informatiu del migdia, que "posa a disposició del col·lectiu que porta aquesta iniciativa el seu canal de televisió per donar suport a aquest projecte".

Si ells s'adhereixen al manifest, nosaltres ens adherirem a una vaga que consisteix en no mirar telecinco.

Això no és un boicot, sinó una vaga.

Per a qui no ho sàpiga T5 és líder d'audiència a Catalunya. Ells a canvi d'això s'adhereixen a un manifest que preten que el català (entre altres llengües) sigui relegat i menyspreat.

Si els catalans ens uníssim podriem aconseguir fer-nos respectar. En el seu dia ho vàrem aconseguir am la marca "Pascual"

Ja va sent hora d'impedir que la gent que no enten el que significa el respecte a una llengua igual de vàlida que la seva ens segueixi prenent el pèl. Ja està bé!

Per què agrada tant agredir Catalunya en general i la seva llengua en particular?

Grup d'Intel·lectuals? Veien la fauna que ha signat el "Manifiesto" potser que li busquin un altre adjectiu. Ara mateix em vénen uns quants al cap.

He anat al súper

quan he arribat a Castelldefels.

Volia poqueta cosa així que m'he decidit per anar al Caprabo.

És un supermercat que té els preus alts a no ser que només agafis les ofertes i tot i així ... He comprat unes bosses ja preparades per fer amanida i una capseta amb barretes de cereals per portar-les a la feina. No he volgut mirar la marca, només m'he deixat guiar per el preu més barat tot pensant que si no m'agradava no en compraria mai més i ja està.

A la noia que m'ha cobrat només l'he dit "bona tarda i què li dec" i m'ha contestat "¿me lo puede repetir que no he entendido nada? llavors he recordat que fa dies vàren trucar-me d'una empresa d'aquestes d'opinió per fer-me una enquesta sobre el tracte que rebia del personal de Caprabo. Vaig contestar favorablement a tot tret de la catalanitat argumentant que:

Malgrat que sempre han publicitat que és una empresa catalana (suposo perque paguen els impostos a Catalunya) i que la retolació de dins dels supermercats està tota en català i la propaganda també, el català s'acaba en el moment que t'has de dirigir a alguna dependenta o caixera (no hi ha dependents ni caixers) És més, la majoria d'empleades no l'entenen tot i que és "requisit indispensable per optar a un lloc de treball"

Les noies estrangeres no s'esforcen gens ja que en castellà s'entenen amb tothom i les nascudes a Catalunya que ténen contractades no puc creure'm que cap sàpiga català tot i haver estat escolaritzades en plena inmersió lingüística.

La senyora de l'enquesta em va dir que "era molt extrany que em passés això, ja que tots els empleats i empleades de Caprabo-Catalunya tenien l'obligació de parlar en català i que obriria un full d'incidència" Apa que jo m'ho crec!!!

A la pregunta de si tenien ordre de dirigir-se al cliente PRIMER EN CATALÀ, va dir-me que no, això no, que estan obligats a obrir conversa en castellà. Per tant nosaltres que estem tan acostumats a canviar d'idioma inmediatament fomentem la desaparició del català i que no podem donar les culpes a ningú més.

Volia queixar-me d'ells i resulta que la culpa és meva per no insistir en parlar en català :(

A l'arribar a casa m'adono que els dos productes que he comprat són de la marca blanca Eroski i que aquesta empresa va comprar Caprabo fa temps tot mantenint la marca i també observo que aquesta empresa del País Vasc comercialitza els seus productes retolant-los amb els quatre idiomes de l'estat espanyol, castellà, euskera, català i gallec per aquest ordre.

Què voleu que us digui? Els productes no els he tastat però m'ha fet il·lusió deixar de veure només la descripció en castellà i portuguès.

FELICITAAATS !!!

He estat pensant una bona estona en el regal addient i m'he decidit per un pomet de violetes. Flor d'un blau intents o morat claret que despren un olor molt apreciat en perfumeria i per damunt de tot, és la flor símbol de la modèstia ja que les seves petites flors s'amaguen entre grans fulles. Serà per això que és el color de les feministes?

Per molts anys "CUARENTAÑERA" Ens veiem demà.

Catalunya Ràdio

Antoni Bassas, responsable des de fa una pila d'anys de El Matí de Catalunya Ràdio, va anunciar que la pròxima temporada no presentarà aquest espai per "punts de vista diferents amb la direcció sobre com hauria de ser el futur del programa"

El "seu programa" ha estat líder d'audiència als matins i el més escoltat de l'emissora. I jo no l'he escoltat mai.

Després de moltes especulacions que ja es veurà quines són certes i quines no, sembla ser que estava sent "atacat" per el PSC per ser massa nacionalista. Hi ha qui va fer servir la paraula "crosta" M'encanta la crosta, sobre tot del pa si és cruixent :)

Vist des de fora (ni periodista ni política) crec que Catalunya Ràdio és un bombonet pel partit que governa en cada moment. Ja s'ha trigat massa en fer fora a la gent del partit sortint.

A Antonio Basses se li critica el que diu (no ho he sentit mai) al començar l'emissió. Suposo que deu ser, per fer un símil, com Jiménez Losantos (COPE), Luis del Olmo (PUNTO RADIO) o Jordi Basté (RAC1) hi ha qui ho troba genial i altres d'urticària.

Representa que Catalunya ràdio és una emissora pagada per tots els ciutadans i ciutadanes i no pot ser nacionalista. Ha d'ésser una emissora per totes les sensibilitats (la nacionalista és una sensibilitat????) Jo que no sóc políticament correcta ho tradueixo ràpid: Els i les nacionalistes quedarem fora per no ferir susceptibilitats als no nacionalistes.

Ara bé, estic contenta per el nou nomenament: la Neus Bonet.

Justament quan vaig ver 40 anys, van regalar-me una ràdio fantàstica i vaig aficionar-me a escoltar una emissora nova que es deia "Ona Catalana" La Neus Bonet era Directora de Continguts i Directora i Presentadora d'un magazin matinal que es deis "Accents" A mi m'agradava molt.

Aquesta periodista de dilatada carrera dirigirà i presentarà "El matí de Catalunya Ràdio" a partir del mes de setembre.

Ha estat nomenada Cap de la Direcció General de Programes de Catalunya Ràdio. Tindrà competència sobre les 4 emissores de ràdio de la CCRTV.

El fet que Neus Bonet dirigeixi El matí de Catalunya Ràdio ho considero un avenç important. Els matins sempre han estat adjudicats a periodistes homes i amb tertúlies majoritàriament d'homes per donar rigor als comentaris i a les notícies. Les tardes, per contra, habitualment estan adjudicades a dones per parlar una miqueta de tot però primant més la distracció que la profunditat dels continguts.

Per tant, benvinguda Neus Bonet. Que tot surti bé i fora comparacions. Cada persona té el seu estil i no es pot agradar a tothom. Però sisplau: rigor informatiu, tertúlies plurals i... catalanitat. Si és així, potser deixi RAC1 i em passi a Catalunya Ràdio.

Petit resum d'una gran setmana

Què potser havieu pensat que ja no escriuria més? Doncs no. He tornat :)

Dilluns dia 7 vaig incorporar-me a la nova feina. Estava com un nen petit, vull dir nena petita el dia abans d'anar a l'escola, feliç i a la vegada molt molt molt nerviosa.

Volia triar la roba adequada per fer bona impressió, però resulta que m'he aprimat i la roba més maqueta ara no em va bé. La setmana que ve aniré de rebaixes.

Després de l'emoció del primer dia, vaig arribar a casa literalment feta pols. Només tenia ganes de descansar i dormir. No vaig aconseguir-ho. Ara ja porto una setmana i sóc una veterana. Espero fer-ho bé. Les ganes les poso totes tot i que no tinc gens d'experiència i és una gran desventatja.

Dimarts volia explicar-ho però no em funcionava el bloc. Ni idea del per què. Els contactes em van desaparèixer i no us podia ni llegir. Pànic total!!!! Sort que us tenia desadets en un altre lloc i us he pogut recuperar ara mateix. Per cert Francis Black, a tu no. Has marxat sense dir-me adéu? Pensa que ets el meu llibre de lectura.

Volia parlar de les balances fiscals tot i que no hi entenc gens. Quina comèdia mediàtica!!! Els que paguem més del que rebem diem "ja ens ho pensavem" "teniem raó" però dubto que això s'equilibri ja que seria un drama electoral per qualsevol partit polític. Maltractar Catalunya ven molt. Els que reben més del que paguen diuen "Esto no es la España que queremos" "Queremos una España solidaria donde pagan las personas y no los territorios" "Solbes ha empezado una guerra entre pueblos" ... i seguiran igual que fins ara, amorrats al biberó.

Realment la sorpresa me l'ha donat Asturies. No m'esperava que fos una de les Comunitats febles per no dir pobres. Sempre he tingut caps asturians (el clan de los pelayos els deiem) que eren uns creguts i sempre es miràven el melic. Tenien terror que els confonguessin amb gallecs per la cantarella a l'hora de parlar. Es creien una especie superior i ara mira, gairebé estic contenta de que siguin senzillets econòmicament, encara que només sigui per la mania que els tenia sense saber ben bé perquè. Els anys que s'han tirat els meus ex-caps a Barcelona (per millorar professional i econòmicament) s'han permès el luxe de criticar a Catalunya, als catalans, les seves tradicions, la llengua i tot el volien només pel fet de "manar" dins l'empresa i tenir la certesa de que els deixarem dir. Jo els veia provincians i carrinclons, però tenien un ego tan pronunciat que en algun moment havia pensat que potser tenien classe.

Ja m'he quedat a gust. Un petó als asturians que no siguin així.

La resta de comunitats que reben "solidaritat" dels Paísos Catalans o bé de Madrid ja les tenia clares.

Una amiga meva de Badajoz m'havia explicat que si una determinada indústria volia establir-se a Extremadura i no era prou "neta" es desestimava "porque es más importante ver un cielo azul que unos cuantos empleos. Cuando lo necesitemos de verdad ya se planteará" M'explicava que només eren el 2% de la poblacio española. Surrealista!!! Com has de sacrificar alguna cosa si ets un mantigut? Ella era del PSOE però no suportava a Rodríguez Ibarra. Jo tampoc. Un petó als extremenys d'un altre opinió.

Un altre dia més. Vaig endarrerida.

TOTS NECESSITEM PARLAR

Avui necessitava agafar l'autobús 41 al carrer de Tamarit. Han passat sis 24. El primer ple de gom a gom i la resta buits.

A la parada una senyora em demana si puc cordar-li una cadena amb un penjoll ja que ha sortit de casa sense per no atinar. Em diu que té molta dificultat amb les mans a causa de l'artrosi i que avui al fer mal dia s'ha aixecat amb dolor a les articulacions.

He cordat la cadena i he fet una amiga de trajecte.

M'ha explicat que té una néta de 19 anys molt maca i "sana" que a la revetlla de Sant Joan va tenir un problema molt greu en un xiringuito de Lloret de Mar ja entrada la matinada. Ella i un amiga van demanar dues llaunes de refresc, l'amiga va beure mitja llauna d'un glop i al cap de poca estona tenia reaccions violentes del pal de voler mossegar tothom i que estava mig fugida. La seva néta i els del voltant no entenien res del que passava.

Algú va suggerir que potser havia alguna cosa a la beguda, però elles van dir que no consumien res i que a més a més havien de conduïr.

Pensant, pensant, la néta va decidir anar a comunicar-ho als Mossos d'Esquadra. Van haver de lliurar les llaunes de refresc i van veure amb una lupa que tenien petites punxades a la part de dalt. Una patrulla va anar cap al xiringuito a prendre mesures i una altra va acompanyar-les a casa.

Aquesta historia m'ha semblat una mica llegenda urbana, però la dona estava tan amoïnada pel mal que poden fer alguns individus que diu que ara no viu de tant de patir per els seus néts.

He pensant amb el que li diem el meu marit i jo a la nostra filla: "Vés en compte on vas i què fas. Nosaltres confiem amb tu, però vigila que altres persones poden fer-te mal"

DILLUNS COMENÇO A TREBALLAR !

GRÀCIES, gràcies, GRÀCIES, gràcies, GRÀCIES, gràcies i moltes més gràcies.

Gràcies a la meva amiga bloquera CARME SÁNCHEZ que es va posar en contacte amb mi per fer-me saber d'un procés de selecció de personal que s'obria a Treball de la Generalitat i, concretament, pel Departament de la Igualtat d'Oportunitat en el Treball, he pogut accedir a una feina amb cara i ulls en uns mesos molt difícils per la situació econòmica general, la por que genera i, per què no dir-ho, en la legislatura que s'estrena el Ministerio de Igualdad.

Espero no fer-te quedar malament.

Un petó.

ESTIC A UN PAS

d'obtenir una feina i ploro, ploro i ploro com una:

bé, ja sé que la magdalena no era aquesta però no tinc ganes de posar una foto de la Maria Magdalena ja que és més depriment.

Demà al matí he de portar tota la documentació que m'han sol·licitat i si està tota correcta em faran el contracte per començar dilluns.

Quan ho tingui tot lligat us explicaré alguna cosa més.

Ara tinc por de no estar al nivell.

COM ESTÀ EL PATI !

Avui he anat a la perruqueria. Cap cosa. Em tenyeixo habitualment i porto els cabells curts, per tant mínim mínim haig d'anar-hi cada tres setmanes.

El que us volia explicar és el següent:

Després de la tronada i plujada d'aquesta nit he pensat que no faria tanta calor pel carrer i aprofitaria per fer la compra fresca pel cap de setmana i de passada aprofitar i arreglar-me els cabells.

He trucat a la perruqueria -una d'aquestes franquícies anomenades- per demanar si tenien molta gent prevista ja que jo volia sortir aviat per poder fer el dinar i endreçar una mica la casa. La noia ha al·lucinat directament! Pot venir ara mateix si vol, m'ha dit. No tenim ningú.

Realment era cert. He arribat als voltants de les onze i durant una hora he estat la única clienta.

Parlant una miqueta amb la noia que m'ha agafat de temes habituals quan no et coneixes (el fanatisme del futbol d'ahir, la música que tenien posada, del temps...) ens hem anat engrescant i acabant parlant de la crisis. De què sinó!

Resulta que demà, darrer dissabte de mes, acomiadan vàries companyes seves. El motiu: preveuen que aquest estiu no tindran tant clients i per si un cas... fora! això sí, els han promés que de cara setembre si la cosa millora tornaran a comptar amb elles.

La noia estava convençuda de que no era res més que una excusa per no pagar les vacances completes i renovar la plantilla a preu més baratet a la tardor. No ho sabrem mai.

Aquesta noia m'ha sentenciat: A veure quan ens adonem que no hi ha classe mitjana. Que només existeixen rics i pobres. Rics que viuen molt bé però queixant-se del que han deixat de guanyar i pobres endeutats. Que vivim per damunt de les nostres possibilitats per poder ser socialment acceptats.

També m'ha dit que un company seu, argentí, ha demanat la capitalització de l'atur per tornar-se'n al seu país. Dient-li que allà viurà molt bé amb aquests diners ja que li allargaran molt més que aquí i que a Espanya constarà estadísticament com un inmigrant menys, per tant contribuirà en l'èxit del Ministeri de Treball. Està convençut de que a Espanya, per experiència, "feta la llei, feta la trampa" i té molt clar que quan se li acabin els diners tornarà un altre cop a aquí.

La perruquera té 31 anys. Viu sola en un petit pis de lloguer a Barcelona. Va estudiar perruqueria per que ho va considerar fàcil. No es queixa del sou ja que veu que cobra "a preu de mercat" Però te por, molta por a perdre la feina ja que, segurament, hauria de tornar a viure amb els pares. No pot tornar a cap país d'origen amb els diners. És d'aquí. Ah! i de ser mare, ni somiar-ho.

En lloc de llegir revistes de xafarderies ens hem consolat una a l'altra dient que "això no pot durar"

QUÈ MÉS ENS HEM DE CREURE?

Petites frases de Celestino Corbacho davant la proposta de treballar 65 hores setmanals:

1. Se parece más al siglo XIX que al siglo XXI
2. Creo que es una regresión en la agenda social, me ha sorprendido mucho que se hable de 65 horas laborables a la semana y que además se diga que es un avance social
3. Es algo que a los ciudadanos y a las ciudadanas les va a costar entender
4. Que Europa no se sorprenda después si los ciudadanos se distancian cada vez más de la Unión.
5. La propuesta permite negociar individualmente al empresario con cada trabajador la jornada laboral.
6. Es una contradicción (la propuesta) ya que una de sus bases debería ser garantizar la salud y la calidad de vida de los trabajadores y trabajadoras
7. España va a trabajar para que la propuesta sea modificada en su tramitación al Parlamento Europeo y que los eurodiputados tengan en cuenta que el próximo año hay elecciones europeas y tendrán que pedir el voto.

Ara parlo jo:

• Si ho troba tan fatal, per què no ha votat en contra? No ens féssim malveure oi?
• Amb l'adopció d'aquesta mesura, fotem enlaire tot el procés històric que ha portat als treballadors a tenir una mica de vida pròpia i no viure només la de l'empresa contractant.
• El limit de 65 hores setmanals serà un xec en blanc per les empreses. Elles decidiran quantes hores voldran que passi un treballador a les seves dependències (tot i que això no vol dir necessàriament treballar)
• Diuen que l'ampliació de la jornada ha d'ésser amb el consentiment per escrit del treballador ja que sinó es trobarien en una situació de desproteció.
• El sindicats espanyols sembla ser que han posat el crit al cel. Jo, personalment no he vist cap gran movilització, tret d'una de mini que va aconseguir CC.OO.
• Si als països subdesenvolupats es treballa dia i nit a preus d'esclavatge i sense cap dret mínim, no serem pas nosaltres menys?
• Hem de tenir en compte de que encara que se signin contractes de 40 0 45 hores setmanals, la pràctica habitual és de treballar-ne moltes més pel mateix preu. I no et queixis que ja t'ho han dit verbalment a l'hora de pactar.
• Una bona manera d'estalviar diners per part de les empreses en hores extres (això qui les cobra) ja que fins 65 h seran considerades jornada ordinària.
• També he sentit que per protegir als treballadors de possibles presions de l'empresari, la nova legislació contempla que s'ha d'obtenir el consentiment de l'empleat. Que el document tindrà una durada màxima d'un any i mig i no val obtenir-lo en el moment de la signatura del contracte ni durant les quatre primeres setmanes de relació laboral. D'aquesta manera els empresaris hauran de mantenir correctes els registres de les hores treballades per cada empleat.
• MENTIDA PODRIDA! la realitat és: Has de donar gràcies a Déu per haver trobat una feina de merda. Encara que al contracte posi 40 hores treballaràs les que jo et digui i content, o no veus la cua de gent que hi ha disposada a fer aquesta feina?

De totes maneres s'ha de tenir en compte de que jo no he entès res i el ministre no ha dit res del que hem sentit i llegit.

Ara ens ha sortit un home, Manel Camós Grau, Director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona (no està gens malament el títol) que ho desmenteix tot en una carta a El Periódico, la transcric

"Els 27 ministres de Treball de la UE van arribar a un acord, la setmana passada, sobre la directiva d'ordenació del temps de treball, cosa que significa un avanç dels drets dels treballadors i potencia el diàleg social. Alguns mitjans de comunicació van presentar el pacte com un pas enrere basant-se en informacions errònies. S'ha malinterpretat l'acord dient que suposaria augmentar la jornada laboral fins a 60 o 65 hores setmanals. Res més lluny de la realitat. Unes altres veus suggereixen que aquesta és una nova regla de Brussel.les, quan el text va ser votat pels ministres de Treball --de diferents signes polítics--, sense que cap s'hi oposés. La jornada laboral seguirà limitada a 48 hores, i si alguns països volen establir un màxim per sota d'aquest sostre, ho podran fer. Per tant, cap treballador podrà ser obligat a fer més hores.
El que fa la directiva és fixar un temps màxim de jornada laboral per a les professions que, per la seva naturalesa, poden presentar jornades més llargues (sanitat pública, seguretat i indústria, per exemple). Així, aquests treballadors podran sol.licitar, individualment, quedar al marge del màxim de 48 hores. Per donar-los més garanties i evitar que siguin obligats a firmar la clàusula d'exempció del límit de 48 hores, la clàusula no es podrà firmar durant el primer mes de contracte. Fins ara no hi havia límits màxims de jornada laboral per als que acceptessin treballar més de 48 hores a la setmana. Amb la nova directiva, es fixa un màxim de 60 hores en tota la UE"

BARCELONA JA TÉ CASTELL !

Ahir, tal com estava anunciat, va ser el dia en que els ciutadans de Barcelona en particular i tots els catalans en general vàrem prendre possessió del castell de Montjuïc.

Quanta gent hi havia!!! Segons el diari unes 40.000 persones. Igual que totes, totes, totes les autoritats progressites (excloeu-hi PP) vaig sentir que era un dia històric. Era la recuperació civil d'un castell tristament famós per l'execució, entre altres, de Lluís Companys.

L'Alcalde de Barcelona tenia al costat al Secretari d'Estat de Defensa (jo com que no em dedico a la política me l'hagués estalviat) Es veu que el Ministerio de Defensa gestionarà el Castell conjuntament amb l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat. No entenc perquè els catalans hem de fer aquesta concesió. Si s'ha traspasat, ja està! Què pinta l'exèrcit ara!

A les 6 de la tarda, al fossat on va ser afusellat Lluís Companys, Raimon va oferir un concert en memòria a totes les persones que van ser sentenciades per la seves idees.

Us deixo un tastet del concert.

.

.

.

.

.

DIGUEM NO (vídeo del Youtube)
Ara que som junts

diré el que tu i jo sabem

i que sovint oblidem:

Hem vist la por

ser llei per a tots.

Hem vist la sang

-que sols fa sang-

ser llei del món.

No,

jo dic no,

diguem no.

Hem vist la fam

ser pa

dels treballadors.

Hem vist tancats

a la presó

homes plens de raó.

No,

jo dic no,

diguem no.

Nosaltres no som d'eixe món.

JO VINC D'UN SILENCI (vídeo del Youtube)

Jo vinc d'un silenci

antic i molt llarg

de gent que va alçant-se

des del fons dels segles

de gent que anomenen

classes subalternes,

jo vinc d'un silenci

antic i molt llarg.

Jo vinc de les places

i dels carrers plens

de xiquets que juguen

i de vells que esperen,

mentre homes i dones

estan treballant

als petits tallers,

a casa o al camp.

Jo vinc d'un silenci

que no és resignat,

d'on comença l'horta

i acaba el secà,

d'esforç i blasfèmia

perquè tot va mal:

qui perd els orígens

perd identitat.

Jo vinc d'un silenci

antic i molt llarg,

de gent sense místics

ni grans capitans,

que viuen i moren

en l'anonimat,

que en frases solemnes

no han cregut mai.

Jo vinc d'una lluita

que és sorda i constant,

jo vinc d'un silenci

que romprà la gent

que ara vol ser lliure

i estima la vida,

que exigeix les coses

que li han negat.

Els canons, quin gran debat! hi ha qui creu que s'han de mantenir perquè formen part de la nostra història i no es pot negar la història. Això és depen de qui i com es miri: Resulta que volguer recuperar la memòria històrica no cal ja que seria remenar el passat i portaria mal rotllo però si hem de treure signes franquistes de pobles i ciutats, aleshores representa que no ho hem de fer perque és negar-nos a la història. Vinga home! ja n'hi ha prou! No cal que ho llencin però que ho posin en un magatzem per si mai han de fer una exposició monogràfica sobre les "coses" que mai s'haurien d'utilitzar.

Ja que acabo de parlar de canons i que el canta-autor que més m'agrada és en Lluís Llach, no podia deixar de "penjar" una cançó que sempre que l'escolto se m'escapen uns llagrimots que no vegis i ara, crec que és oportuna.

CANÇÓ SENSE NOM (ON VAS)

On vas amb les banderes i avions

i tot el cercle de canons

que apuntes al meu poble?

On vas amb la vergonya per galó,

i en el fusell, hi duus la por,

que apuntes al meu poble?

On vas quan ja l'infant

no vol jugar

perquè el carrer

vessa de sang

i ets tu qui l'omples?

On vas quan ja l'infant

no pot mirar

ni el blau del mar

ni aquell cel clar

i ets tu qui el borres?

.

.

.

.Aquesta encerclada sóc jo amb el meu marit.

EM FELICITO A MI MATEIXA

Avui fa un any que vaig donar el pas de fer-me un bloc.

Jo utilitzava internet a la feina i a casa però mai se m'havia ocorregut fer-me un lloc web ni un bloc. Per què? Algú em llegiria?

Arran d'una xerrada que es feia a Castelldefels per apropar internet a les senyores més aviat grans vaig donar el pas de construïr-me aquest bloc.

M'acabava de quedar a l'atur i el que menys desitjava en aquest món era quedar-me a casa i matar les (poques?) neurones de que disposava. Per tant, mentre no vaig trobar feina i entre currículum i currículum, assistia a totes les xerrades, seminaris, debats... que posaven al meu abast des de l'Ajuntament o entitats col·laboradores. Aquestes trobades son gratuïtes, alguna cosa aprèns i a més a més coneixes gent interessant.

Mai havia estat a l'atur i estic en el món laboral des dels 17 anys. Tastar-ho ara amb 48 anys, dona, sense titulació superior i amb una mega crisi econòmica em supera. Durant aquest any he treballat 6 mesos amb un d'aquells contractes escombraries, malhauradament, famosos i habituals. Espero sortir-me'n d'alguna manera perquè la jubilació que m'espera no és precisament bonica.

Gràcies a aquest bloc us he conegut a vosaltres. Entre tots m'heu obert una finestra d'aire fresc en un moment anímicament baix.

Per tots els que em llegiu i em deixeu comentaris i pels que només em llegiu us convido a postres.

He fet aquest pastís per compartir-lo amb vosaltres. Espero que us agradi.

COM GENERAR UNA CRISI

..

Tot i que aquest text té molts anys, m'ha semblat que encara és vigent.

.

.

.

Ocurrió en...

Erase una vez un ciudadano
que vivía al lado de una carretera,
donde vendía bocadillos.

Era sordo y, por tanto
no escuchaba la radio.

No veía muy bien
y, en consecuencia,
no leía los periódicos,
pero, eso sí,
vendía buenos bocadillos.

Arrendó un trozo de terreno,
levantó un gran letrero en él
y pregonaba su mercancía
gritando a todo pulmón.

¡ Compre deliciosos bocadillos calientes!
Y la gente compraba.

Aumentó sus adquisiciones
de pan y carne.

Compró una parada mayor
para poder ocuparse mejor de su comercio
y, tanto trabajo tenía, que llamó a su hijo
para que volviera de la Universidad,
donde estudiaba Ciencias Económicas y
Empresariales para que le ayudara.

Entonces ocurrió algo importante,
Su hijo le dijo:
Papá, ¿No escuchas la radio ni lees
los periódicos?
Estamos atravesando una gran crisis.

La situación está francamente mal,
no podría estar peor…

El padre pensó, “Mi hijo está en la
Universidad, lee los periódicos y
escucha la radio. Debe saber de que se habla”

Así que compró menos pan
y menos carne, desmontó el letrero,
dejó el arrendamiento del terreno
para eliminar gastos y ya no
pregonaba sus bocadillos.

Sus ventas disminuyeron día a día.

¡Tenías razón, hijo!
Le dijo al muchacho,
verdaderamente estamos
atravesando una GRAN CRISIS.

Disculpeu la paraula. Volia dir desacceleració econòmica.

CHIKILICUATRE II

RECTIFICAR és de savis o bé de precipitats ?

Vaig gravar el programa previ a l'Eurovisión i he pogut veure la connexió de TV1 amb el poble de Castelldefels.

Haig de dir públicament que no m'ha fet vergonya, que la gent es va portar tant bé com es podia en una festa així. Hi havien frikis, famílies amb criatures, gent gran... El que no em va agradar tant va ésser la miqueta d'entrevista que li van fer a l'Alcalde. Pobre home!! crec que no es trobava gents còmode en aquell acte.