RUBÉN VELA

Santa Fé, Argentina, 03/05/1928



Que no me digan
que escriben simplemente,
que dicen el poema
sin pensarlo siquiera.


Que él nace porque sí.

1er de Maig

Vaig començar a treballar el 21 de març de 1977 (dia de la primavera) en una empresa protegida pel règim franquista i amb uns directius i "jefecillos" afins a la dictadura. Tot i que als treballadors rasos no ens dirigien la paraula i haviem d'obeïr sense qüestionar res teniem un bon horari i bones instal·lacions.

De seguida i d'amagat vàrem formar un grupet (ens deien "los 7 magníficos") que anàvem pels sindicats a demanar informació. Semblavem tontos, no teniem ni idea de per què servia un sindicat. Només creiem que si l'empresa era "anti" nosaltres haviem de ser "pro". Què bàsics!!

Durant molts anys he sortit al carrer per conmemorar la Festa del Treball per convicció absoluta.

El famós "Estat del Benestar" he de confesar que em va portar a deixar de sortir a reivindicar res. Què havia de reivindicar si jo estava bé? Ara a l'escriure ho veig com una falta de solidaritat i un excès de comoditat i mandra.

El Primer de Maig és un dia per mirar i reflexionar sobre la realitat dels homes i dones que viuen del seu treball. Mirar és fer-nos conscients de les condicions laborals que marquen les seves vides i comprometre’ns a treballar perquè siguin dignes.

Fa uns quants anys que anem enrera pel que fa a condicions de treball i sous. Com que la llei és la llei es busquen sistemes alternatius.

Persones que m'envolten (em constat que cada cop n'hi ha més) ténen contractes firmats de 40 hores setmanals però han de treballar 10 hores diàries i dissabtes al matí. Nòmina de no arriba als 1000€ (per estalviar-se l'empresari/a la Seguretat Social) i sobre a part amb un complement en efectiu.

Jo mateixa vaig estar en aquestes condicions econòmiques en el meu darrer treball. Pel que vaig observar cap treballador té la nòmina real. Els més estimats ténen nòmina i sobre. Altres només sobre.

Ho vaig qüestionar i la resposa va ser: "La culpa la tiene la Administración, si las empresas no tuvieran que pagar tanto dinero en impuestos y Seguridad Social no tendrían la necesidad de actuar así"

No cal dir que em van fer fora, això sí, dient-me que era una molt bona treballadora però que la crisi econòmica feia que haguéssin de prescindir d'una nòmina.

He començat dient que al 1977 no es podia qüestionar res a l'empresari o caps d'empresa i acabo dient que actualment tampoc. Em tornat 30 anys enrera pel que fa a les condicions laborals. Treballs precaris, sous molt baixos, horaris molt llargs i si no t'agrada... porta!! hi ha un munt de persones disposades a exceptar-ho ja que no treballar és pitjor.

BOCAIRENT (València)

Un petit homenatge al meu sogre:






Vista típica del poble i una recepta emblemàtica
.
.
.
.
ARRÒS AL FORN

Ingredients:

1 tomaca sencera i mitja per a ratllar
1 pebrot roig
1 grapat de cigrons (100 g)
1 cabeça d'alls
2 butifarres de ceba
1 creïlla gran
400 g d'arròs
800 cl de caldo suau
Oli, sal i safrà

Elaboració:

Bulliu els cigrons durant mitja hora. Si els feu servir de pot us estalvieu la feina.
Sofregiu el pebrot, la creïlla tallada a rodanxes i els alls amb pell (cabeça sencera)
Afegiu-hi mitja tomaca ratllada.
Poseu l'arròs a la cassola de test, aboqueu-hi el sofregit i el llegum, i remene-ho bé.
Afegiu-hi les butifarres i la tomaca partida pel mig.
Aboqueu-hi el caldo i tasteu-ho.
Espolseu el safrà i poseu la cassola a forn mig durant tres quarts d'hora.

El resultat és aquest:


.
Aquesta cassola és mol vistosa, ràpida, barata i boníssima.

Tot citant Groucho Marx

.

."No oblido mai una cara però amb vostè faré una excepció"

PASAPALABRA

Aquesta passada setmana vaig estar veient el programa cada dia. Un equip tenia com "famós" a Juan Echanove i la seva cultura i capacitat de concentració va fer que s'emportés tots els "segons" possibles i m'enganxés a mi d'espectadora per primer cop a la vida. El concursant, un tal Capi, tampoc es quedava curt ja que del "rosco" només n'hi quedava pendent una lletra o bé només cometia una errada.

Dissabte no vaig veure el concurs i per tant no tenia ni idea de qui havia guanyat. Al vespre a l'anar a dormir poso un momentet la tele i abans de fer zapping per decidir-me per un programa sento que parlen de "Pasapalabra" Estaven entrevistant al presentador (quina falta de gent que tenen aquests de T5!!!) i sento que anuncien a bombo y platillo que dilluns entregaran el premi de 342.000 € Quina manera de rebentar un programa!!! Vaig perdre tot l'interès i a més a més em va fer malícia.

Ahir al vespre poso la tele per esperar les notícies i resulta que en diumenge també fan el concurs. Em trobo que al senyor Capi l'havien eliminat dissabte i que al seu lloc entrava un noi, Víctor, periodista, català, del Barça i que viu a Madrid des de fa un temps. No està gens malament i, automàticament, al guanyar ahir ja sé qui s'emporta els diners.

Avui a T5 l'han entrevistat, diu que pagará una part de l'hipoteca i farà un vitage. Comenten que dels 342.000€ Hisenda s'en queda una part molt important. Jo creia que dels diners de premis només s'havien de declarar els rendiments. Pasen el "rosco" sencer (bé deixen una lletra) i penso... per què volem veure a les 8 del vespre aquest concurs?

EL MEU SANT JORDI

Són dos quarts de tres de la matinada, encara no he pogut adormir-me, escolto la ràdio. Parlen de la Diada de Sant Jordi, que si aquest llibre serà el més venut, que si el més venut no serà el més bó, que si n'hi haurà per tots els gustos, que si la gent els comprarà però no els llegirà, que si hauria de ser festa, que si només és la gran festa de les editorials, que si ja no és el dia dels enamorats, que Sant Valentí ha guanyat a causa de que la gent forastera no adopta les tracidions d'aquí en canvi els d'aquí sempre estem disposats a deixar les nostres per adquirir-ne unes altres, bla, bla, bla...

No tinc ni idea de quina hora vaig quedar-me dormida. El que si sé es que a les 8 del matí estava totalment desperta però amb angúnia, marejada i amb un atac d'angoixa com mai. Em llevo, em preparo un cafè (descafeïnat) amb llet i em prenc un petit tranquilitzant. Decideixo que un vol dutxada i la casa arregladeta, agafaré el tren i em plantaré al Passeig de Gràcia.

Vaig endur-me un retall de diari on hi havia la guia dels horaris i llocs de signatures per part dels escriptors. També vaig agafar el llibre de Noah Gordon "El Celler" (el de les faltes d'ortografies de la traducció en català) i si aquest senyor no tenia gaire gent li demanaria que me'l signés. No sóc admiradora d'aquest escriptor això que no sé ni com, em trobo que tinc pràcticament tos els seus llibres i a més a més dedicats.

En el tren vaig anar marcant-me una petita ruta.

Primer: Noah Gordon "El Celler" (10:20 h) No hi havia ningú. L'home encantat de signar-me el llibre. Està vellet i recient operat del túnel carpià per tant amb moltes dificultats per escriure. El vaig saludar donant-li les gràcies i directa al banc a treure diners per poder-los gastar de seguida.

Segon: Carlos Ruíz Zafón "El Juego del Angel" (11:00 h) No hi havia ningú. Súper muntatge. Desplegament de càmeres de tots els mitjants de comunicació. Pregunto a un encarregat de seguretat on començarà la cua i em diu que darrera la carpa. Giro i ... almenys tenia 100 persones davant i encara faltava una hora perquè arribés l'estrella dels escriptors (?) Signaria de 12:00 a 14:30h. Em poso a la cua i en 10 minuts encara no, ja era més del doble. Però què he fet? Penso pasar tota la diada fent una cua? Aquest senyor s'ho mereix? i el més gros NO HE COMPRAT EL LLIBRE. Demano a una parella que tinc darrera si em guarden el torn per anar a comprar una ampolla d'aigua i el llibre. Diuen que sí i que no vagi amb presses ja que n'hi ha per hores. Gràcies !!! a les 13:35h em signa el llibre i després d'aquesta burrada encara surto contenta i feliç. Ep! i 22 € gastats.

Tercer: Risto Mejide "El pensamiento negativo" (13:45h) Abarrotat. La meva filla tenia pensat comprar-se aquest llibre mediàtic, com molts d'altres, i la seva idea era a partir de les 6 de la tarda veure'l personalment i fer-li fer una dedicatòria. Quan vaig veure la gentada que hi havia el meu pensament va ser: l'Anna no té prou "jeta" per lidiar amb la fauna que arrossega aquest home i la seva mama, o sigui jo, es va posar en acció: Intento comprar el llibre on estava en Risto. Exhaurits. Amb cara d'enfadada pregunto a un noi que està darrera seu on puc comprar-lo ja que estic a la cua i em fa ràbia haver de sortir pel fet de que "ells" els hagin acabat. El noi surt de la paradeta i em torna amb el llibre i el tiquet dient-me que me l'ha anat a comprar a una altra parada. Surrealista la situació i jo agraïda al noi. Darrera meu, noies i no tant noies cridant "guapo" "tío bueno" "mete caña a los de OT" i obcenitats variadetes. Jo al·lucinada i a la vegada avergonyida. Quina cultura! i jo entre elles. Em toca a mí. M'agafa el llibre, em saluda carinyosament, li demano una dedicatòria per la meva filla. Escriu. M'entrega el llibre, li dono les gràcies i s'aixeca m'abraça, em fa dos petons efussius i em diu "El que feu les mares per les filles no té preu. En canvi les filles... molts cops només donen disgustos" Em giro per marxar i em trobo un micro a la cara i la càmara de BTV. M'entrevisten. Graben la dedicatòria. Mare meva!! quin enrenou per aquest publicista fet famós a la tele i que aprofitant l'avinentesa ha escrit un llibre. M'he vist a la tele. Ep! 15,20 € gastats.

Són gairebé les dues i torno cap a casa. Quedo amb el meu marit per dinar. Tenim poca estona perque ell abans de les quatre a de tornar a treballar. No intercanviem llibre ni rosa. Ho farem al vespre.

A les 17:00h surto de casa i vaig directe a la Plaça de l'Església de Castelldefels per viure el Sant Jordi al poble. Ho trobo més maquet que altres anys. Tot i això els llibres els compro a la LLibreria Canillo.

Compro: "El noi del pijama a ratlles " de John Boyne, encara no sé a qui li regalaré si a la meva filla o a la meva sogra. Ep! 15,20 € gastats un altre cop. Sembla preu únic.

Compro: "Harry Potter i les relíquies de la mort" de J.K. Rowling, aquest serà pel meu marit. Va llegir els tres primers i els altres els vol per tenir-los. No sé si els llegirà mai. Però com que li fa il·lussió no hi ha res a dir. Ep! 22,00 € gastats.

Compro: "Mil cretins" de Quim Monzó, aquest el tinc clar. El regalo a la meva filla i també el llegiré jo. Ep! 11,00 € gastats.

Paro aquí de comprar llibres comercials. Durant l'any ja aniré a la llibreria de sempre i compraré el que em vingui de gust en cada moment.

A les 20:00 h afago un altre cop el tren i vaig a buscar al meu marit a la feina. Anem a donar un vol per la rambla de Gavà. Ja estan recollint. El futbol no perdona.

Compra 3 roses precioses en una floristeria. Tija llarga i gruixuda, bén presentada i, tenint en compte l'hora, caríssimes.

Estic contenta i enfadada alhora. Per què la meva rosa ha d'ésser igual que la de la seva mare i la de la seva filla???? Són tres amors iguals???? Els meus amors són completament diferents. No compraria mai una rosa a la meva filla ni a la meva mare en el dia de Sant Jordi.

Anem a veure el partit. Sembla ser que el Barça ha jugat bé però no ha guanyat.

En lloc d'una entrada en el blog sembla que m'hagi presentat pels Jocs Florals. Quin rotllo d'escrit que us he abocat. Ep! 00,00 € tot i que hauria de pagar-vos a vosaltres per la paciència de llegir-lo.

LA PARTY

Desitjo:

que us ho passeu tan bé aquesta nit que us quedin ganes de tornar-vos a trobar en algun altre lloc.

Desitjo:

que, si decidiu tornar-vos a trobar no tingui la mala sort de que concideixi amb l'únic dia de la dècada que tinc un casament.

Bon cap de setmana a tots i totes !!!!

¿Paridad o paridas?

¿Quién es más inteligente, el hombre o la mujer?
¿De qué hombre y de qué mujer hablamos?

EDUARD INIESTA

Compositor, arrenjador i per damunt de tot músic intèrpret d'instruments de doble corda bàsicament de la Mediterrània:

Baglamas Bandurria Bouzouki Cümbus Guitarra portuguesa Coimbra y Lisboa Laghouto Laud Mandocello Mandola Mandolina Mandolina italiana Saz Sitar Tanbur Tembouras Tzouras


Dijous dia 10 va presentar a L'Auditori el seu tercer disc en solitari "Secrets guardats" amb a col·laboradors de luxe: Marc Parrot, Marina Rosell, Feliu Ventura i Lídia Pujol, entre altres.

Els seus "secrets" tracten de la sort i de fer la revolució de les idees i els valors. La seva música és entre jazz i música popular i té una idea una mica romàntica de la interculturalitat. Ell diu que és "portuari" ja que s'inspira de la cultura turca, grega, àrab, portuguesa i anglosaxona i després diu que és genuïnament barceloní.

Volia penjar un video del YouTube d'una canço que m'agrada molt "Crits de corb" però com que no en sé us deixo el seu web per si voleu tafanejar una mica: www.eduardiniesta.com

Vicky Cristina Barcelona

El productor de la película de Woody Allen, Jaume Roures, fué entrevistado en RAC1. La entrevista era super inocente hasta que Jordi Basté le preguntó si distribuirían algunas copias en catalán.

¿Cómo que algunas copias? dijo. En Catalunya se dejará escoger: en catalán o versión original con subtítulos en castellano. Lo dijo con total naturalidad. Yo pensé: gracias por hacer posible que, por una vez, pueda ver una película en mi idioma aunque después resulte un tostón.

En la Cadena SER se hicieron eco de la entrevista y en un programa llamado "Si amanece nos vamos" trataban a los catalanes, de provincianos y egocéntricos, haciendo bromitas de si "nuestra PE hablando en catalán con BARDEM ¿de qué hablarán? ¿de calçots?, de lo oprimidos que están en Catalunya". Estuvieron como unos 10 minutos dale que te pego con todos los topicazos de siempre. Al final comentaron que la película fué rodada íntegramente en inglés, pero que "no era excusa para no pasarla doblada al castellano en Catalunya" Estos comentarios son los que venden y gustan ser oídos en buena parte de territorio español. ¡Qué pena!

Era la SER, no me he equivocado. ¿No os recuerda un poco la COPE? Si es que en el fondo el nacionalismo español une.

Dado que la película no se estrenará hasta septiembre, quedan Abril, Mayo, Junio, Julio y Agosto para poder desprestigiarla antes de verla. Tiempo al tiempo y ojalá me equivoque.

Guerra de l'aigua???? II

La policia local no pot donar el nom de la persona denunciant però sí ha dit a la veïna que ha anat a demanar explicacions que quan van rebre l'avís "no tenien intenció d'anar al lloc dels fets però els van obligar des de la Regidoria corresponent i que la tele ja estava avisada"

A més a més dir-vos que TV3 va grabar tot el camí (hi ha una bona distància) i també va filmar al veí (que creuen culpable) netejant el seu cotxe vermell AMB UN DRAPET !!! que semblava un kleenex i va ser felicitat per no gastar aigua.

Ho emetien sense parar al 3/24.

Ahir van demanar explicacions al veí "sospitós" i ell va negar haver fet res i es va mostrar dolgut per l'acusació gratuïta.

Avui els veïns han posat la denúncia corresponent, per falsetat i no sé què més. Crec que també han denunciat a la Regidora. Ja us ho diré segur.

La denúncia i un escrit llarguíssim explicant els fets (versió veïns) serà lliurada a tots els partits polítics de l'Ajuntament. També han demanat audiència per explicar-ho personalment.

Què pot empènyer a fer una actuació així??? Ganes de sortir als mitjants de comunicació??? Egocentrisme???

Guerra de l'aigua????

NO. GUERRA ENTRE VEÏNS.

Us explico:

Dijous al TN vespre dónen la notícia de que un veí de Castelldefels ha denunciat que en un bloc d'apartaments s'estava regant la gespa amb aigua "de boca"

Ensenyen imatges del jardí amb el rec automàtic connectat. És veu un cotxe de la polícia local, unes cames que van direcció a una porteria i un dit que polsa un timbre. A continuació una vista panoràmica de tot el conjunt d'apartaments i el jardí "culpable" d'aquest fet.

A continuació connecten amb la la Regidora de Via Pública (entre altres coses) que parla de que es prendran mesures contra aquest veïns i fa totes les reflexions, bla, bla, bla, sobre el convenient que és no malbaratar l'aigua. Aquestes declaracions no les fa ni al seu despatx, ni a la porta de l'Ajuntament ni tant sols en el lloc dels fets. Les fa a la porta de l'Església.

Jo vaig veure les imatges, vaig al·lucinar en colors. Corrents vaig telefonar a un familiar directe que viu allà. No ho havia vist ja que no era a casa però li semblava que no podia ser cert ja que el porter sap que no ha de regar.

S'espanta pensant que si hi ha denúncia i tractant-se de l'Ajuntament de Castelldefels (que només busca la pela) els caurà una multa de quantia exemplar. Li dic que abans de espantar-se potser caldria que esbrinés què ha passat.

Ahir em telefona i m'explica la versió dels veïns:

- El porter no era a la finca ja que estava signant a Barcelona en el despatx d'un Administrador de Finques el nou contracte de treball, acompanyat per una de les veïnes.

- Sospiten (no poden afirmar-ho de moment) que el denunciant és un veí que està de lloguer i té mala relació amb els propietaris de l'apartament.

- Ténen clar que si una persona qualsevol telefona a la policia local per informar que "algú" està regant el jardí o les floretes no es presenten inmediatament al lloc dels fets: Cotxe de policia, càmeres de TV3 i simultàniament s'entrevista a l'altra punta del poble a la Regidora. El normal és que quant fas la denúncia telefònica et diguin "senyor/a ja anirem a veure que passa. Gràcies per la informació"

- Ténen clar que tot ha estat preparat. Que el veí denunciant ha connectat el rec, ha avisat a policia i TV3 per venjança d'alguna cosa o simplement per fer-se notar.

Ara bé, no pot sortir-li bé ni al veí, ni a l'Ajuntament, ni a TV3 ja que:

a) Han entrat en una propietat privada i a grabar sense permís (crec)

b) El porter no hi era i és demostrable i ningú té autorització per connectar el rec

c) La més important. NO ÉS AIGUA POTABLE. ÉS AIGUA D'UN POU QUE ESTÀ DECLARAT A L'AJUNTAMENT. QUINA PÍFIA!!

Tot plegat un bon merder per aquesta comunitat de veïns ja que ara necessitaran d'un advocat per intentar guanyar un cas en el qual mai s'haurien d'haver trobat.

Els mals rotllos entre veïns s'estan canalitzant a través del rec de plantes i jardins. Avui ha passat a Sant Cugat: dues denúncies, una per regar massa les plantes i l'altre per regar massa el jardí (?)

Que trist!!

EMERGÈNCIA NACIONAL

Porto de dies i dies sentint diverses opinions sobre el que és més convenient fer davant la greu sequera que està afectant Catalunya i particularment a l'àrea metropolitana de Barcelona a causa de la seva densitat de població.

Tothom s'hi veu en cor. Tothom pot opinar en mitjans de comunicació. Tan és que siguis polític, com pagès, com periodista. Tan és que siguis membre de l'A.C.A. que un ciutadà que passa pel carrer al qual li posen el micro a la cara. Tothom té la seva opinió i la manifesta en qualsevol lloc.

A Castelldefels han fet unes jornades gratuïtes en diferents indrets per concienciar a la població a estalviar aigua i un vol acabada la xerrada et regalaven uns airejadors per les aixetes. Vaig assistir a la primera que es feia a la biblioteca. La veritat és que no erem gaires i no ens feia falta anar-hi ja que tots estàvem concienciats i erem practicants de l'estalvi d'aigua.

A veure, sóc molt simple. Per què hi ha sequera? doncs perque no plou. I per què no plou? doncs perque debem estar dins d'aquells cicles que toca no ploure o bé que comença a notar-se el tant anunciat canvi climàtic. I què em de fer? doncs esperar que plogui i que plogui bé o buscar-nos la vida com puguem.

I pregunto: Particularment ens podem buscar la vida solets? Doncs NOOOO!!! Necessitem als nostres polítics perquè decideixin si fan o no un transvassament. Però aquest polítics són els que decideixen qui es mereix l'aigua o no. Una altra cosa seria que parléssin els tècnics en la matèria i analitzessin on fa falta l'aigua amb urgència i de quina manera pot arribari. Després ja es veurà si hi ha calés per portar-ho a terme. Si falten calés un polític no ho dirà mai, serà perquè no "es viable"

De l'Ebre no es pot agafar aigua per dos motius bàsics:

1) Si no es va ser solidari amb el País Valencià i Múrcia no seria políticament correcta ara demanar-ne.

2) La Comunitat de Regants no està disposada a cedir-ne de cap manera, ni a vendre'n. Ells sabran millor que jo el per què. Després dirant que per un català la pela és la pela

Del Segre ni parlar-ne. Si per un moment s'hagués pensat que era viable, ja no ho és per culpa de una "trama política" que pot portar fins i tot una denúncia per haver aparaulat les obres abans de demar parmís "als propietaris de l'aigua"

A tot aquest comentari, que serà més o menys coherent, afegeixo la pena i vergonya aliena que em provoquen les desautoritzacions entre membres del mateix partit polític (PSOE) Si el senyor/a "X" de Catalunya diu blanc, el senyor/a "Y" de Madrid diu negre o al revés.

Realment segueixen aquella màxima (la mateixa que té el PP) que "si una cosa és bona per Catalunya pot fer abaixar els vots a Espanya" per tant, deixem morir el tema tot solet.

Ni transvassaments, ni aigua per vaixells a 22 M€, ni per ferrocarril ni a garrafetes. Val més que esperem que plogui i podem estar ben segurs que la pluja arribarà abans que les decissions polítiques.

PLANTADA D'ARBRES

Avui a les 11 del matí he anat amb la família (marit, filla, cunyat i els seus fills bessons de 5 anys) a la plantada d'arbres que organitzava TV3 i Catalunya Ràdio per celebrar el seu 25è aniversari.

.

Hem anat al Delta del Llobregat (Viladecans) i per pura coherència no hem anat en cotxe sinò en tren de Castelldefels a Viladecans i deprés en un bus especial que et portava a prop.

Un vol arribat, t'acreditaves, et donaven una xapa, documentació i una ampolla d'aigua per beure i anaves en grup fins el troç de terreny que tenien destinat. Allà agafaves l'arbre (om) una aixada i... a cavar!! Després a fer cua per aconseguir aigua per regar-lo.

Ens hem trobat amb amics de tota la vida i un munt de gent coneguda. És curiós com sense dir-nos-ho ens trobem "els mateixos" a tot arreu i dient "ja m'ho pensava que hi series"

La veritat es que feia una falta tremenda reforestar una miqueta aquell indret ja que estava prou malmès d'un incendi de fa anys.

.

De tornada hem pujat a un mirador d'ocells però la veritat és que no n'hem vist ni un. Estarien espantats de tanta gent.

Al passar tot el matí a l'aire lliure i fent una activitat et dóna la sensació d'haver viscut una mica més, tot i havent-nos pres una hora, i de record m'emporto una butllofa a la mà.

TINC UN SÚPER PROBLEMA

El meu PC comença a ésser vell, pobret!!!

Camina amb lentitut, algunes xorrades d'aquestes que ens envien els amics no les pot obrir, algun programa no el reconeix...

Ho vaig consultar a un amic informàtic. Qui no té un amic informàtic???? i em va suggerir que el millor que podia fer era formatejar-lo.

A grans mals grans remeis :(

Jo, profana en aquests temes, agafo tot el que crec convenient i ho copio en un disc dur extern super modern que ens vàrem comprar per Nadal, convençuda (feliç de mi) que tot era culpa de la quantitat de porqueria resident que s'acumula de tant instal·lar jocs, programes, etc...

Formatejo el disc. Instal·lo de nou windows, office, explorer, etc... és a dir tot el que habitualment utilitzem a casa. Tot funciona bé però no més ràpid.

Se m'ocurreix entrar al bloc per veure si algú m'ha deixat res sobre el post de "La Palma" i SOCORRO!!!! puc llegir-me però per molt que cliqui el botó "acceder" no s'immuta. Puc llegir-vos a vosaltres, deixar-vos comentaris, però jo res.

Ara estic utilitzant el portàtil de la meva filla que, no tinc ni idea del per què, em deixa fer tot el que vulgui al meu bloc.

Quina ràbia no saber fer les coses!!!. Què dec haver instal·lat malament o m'he deixat de fer???

Sóc presonera de la meva incapacitat informàtica!!!!