EL MEU SANT JORDI

Són dos quarts de tres de la matinada, encara no he pogut adormir-me, escolto la ràdio. Parlen de la Diada de Sant Jordi, que si aquest llibre serà el més venut, que si el més venut no serà el més bó, que si n'hi haurà per tots els gustos, que si la gent els comprarà però no els llegirà, que si hauria de ser festa, que si només és la gran festa de les editorials, que si ja no és el dia dels enamorats, que Sant Valentí ha guanyat a causa de que la gent forastera no adopta les tracidions d'aquí en canvi els d'aquí sempre estem disposats a deixar les nostres per adquirir-ne unes altres, bla, bla, bla...

No tinc ni idea de quina hora vaig quedar-me dormida. El que si sé es que a les 8 del matí estava totalment desperta però amb angúnia, marejada i amb un atac d'angoixa com mai. Em llevo, em preparo un cafè (descafeïnat) amb llet i em prenc un petit tranquilitzant. Decideixo que un vol dutxada i la casa arregladeta, agafaré el tren i em plantaré al Passeig de Gràcia.

Vaig endur-me un retall de diari on hi havia la guia dels horaris i llocs de signatures per part dels escriptors. També vaig agafar el llibre de Noah Gordon "El Celler" (el de les faltes d'ortografies de la traducció en català) i si aquest senyor no tenia gaire gent li demanaria que me'l signés. No sóc admiradora d'aquest escriptor això que no sé ni com, em trobo que tinc pràcticament tos els seus llibres i a més a més dedicats.

En el tren vaig anar marcant-me una petita ruta.

Primer: Noah Gordon "El Celler" (10:20 h) No hi havia ningú. L'home encantat de signar-me el llibre. Està vellet i recient operat del túnel carpià per tant amb moltes dificultats per escriure. El vaig saludar donant-li les gràcies i directa al banc a treure diners per poder-los gastar de seguida.

Segon: Carlos Ruíz Zafón "El Juego del Angel" (11:00 h) No hi havia ningú. Súper muntatge. Desplegament de càmeres de tots els mitjants de comunicació. Pregunto a un encarregat de seguretat on començarà la cua i em diu que darrera la carpa. Giro i ... almenys tenia 100 persones davant i encara faltava una hora perquè arribés l'estrella dels escriptors (?) Signaria de 12:00 a 14:30h. Em poso a la cua i en 10 minuts encara no, ja era més del doble. Però què he fet? Penso pasar tota la diada fent una cua? Aquest senyor s'ho mereix? i el més gros NO HE COMPRAT EL LLIBRE. Demano a una parella que tinc darrera si em guarden el torn per anar a comprar una ampolla d'aigua i el llibre. Diuen que sí i que no vagi amb presses ja que n'hi ha per hores. Gràcies !!! a les 13:35h em signa el llibre i després d'aquesta burrada encara surto contenta i feliç. Ep! i 22 € gastats.

Tercer: Risto Mejide "El pensamiento negativo" (13:45h) Abarrotat. La meva filla tenia pensat comprar-se aquest llibre mediàtic, com molts d'altres, i la seva idea era a partir de les 6 de la tarda veure'l personalment i fer-li fer una dedicatòria. Quan vaig veure la gentada que hi havia el meu pensament va ser: l'Anna no té prou "jeta" per lidiar amb la fauna que arrossega aquest home i la seva mama, o sigui jo, es va posar en acció: Intento comprar el llibre on estava en Risto. Exhaurits. Amb cara d'enfadada pregunto a un noi que està darrera seu on puc comprar-lo ja que estic a la cua i em fa ràbia haver de sortir pel fet de que "ells" els hagin acabat. El noi surt de la paradeta i em torna amb el llibre i el tiquet dient-me que me l'ha anat a comprar a una altra parada. Surrealista la situació i jo agraïda al noi. Darrera meu, noies i no tant noies cridant "guapo" "tío bueno" "mete caña a los de OT" i obcenitats variadetes. Jo al·lucinada i a la vegada avergonyida. Quina cultura! i jo entre elles. Em toca a mí. M'agafa el llibre, em saluda carinyosament, li demano una dedicatòria per la meva filla. Escriu. M'entrega el llibre, li dono les gràcies i s'aixeca m'abraça, em fa dos petons efussius i em diu "El que feu les mares per les filles no té preu. En canvi les filles... molts cops només donen disgustos" Em giro per marxar i em trobo un micro a la cara i la càmara de BTV. M'entrevisten. Graben la dedicatòria. Mare meva!! quin enrenou per aquest publicista fet famós a la tele i que aprofitant l'avinentesa ha escrit un llibre. M'he vist a la tele. Ep! 15,20 € gastats.

Són gairebé les dues i torno cap a casa. Quedo amb el meu marit per dinar. Tenim poca estona perque ell abans de les quatre a de tornar a treballar. No intercanviem llibre ni rosa. Ho farem al vespre.

A les 17:00h surto de casa i vaig directe a la Plaça de l'Església de Castelldefels per viure el Sant Jordi al poble. Ho trobo més maquet que altres anys. Tot i això els llibres els compro a la LLibreria Canillo.

Compro: "El noi del pijama a ratlles " de John Boyne, encara no sé a qui li regalaré si a la meva filla o a la meva sogra. Ep! 15,20 € gastats un altre cop. Sembla preu únic.

Compro: "Harry Potter i les relíquies de la mort" de J.K. Rowling, aquest serà pel meu marit. Va llegir els tres primers i els altres els vol per tenir-los. No sé si els llegirà mai. Però com que li fa il·lussió no hi ha res a dir. Ep! 22,00 € gastats.

Compro: "Mil cretins" de Quim Monzó, aquest el tinc clar. El regalo a la meva filla i també el llegiré jo. Ep! 11,00 € gastats.

Paro aquí de comprar llibres comercials. Durant l'any ja aniré a la llibreria de sempre i compraré el que em vingui de gust en cada moment.

A les 20:00 h afago un altre cop el tren i vaig a buscar al meu marit a la feina. Anem a donar un vol per la rambla de Gavà. Ja estan recollint. El futbol no perdona.

Compra 3 roses precioses en una floristeria. Tija llarga i gruixuda, bén presentada i, tenint en compte l'hora, caríssimes.

Estic contenta i enfadada alhora. Per què la meva rosa ha d'ésser igual que la de la seva mare i la de la seva filla???? Són tres amors iguals???? Els meus amors són completament diferents. No compraria mai una rosa a la meva filla ni a la meva mare en el dia de Sant Jordi.

Anem a veure el partit. Sembla ser que el Barça ha jugat bé però no ha guanyat.

En lloc d'una entrada en el blog sembla que m'hagi presentat pels Jocs Florals. Quin rotllo d'escrit que us he abocat. Ep! 00,00 € tot i que hauria de pagar-vos a vosaltres per la paciència de llegir-lo.

LA PARTY

Desitjo:

que us ho passeu tan bé aquesta nit que us quedin ganes de tornar-vos a trobar en algun altre lloc.

Desitjo:

que, si decidiu tornar-vos a trobar no tingui la mala sort de que concideixi amb l'únic dia de la dècada que tinc un casament.

Bon cap de setmana a tots i totes !!!!

¿Paridad o paridas?

¿Quién es más inteligente, el hombre o la mujer?
¿De qué hombre y de qué mujer hablamos?

EDUARD INIESTA

Compositor, arrenjador i per damunt de tot músic intèrpret d'instruments de doble corda bàsicament de la Mediterrània:

Baglamas Bandurria Bouzouki Cümbus Guitarra portuguesa Coimbra y Lisboa Laghouto Laud Mandocello Mandola Mandolina Mandolina italiana Saz Sitar Tanbur Tembouras Tzouras


Dijous dia 10 va presentar a L'Auditori el seu tercer disc en solitari "Secrets guardats" amb a col·laboradors de luxe: Marc Parrot, Marina Rosell, Feliu Ventura i Lídia Pujol, entre altres.

Els seus "secrets" tracten de la sort i de fer la revolució de les idees i els valors. La seva música és entre jazz i música popular i té una idea una mica romàntica de la interculturalitat. Ell diu que és "portuari" ja que s'inspira de la cultura turca, grega, àrab, portuguesa i anglosaxona i després diu que és genuïnament barceloní.

Volia penjar un video del YouTube d'una canço que m'agrada molt "Crits de corb" però com que no en sé us deixo el seu web per si voleu tafanejar una mica: www.eduardiniesta.com

Vicky Cristina Barcelona

El productor de la película de Woody Allen, Jaume Roures, fué entrevistado en RAC1. La entrevista era super inocente hasta que Jordi Basté le preguntó si distribuirían algunas copias en catalán.

¿Cómo que algunas copias? dijo. En Catalunya se dejará escoger: en catalán o versión original con subtítulos en castellano. Lo dijo con total naturalidad. Yo pensé: gracias por hacer posible que, por una vez, pueda ver una película en mi idioma aunque después resulte un tostón.

En la Cadena SER se hicieron eco de la entrevista y en un programa llamado "Si amanece nos vamos" trataban a los catalanes, de provincianos y egocéntricos, haciendo bromitas de si "nuestra PE hablando en catalán con BARDEM ¿de qué hablarán? ¿de calçots?, de lo oprimidos que están en Catalunya". Estuvieron como unos 10 minutos dale que te pego con todos los topicazos de siempre. Al final comentaron que la película fué rodada íntegramente en inglés, pero que "no era excusa para no pasarla doblada al castellano en Catalunya" Estos comentarios son los que venden y gustan ser oídos en buena parte de territorio español. ¡Qué pena!

Era la SER, no me he equivocado. ¿No os recuerda un poco la COPE? Si es que en el fondo el nacionalismo español une.

Dado que la película no se estrenará hasta septiembre, quedan Abril, Mayo, Junio, Julio y Agosto para poder desprestigiarla antes de verla. Tiempo al tiempo y ojalá me equivoque.

Guerra de l'aigua???? II

La policia local no pot donar el nom de la persona denunciant però sí ha dit a la veïna que ha anat a demanar explicacions que quan van rebre l'avís "no tenien intenció d'anar al lloc dels fets però els van obligar des de la Regidoria corresponent i que la tele ja estava avisada"

A més a més dir-vos que TV3 va grabar tot el camí (hi ha una bona distància) i també va filmar al veí (que creuen culpable) netejant el seu cotxe vermell AMB UN DRAPET !!! que semblava un kleenex i va ser felicitat per no gastar aigua.

Ho emetien sense parar al 3/24.

Ahir van demanar explicacions al veí "sospitós" i ell va negar haver fet res i es va mostrar dolgut per l'acusació gratuïta.

Avui els veïns han posat la denúncia corresponent, per falsetat i no sé què més. Crec que també han denunciat a la Regidora. Ja us ho diré segur.

La denúncia i un escrit llarguíssim explicant els fets (versió veïns) serà lliurada a tots els partits polítics de l'Ajuntament. També han demanat audiència per explicar-ho personalment.

Què pot empènyer a fer una actuació així??? Ganes de sortir als mitjants de comunicació??? Egocentrisme???

Guerra de l'aigua????

NO. GUERRA ENTRE VEÏNS.

Us explico:

Dijous al TN vespre dónen la notícia de que un veí de Castelldefels ha denunciat que en un bloc d'apartaments s'estava regant la gespa amb aigua "de boca"

Ensenyen imatges del jardí amb el rec automàtic connectat. És veu un cotxe de la polícia local, unes cames que van direcció a una porteria i un dit que polsa un timbre. A continuació una vista panoràmica de tot el conjunt d'apartaments i el jardí "culpable" d'aquest fet.

A continuació connecten amb la la Regidora de Via Pública (entre altres coses) que parla de que es prendran mesures contra aquest veïns i fa totes les reflexions, bla, bla, bla, sobre el convenient que és no malbaratar l'aigua. Aquestes declaracions no les fa ni al seu despatx, ni a la porta de l'Ajuntament ni tant sols en el lloc dels fets. Les fa a la porta de l'Església.

Jo vaig veure les imatges, vaig al·lucinar en colors. Corrents vaig telefonar a un familiar directe que viu allà. No ho havia vist ja que no era a casa però li semblava que no podia ser cert ja que el porter sap que no ha de regar.

S'espanta pensant que si hi ha denúncia i tractant-se de l'Ajuntament de Castelldefels (que només busca la pela) els caurà una multa de quantia exemplar. Li dic que abans de espantar-se potser caldria que esbrinés què ha passat.

Ahir em telefona i m'explica la versió dels veïns:

- El porter no era a la finca ja que estava signant a Barcelona en el despatx d'un Administrador de Finques el nou contracte de treball, acompanyat per una de les veïnes.

- Sospiten (no poden afirmar-ho de moment) que el denunciant és un veí que està de lloguer i té mala relació amb els propietaris de l'apartament.

- Ténen clar que si una persona qualsevol telefona a la policia local per informar que "algú" està regant el jardí o les floretes no es presenten inmediatament al lloc dels fets: Cotxe de policia, càmeres de TV3 i simultàniament s'entrevista a l'altra punta del poble a la Regidora. El normal és que quant fas la denúncia telefònica et diguin "senyor/a ja anirem a veure que passa. Gràcies per la informació"

- Ténen clar que tot ha estat preparat. Que el veí denunciant ha connectat el rec, ha avisat a policia i TV3 per venjança d'alguna cosa o simplement per fer-se notar.

Ara bé, no pot sortir-li bé ni al veí, ni a l'Ajuntament, ni a TV3 ja que:

a) Han entrat en una propietat privada i a grabar sense permís (crec)

b) El porter no hi era i és demostrable i ningú té autorització per connectar el rec

c) La més important. NO ÉS AIGUA POTABLE. ÉS AIGUA D'UN POU QUE ESTÀ DECLARAT A L'AJUNTAMENT. QUINA PÍFIA!!

Tot plegat un bon merder per aquesta comunitat de veïns ja que ara necessitaran d'un advocat per intentar guanyar un cas en el qual mai s'haurien d'haver trobat.

Els mals rotllos entre veïns s'estan canalitzant a través del rec de plantes i jardins. Avui ha passat a Sant Cugat: dues denúncies, una per regar massa les plantes i l'altre per regar massa el jardí (?)

Que trist!!

EMERGÈNCIA NACIONAL

Porto de dies i dies sentint diverses opinions sobre el que és més convenient fer davant la greu sequera que està afectant Catalunya i particularment a l'àrea metropolitana de Barcelona a causa de la seva densitat de població.

Tothom s'hi veu en cor. Tothom pot opinar en mitjans de comunicació. Tan és que siguis polític, com pagès, com periodista. Tan és que siguis membre de l'A.C.A. que un ciutadà que passa pel carrer al qual li posen el micro a la cara. Tothom té la seva opinió i la manifesta en qualsevol lloc.

A Castelldefels han fet unes jornades gratuïtes en diferents indrets per concienciar a la població a estalviar aigua i un vol acabada la xerrada et regalaven uns airejadors per les aixetes. Vaig assistir a la primera que es feia a la biblioteca. La veritat és que no erem gaires i no ens feia falta anar-hi ja que tots estàvem concienciats i erem practicants de l'estalvi d'aigua.

A veure, sóc molt simple. Per què hi ha sequera? doncs perque no plou. I per què no plou? doncs perque debem estar dins d'aquells cicles que toca no ploure o bé que comença a notar-se el tant anunciat canvi climàtic. I què em de fer? doncs esperar que plogui i que plogui bé o buscar-nos la vida com puguem.

I pregunto: Particularment ens podem buscar la vida solets? Doncs NOOOO!!! Necessitem als nostres polítics perquè decideixin si fan o no un transvassament. Però aquest polítics són els que decideixen qui es mereix l'aigua o no. Una altra cosa seria que parléssin els tècnics en la matèria i analitzessin on fa falta l'aigua amb urgència i de quina manera pot arribari. Després ja es veurà si hi ha calés per portar-ho a terme. Si falten calés un polític no ho dirà mai, serà perquè no "es viable"

De l'Ebre no es pot agafar aigua per dos motius bàsics:

1) Si no es va ser solidari amb el País Valencià i Múrcia no seria políticament correcta ara demanar-ne.

2) La Comunitat de Regants no està disposada a cedir-ne de cap manera, ni a vendre'n. Ells sabran millor que jo el per què. Després dirant que per un català la pela és la pela

Del Segre ni parlar-ne. Si per un moment s'hagués pensat que era viable, ja no ho és per culpa de una "trama política" que pot portar fins i tot una denúncia per haver aparaulat les obres abans de demar parmís "als propietaris de l'aigua"

A tot aquest comentari, que serà més o menys coherent, afegeixo la pena i vergonya aliena que em provoquen les desautoritzacions entre membres del mateix partit polític (PSOE) Si el senyor/a "X" de Catalunya diu blanc, el senyor/a "Y" de Madrid diu negre o al revés.

Realment segueixen aquella màxima (la mateixa que té el PP) que "si una cosa és bona per Catalunya pot fer abaixar els vots a Espanya" per tant, deixem morir el tema tot solet.

Ni transvassaments, ni aigua per vaixells a 22 M€, ni per ferrocarril ni a garrafetes. Val més que esperem que plogui i podem estar ben segurs que la pluja arribarà abans que les decissions polítiques.

PLANTADA D'ARBRES

Avui a les 11 del matí he anat amb la família (marit, filla, cunyat i els seus fills bessons de 5 anys) a la plantada d'arbres que organitzava TV3 i Catalunya Ràdio per celebrar el seu 25è aniversari.

.

Hem anat al Delta del Llobregat (Viladecans) i per pura coherència no hem anat en cotxe sinò en tren de Castelldefels a Viladecans i deprés en un bus especial que et portava a prop.

Un vol arribat, t'acreditaves, et donaven una xapa, documentació i una ampolla d'aigua per beure i anaves en grup fins el troç de terreny que tenien destinat. Allà agafaves l'arbre (om) una aixada i... a cavar!! Després a fer cua per aconseguir aigua per regar-lo.

Ens hem trobat amb amics de tota la vida i un munt de gent coneguda. És curiós com sense dir-nos-ho ens trobem "els mateixos" a tot arreu i dient "ja m'ho pensava que hi series"

La veritat es que feia una falta tremenda reforestar una miqueta aquell indret ja que estava prou malmès d'un incendi de fa anys.

.

De tornada hem pujat a un mirador d'ocells però la veritat és que no n'hem vist ni un. Estarien espantats de tanta gent.

Al passar tot el matí a l'aire lliure i fent una activitat et dóna la sensació d'haver viscut una mica més, tot i havent-nos pres una hora, i de record m'emporto una butllofa a la mà.

TINC UN SÚPER PROBLEMA

El meu PC comença a ésser vell, pobret!!!

Camina amb lentitut, algunes xorrades d'aquestes que ens envien els amics no les pot obrir, algun programa no el reconeix...

Ho vaig consultar a un amic informàtic. Qui no té un amic informàtic???? i em va suggerir que el millor que podia fer era formatejar-lo.

A grans mals grans remeis :(

Jo, profana en aquests temes, agafo tot el que crec convenient i ho copio en un disc dur extern super modern que ens vàrem comprar per Nadal, convençuda (feliç de mi) que tot era culpa de la quantitat de porqueria resident que s'acumula de tant instal·lar jocs, programes, etc...

Formatejo el disc. Instal·lo de nou windows, office, explorer, etc... és a dir tot el que habitualment utilitzem a casa. Tot funciona bé però no més ràpid.

Se m'ocurreix entrar al bloc per veure si algú m'ha deixat res sobre el post de "La Palma" i SOCORRO!!!! puc llegir-me però per molt que cliqui el botó "acceder" no s'immuta. Puc llegir-vos a vosaltres, deixar-vos comentaris, però jo res.

Ara estic utilitzant el portàtil de la meva filla que, no tinc ni idea del per què, em deixa fer tot el que vulgui al meu bloc.

Quina ràbia no saber fer les coses!!!. Què dec haver instal·lat malament o m'he deixat de fer???

Sóc presonera de la meva incapacitat informàtica!!!!

DIA DE LA PALMA

A Barcelona, tan a la Sagrada Família com a la Rambla de Catalunya hi ha instal·lat el mercat del ram.

Els firaires es lamenten de que cada cop hi ha menys gent interessada en comprar palmes i palmons ja que avui en dia les festes religioses han perdut protagonisme en aquest país i que no té sentit comprar si després no l'has d'anar a fer beneïr. Deien que sort en tenen dels inmigrants llatins que són creients i mantenen la tradició, però que l'import de les palmes els sembla molt alt i amb branques d'olivera i llorer ja passen.


La qüestió és que per una cosa o altra no fan negoci.

Sóc de l'època en la que el dia de la palma marcava l'entrada de la primavera. Estrenavem roba de mudar de colors clarets i mitjonets curts. Tinc una muntanya de fotos familiars d'aquest dia. Feia un fred de mil dimonis i després una setmana malalts.

Tot i no ser creient, en guardo un bón record.

EUROVISION

Hace ya muchos días que las votaciones de los internautas de la canción que debe representar a España en este "maravilloso" concurso quitan el sueño a los que todavía pretenden que creamos que la categoría de un país se demuestra en este tipo de eventos.

Ayer José Luis Uribarri entrevistado en RAC1 no endendía por qué "la población española que es muy sabia", votaba masivamente a un humorista que se reía a la cara de políticos españoles e internacionales y que ya tenía una carrera profesional (cómico) consolidada y quitaba oportunidades a futuros cantantes. El hombre estaba hecho polvo. Su España querida se degradaba con este representante. Ayer, a todas horas, matizaba (tantos años sabiéndolo en Catalunya) que aunque "era TVE quien concursaba (jeje), no olvidáramos que los presentadores anunciaban el país y no la televisión y que a los ojos del mundo era España la que quedaba retratada con según quién enviaba"

Y yo digo ¿y qué? Este concurso me lleva a mi infancia, cuando en mi casa no teníamos ni tocadiscos ni radiocassette y la única música que escuchábamos era la de programas casposos de la tele y cuando llegaba Eurovisión nos clavábamos delante del televisor y toda la familia pendiente de los puntos de daban a España y si no ganábamos era porque nos tenían manía. Así nos lo hacían creer. España el mejor país del mundo y no nos votaban porqué nos tenían tírria. Eran tiempos de la dictadura.

A medida que España se iba culturizando y se sabía que fuera de sus fronteras había algo más, iba disminuyendo la audiencia del Festival de Eurovisión. Pasó de TV1 a TV2 y durante un montón de años yo estaba convencida de que se había dejado de hacer. Hasta que llegó "Roza de Ejpaña" la chica que representaba lo que todos queremos ser, de muy humilde, sin cultura y feucha al cisne cultivado y con éxito. Esta chica y Gestmusic con Operación Triunfo por supuesto, reflotaron el rancio Festival. Aumentó la autoestima española, el pueblo se sintió representado, las banderas con el toro (de Osborne) ondeaban por doquier ¡Qué subidón nacional! y ahora... va Andreu Buenafuente en la Sexta (un canal privado), y crea un personaje que se come a "los grandes cantantes" que iban a representar a España. Todos los años ganando el festival y este año podríamos perder (¿?)

Hoy en la emisora "Punto Radio" ya comentaban que el Director de TVE, Javier Pons, proviene de la productora El Terrat (la de Buenafuente y catalana) y seguramente no había tenido narices de desestimar la candidatura del humorista y apelaban al sentido común para que se retiraran solitos igual que hizo Eva Hache con su partido político.

Solo les ha faltado verbalizar que es culpa de los nacionalistas catalanes en su afán por desestabilizar la unidad de España (lo han dejado entrever en varias ocasiones y luego diciendo "no seamos malévolos, no seamos mal pensados")

Siendo hoy un día importantísimo para la democracia española ya que es día de elecciones y habiendo ETA manchado de sangre la campaña electoral... el gran debate "popular" parece ser el ridículo que se puede hacer en Belgrado.

Estoy en mi salsa.

COMPOSTADOR DOMÉSTICO

La mayoría de la población del área metropolitana vivimos en pisos y se nos hace muy difícil la tarea de separar los restos para su posterior reciclaje. A esto debemos añadirle que no siempre tenemos cerca todo el surtido de contenedores.

El pasado día 18 de febrero asistí a un taller sobre reciclaje de la materia orgánica impulsado por el Ayuntamiento de Castelldefels.

Si una vez concluídas las explicaciones tenías ganas de participar en la campaña sobre el fomento de compost casero te cedían un Vermicompostador. Firmabas un compromiso. Si una vez probado en casa te resulta pesado, ingrato o cualquier otra cosa llamas y te lo pasan a recoger para entregarlo a otra persona.

Vermicompostar (menudo nombre) es someter la materia orgánica a un proceso de transformación para obtener fertilizante natural y convertir un residuo en un recurso.

Para eso nos hace falta la ayuda inestimable de unos gusanos rojizos llamados Eisenia Foetida (también gusanos de California) que serán los encargados de "comer" los restos de comida.

Particularmente en mi casa ni se genera demasiada basura orgánica ni tenemos tantas plantas como para querer "ahorrar" en fertilizante. Para mí es una actividad relajante, lúdica y diferente que recomiendo aunque sea por curiosidad.

Si queréis profundizar un poquito en el tema podeis pasearos por http://www.compostadores.com/

ILUSIÓN ÓPTICA

Después del rollo con el que os obsequié en mi post anterior, hoy prefiero que sea ameno.



Estáis a solo un click. No vale hacer trampas.




www.oviedo.es/personales/comecoco/ilusiones%20opticas/prueba%20de%20atencion.htm

TIRANT LO BLANC (Joanot Martorell)

Diumenge passat vàrem anar al teatre a veure l'obre 'Tirant lo Blanc' en la versió de Calixto Bieito.

Aquest muntatge es va poder veure només durant 3 dies a l'Atrium de Viladecans abans d'estrenar-la oficialment en el marc de la Fira del Llibre de Frankfurt, l'octubre de l'any passat.

Ara ha arribat al Romea i si estarà fins el 9 de març. És una representació que dura 3 hores tot i que Bieito ha reduït el llibre de cinc parts a quatre i ha donat la volta sencera als personatges de la novel·la de Joanot Martorell.

El muntatge, que vol mostrar l'esplendor de l'home tant en la seva brutalitat com en la seva decadència, és un festival pels sentits. Eròtica (per damnunt de tot), sanguinària, trista, alegre... La visió de Bieito és espectacular i provocativa però mai deixa indiferent.

La música és de Carles Santos, de solvència contrastada, i manté la llengua original de la novel·la catalana (valenciana?) més important de tots els temps. De vegades costa d'entendre.

L'actor Joan Negrié (bastant lletjot per cert) interpreta el paper del protagonista, "Tirant lo Blanc". Victòria Pagès interpreta la "Vidua Reposada", Lluís Villanueva "Diafebus", la Beth Rodergas (la d'Operación Triunfo i adoptada per TV3) "Carmesina" També cal mencionar a la Roser Camí (dona de Bieito i filla de Castelldefels) "Plaerdemavida" i el jove actor Nao Albet (Ventdelplà) que, pobret, quin paper li va tocar fer!!! "Hipòlit" sempre en pilotes i ensangonat. Ja dits tots aquests actors, potser que us acabi fent tot el repartiment: El Mingo Ràfols en un paper esperpèntic però defensant-lo magníficament "Duc de Macedònia", Josep Ferrer fent de "Senyor d'Agramunt" cantant amb una veu esplèndida igual que la Begoña Alberdi fent d' "Emperadriu". Em queda l'Alina Furman fent de "La bella Agnès", la Belén Fabra de "Flor de Cavalleria", l'Alícia Ferrer "l'Organista cega" senzillament genial i em deixava en Carles Canut en el paper de l'Emperador" al qual sempre es un plaer veure'l actuar.

·

La meva filla, el meu marit i jo després d'haver vist Peer Gynt (d'Ibsen) en la versió de Calixto Bieito vàrem decidir que per poc que puguéssim no ens perdriem cap muntatge d'aquest director.

Fa uns quants anys ja vàrem veure "l'Òpera dels quatre rals" i al no saber res de Bieito vàrem sortir del teatre al·lucinats. No m'extranya que quant munta alguna cosa al Liceu la gent habitual d'aquest teatre s'esparveri.